1. Anàlisi del mercat de treball
- Maria del Mar Ribas Mas
Després de la represa de l’activitat el 2021, l’any 2022 ha suposat assolir un ritme de creació d’ocupació dels més intensos de la sèrie històrica
L’Enquesta de població activa (EPA) (1) estima que hi ha 592.375 persones ocupades a les Illes Balears de mitjana el 2022. Aquesta xifra representa un increment de 39.475 efectius ocupats respecte al 2021, que en termes relatius equival a un increment del 7,1 %. Es tracta d’un creixement relatiu més suau que amb les dades de la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS), que per al 2022 mostra un increment del 10,4 % (2). De fet, els 523.163 treballadors d’alta a la Seguretat Social és la quantitat més alta de la sèrie estadística i representa haver superat les dades prepandèmiques.
Pel que fa a les hores treballades, hi ha un increment del 14,0 % el 2022, per sobre de l’increment de l’ocupació. Aquesta variable, que és la millor per mesurar l’evolució econòmica des de l’àmbit laboral, reafirma la reactivació econòmica i mostra la forta demanda laboral a les Illes Balears.
Totes les illes mostren increments de l’afiliació respecte al 2021, i de forma més intensa a les Pitiüses: Eivissa, un 16,0 %, i Formentera, un 11,2 %. Menorca presenta un increment del 9,7 %. Finalment, a Mallorca l’augment del nombre de treballadors i treballadores afiliats a la Seguretat Social és del 9,6 %.
Per sexe, el 2022 les dones afiliades a la TGSS representen un 46,7 % del conjunt d’afiliació. Els homes suposen el 53,3 % restant. Respecte al 2021, hi ha un increment més elevat de l’afiliació entre les dones (10,9 %) que entre el col·lectiu masculí (10,0 %). Aquest fet mostra com la recuperació econòmica s’ha donat amb intensitat similar en els dos col·lectius.
Per sectors econòmics, el 2022 el sector dels serveis aglutina bona part de l’afiliació (429.225 de persones afiliades, el 82,0 %); el segueix la construcció, amb 57.204 treballadors (10,9 %); la indústria, amb 29.134 efectius (5,6 %), i, finalment, l’agricultura, amb 6.582 persones (1,3 %). Respecte al 2021, el sector dels serveis continua liderant la creació d’ocupació (11,8 %). El segueixen la indústria (5,1 %) i la construcció (4,8 %). En canvi, hi ha un descens de l’afiliació en el sector de l’agricultura, concretament del 2,5 %.
En el sector dels serveis, l’hostaleria és clarament l’activitat econòmica que ha experimentat un increment més gran de l’afiliació: serveis d’allotjament (48,1 %) i serveis de menjars i begudes (21,5 %). Els segueixen, dins el sector dels serveis, les activitats de cinematografia, de vídeo i de programes de televisió, activitats d’enregistrament de so i edició musical (39,8 %), les activitats de creació, artístiques i d’espectacles (30,9 %) i el transport marítim (29,1 %). En canvi, perden afiliació la mediació financera (-5,7 %) i les activitats de les llars que donen ocupació a personal domèstic (-4,8 %). En la resta de sectors econòmics, destaca l’increment de l’afiliació en les activitats de recollida, tractament i eliminació de residus (12,0 %) i la indústria del cuir i el calçat (10,6 %), i la caiguda de la silvicultura i l’explotació forestal (-7,2 %) i la pesca i l’aqüicultura (-5,4 %).
Quadre II-1.1. Evolució de la població ocupada (milers) per sectors d’activitat a les Illes Balears per trimestres (2014-2022) |
|||||
Agricultura |
Indústria |
Construcció |
Serveis |
Total |
|
2014 |
5,5 |
31,9 |
40,9 |
404,6 |
482,9 |
2015 |
5,3 |
37,8 |
45,0 |
421,5 |
509,6 |
2016 |
4,4 |
35,4 |
50,1 |
440,7 |
530,6 |
2017 |
4,5 |
41,1 |
51,7 |
440,3 |
537,5 |
2018 |
8,8 |
40,2 |
48,9 |
462,3 |
560,1 |
2019 |
5,8 |
37,0 |
63,7 |
464,6 |
571,2 |
2020 |
5,0 |
36,0 |
56,8 |
430,4 |
528,2 |
2021 |
6,3 |
37,0 |
57,9 |
451,6 |
552,9 |
2022 |
3,8 |
41,1 |
62,0 |
485,5 |
592,4 |
Font: INE i Ibestat (2023), Enquesta de població activa (EPA)
Per règims, el 2022, un 78,7 % de les persones afiliades d’alta a les Balears estan en el règim general, mentre que en el d’autònoms aquest percentatge és del 18,6 %. La resta de persones d’alta a la Seguretat Social (2,8 %) es classifiquen en els règims especials. En termes interanuals, augmenta sobretot l’afiliació en el règim general (12,8 %), molt per sobre del règim d’autònoms (3,3 %). En canvi, es dona un descens en els règims especials: el de la llar (-5,1 %) i l’agrari (-3,8 %), mentre que creix el nombre de les afiliacions en el règim de la mar (+13,3 %).
La importància dels autònoms en el teixit productiu balear és molt rellevant, i més si es té en compte que també hi ha assalariats i assalariades dependents d’autònoms i autònomes. De fet, durant el 2022, un total de 33.819 persones assalariades, de mitjana, treballaven per a una persona autònoma, un 9,2 % més que el 2021, però encara un 7,5 % menys que el 2019. Així, si es considera el nombre de treballadors autònoms més els assalariats que tenen a càrrec, el pes que representen sobre el total de l’ocupació puja a un 24,9% (3).
Quant al tipus de contracte, del conjunt de treballadors amb informació sobre la tipologia del seu contracte (378.618 persones), 319.357 estan d’alta amb un contracte indefinit i representen el 84,3 % del total. Alhora, els afiliats i les afiliades amb un contracte temporal sumen 59.260 (un 15,7 %). Els efectes de la reforma laboral regulada en el Reial decret llei 32/2021, de 28 de desembre, convalidat el 3 de febrer de 2022, es deixen sentir de manera clara en la qualitat de la contractació. D’aquesta manera, el nombre de treballadors i treballadores amb un contracte indefinit és el que ha experimentat un increment més alt, concretament del 34,5 %. En canvi, el de personal treballador temporal ha patit un descens del 39,0 %, i passa de representar el 29,0 % del total d’afiliats i afiliades el 2021 al 15,7 % el 2022. Es tracta del menor percentatge d’afiliacions de caràcter temporal de tota la sèrie històrica.
Segons dades de la TGSS, el 2022 es comptabilitzen, de mitjana, 105.371 treballadors i treballadores d’alta de nacionalitat estrangera, la qual cosa suposa un 20,1 % del total, del qual un 8,8 % són persones de la Unió Europea i un 11,4 % són no comunitàries. Així, el nombre de l’afiliació de treballadors estrangers s’ha incrementat un 18,5 %. En comparació, augmenta de manera més discreta el nombre de treballadors i treballadores de nacionalitat espanyola, concretament un 8,6 %.
D’altra banda, segons les dades de l’Enquesta de població activa, la taxa d’atur (4) de les Illes Balears és del 10,9 % de la població activa el 2022, 2 punts percentuals per sota la taxa del conjunt d’Espanya (12,9 %). En termes interanuals, la taxa balear cau 3,9 punts, ja que passa d’un 14,8 % el 2021 a un 10,9 %.
Ens hem de remuntar al 2008 per trobar una xifra d’atur més baixa, la qual cosa evidencia que les Illes ja han recuperat la situació prèvia a la pandèmia. El 2022, en el rànquing per comunitats autònomes, les Illes Balears són la vuitena regió amb la taxa d’atur més baixa.
La taxa d’atur femenina se situa en un 12,1 % a les Illes Balears, una taxa 2,2 punts per sobre de la masculina (9,9 %). En termes interanuals, ambdues taxes es retallen de manera significativa, 4,1 punts percentuals entre les dones i 3,7 punts entre els homes. En el conjunt d’Espanya la taxa d’atur femenina se situa en el 14,8 %, 2,7 p. p. per sobre la de les Illes. La taxa d’atur masculina del conjunt d’Espanya (11,3 %) està 1,4 punts per sobre de la de les Illes Balears.
Per grups d’edat, tot i la millora, tornen a ser els menors de 25 anys els que presenten la taxa d’atur més elevada el 2022, concretament del 23,2 %. Malgrat això, la taxa descendeix 9,7 punts percentuals respecte al 2021, en què es va assolir un 32,9 %. D’altra banda, el grup d’edat entre els 25 i els 54 anys mostra una taxa d’atur del 10,1 %, 4,1 punts per sota del 2021. Finalment, la taxa d’atur del grup de persones de més de 55 anys és la més baixa dels tres grups d’edat (9,5 %) i se situa 2 punts per sota del valor del 2021.
La tendència positiva del mercat de treball també s’ha fet notar de manera clara en la contractació registrada durant l’any 2022. A més, els efectes de la reforma laboral(5) han estat importants. Així, s’han registrat 457.515 nous contractes a les Illes Balears, els quals el 64,8 % han estat indefinits. En relació amb el 2021, la contractació indefinida ha crescut un 366,8 %, mentre que la temporal ha experimentat un descens del 45,2 %.
Pel que a l’estacionalitat, és un fet indiscutible que forma part del model econòmic de les Balears i que es dona de manera més accentuada a les illes menors, en què la temporada turística té una durada més curta que a Mallorca. Els efectes laborals de l’estacionalitat són prou coneguts: més dificultat per sumar períodes de cotització, amb els efectes que això produeix en els nivells de protecció social, entre d’altres. El juliol de 2022, a les Illes Balears hi ha un 33,8 % més de treballadors i treballadores d’alta a la Seguretat Social que el mes de desembre (l’any anterior aquesta diferència suposava un 26,1 %). Tanmateix, aquesta dada se situa molt per sobre de la del conjunt d’Espanya, en què l’afiliació del desembre només se situa un 0,6 % per sota de la del juliol. Com s’ha dit, es donen diferències per illes, ja que les Pitiüses històricament presenten el nivell més elevat d’estacionalitat: Formentera (161,7 %) i Eivissa (77,5 %), seguides de Menorca (47,3 %) i Mallorca (26,1 %).
Pel que fa a la parcialitat, per sexe, del total de 61.892 treballadors a jornada parcial, 44.229 són dones (71,5 %). És a dir, més de 7 de cada 10 ocupats a jornada parcial de les Balears són dones. Dit d’una altra manera, la taxa de parcialitat femenina és del 16,2 % a les Balears, mentre que la masculina és del 5,5 %. La diferència entre ambdues taxes és significativa i es manté en el temps, ja que d’ençà del 2007 ha oscil·lat entre els 10 punts i els 16 punts percentuals. Aquest efecte implica que les dones pateixen les conseqüències d’aquesta contractació, que té efectes tant en la seva trajectòria professional com en les futures prestacions que percebin, entre d’altres.
D’altra banda, si es compara el pes de les persones assalariades sobre el total d’ocupades, s’observa que el 2021 les dones presenten una taxa de salarització més alta (87,3 %) que la dels homes (78,5 %). Aquest fet es repeteix en tota la sèrie històrica estudiada. Fàcilment, es pot comprovar la presència minoritària de les dones en l’activitat empresarial (6), un 12,1 % del total de les dones ocupades a la nostra comunitat autònoma i un 20,7 % en el cas dels homes. En relació amb el 2021, com s’ha comentat, es produeix un increment més alt de l’ocupació entre els assalariats (+10,5 %), sobretot entre les dones (+11,0 %). En canvi, cau el nombre dels treballadors per compte propi (-6,1 %), sempre segons les dades de l’Enquesta de població activa, sobretot entre les dones (-15,4 %).
Per sector d’activitat econòmica, les dones ocupades es concentren en un 94,0 % en el sector dels serveis. Aquest percentatge assoleix el 94,6 % si només es tenen en compte les assalariades. En canvi, en el col·lectiu masculí els serveis aglutinen el 71,6 % dels ocupats i el 73,5 % dels assalariats. Respecte al 2021, els increments més grans del nombre d’ocupats es donen en el sector de la indústria i la construcció entre els homes i en els serveis entre les dones.
RII.1. L’índex de qu alitat del treball (IQ T): revisió metodològica L’any 2004, el Consell Econòmic i Social de les Illes Balears va encarregar un primer
L’any 2004, el Consell Econòmic i Social de les Illes Balears va encarregar un primer estudi que tenia per objecte definir una metodologia i una proposta d’indicadors per avaluar la qualitat del treball a les Illes Balears (7). Aquesta primera versió va ser actualitzada l’any 2008 i editada el 2009 (8), de manera que es disposa de resultats de l’any 2001 i del 2006 al 2016. El 2019, es du a terme una nova actualització de la metodologia i es publica un tercer treball (9), que aprofita bona part de la tasca que s’havia fet fins al moment però que considera el desenvolupament de nous indicadors i estadístiques. El 2021 la submostra de l’Enquesta de població activa de l’INE va patir un canvi metodològic i sis indicadors dels 36 utilitzats en el càlcul de l’IQT no es van poder actualitzar. Concretament, es tracta dels indicadors següents: percentatge d’ocupats que cerquen feina per inseguretat en l’actual; els ocupats que volen treballar més hores; percentatge d’ocupats que cerquen feina per millorar; percentatge d’ocupats que treballen en jornada continuada; percentatge d’ocupats que fan formació relacionada amb la seva ocupació actual, i, finalment, el percentatge d’ocupats que fan formació amb participació empresarial.
Amb vista a la continuació de l’actualització de l’indicador, s’ha optat per fer una revisió i anàlisi de les possibles implicacions de la no disponibilitat de diversos indicadors emprats en l’elaboració de l’IQT. La decisió final ha estat eliminar els indicadors que ja no estan disponibles i substituir únicament els dos indicadors del bloc de formació, atès que els altres quatre indicadors pertanyen a blocs diferents entre si i ja tenen prou indicadors representatius (10).
Els dos nous indicadors de formació incorporats són: abandonament escolar prematur, i percentatge d’empreses formadores sobre el total d’empreses, enteses com les empreses que ofereixen formació als seus treballadors. Aquestes dades, les publica anualment el Ministeri de Treball a l’Enquesta de formació professional per a l’ocupació.
Per enllaçar les dues sèries s’han calculat novament l’IQT del 2020 amb els nous indicadors i s’ha vist com els resultats no diferien de manera significativa, més aviat canviaven poc. Per tant, els resultats presentats en aquesta memòria es presenten amb l’antiga metodologia fins al 2019 i amb la nova metodologia per als anys 2020 i 2021.
En definitiva, l’actual IQT està compost per una bateria de 32 indicadors que permeten obtenir una visió àmplia de les principals característiques quantitatives i qualitatives del mercat de treball a les diverses comunitats autònomes.
Pel que fa a les ponderacions dels diversos indicadors, s’han definit tres possibles escenaris (11). En tots els casos es considera que la dimensió de retribucions salarials té una rellevància clarament superior a l’hora de valorar la qualitat de la feina. La resta d’indicadors tenen tots la mateixa ponderació en l’escenari base, mentre que en l’escenari social s’atorga més pes als indicadors de conciliació i gènere, i en l’escenari d’estabilitat es consideren més rellevants les variables relacionades amb la seguretat en el lloc de feina i les modalitats laborals.
Quadre RII-1.1. Dimensions i indicadors de qualitat del treball (2021) |
|
Dimensions |
Indicadors |
DIMENSIÓ 1. RETRIBUCIONS |
Retribucions salarials |
Guany mitjà anual |
|
% de pobl. en llars de baixa intensitat de treball |
|
Desigualtat salarial (ràtio 90/10) |
|
DIMENSIÓ 2. SEGURETAT A LA FEINA |
Seguretat |
Risc de quedar-se a l’atur |
|
Taxa neta cobertura prestacions per atur |
|
% de treballadors afectats per ERO |
|
Taxa de cobertura dels convenis col·lectius |
|
Modalitats laborals |
|
Taxa de temporalitat |
|
% de temporals involuntaris |
|
Taxa de parcialitat |
|
% de parcials involuntaris |
|
% de contractes fixos discontinus |
|
DIMENSIÓ 3. CONDICIONS LABORALS |
Condicions de treball |
Desajustament de qualificacions |
|
Autonomia en el lloc de treball |
|
% d’ocupats que treballen més de 40 hores |
|
Hores extraordinàries per treballador |
|
Sinistralitat |
|
Incidència d’accidents laborals amb baixa |
|
Gravetat dels accidents amb baixa |
|
Incidència de malalties professionals |
|
Conciliació |
|
% d’ocupats que treballen dissabte, diumenge, final de tarda o nit |
|
% d’ocupats que treballen al domicili particular |
|
% d’ocupats amb jornada parcial voluntària |
|
Formació i promoció |
|
% d’ocupats que cursen estudis |
|
Abandonament escolar prematur |
|
% d’empreses formadores sobre total empreses |
|
Gènere |
|
Bretxa salarial D/H |
|
Risc de quedar-se a l’atur D/H |
|
Parcialitat involuntària D/H |
|
Temporalitat involuntària D/H |
|
Desajustament de qualificacions D/H |
|
% d’ocupats amb treball al domicili particular D/H |
|
% d’ocupats que cursen estudis D/H |
Font: Garcia, G.; Parellada, M.; Puiggròs, A.; Ribas, M. La Qualitat de treball a les Illes Balears, 2009- 2018. Consell Econòmic i Social. Actualització del 2022 a càrrec de G. Garcia i M. Parellada.
- 4. La taxa d’atur és la relació entre el nombre de persones aturades i la població activa.
- 5. Reial decret llei 32/2001, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reforma laboral, la garantia de l’estabilitat en l’ocupació i la transformació del mercat de treball. BOE núm. 313, de 30 de desembre de 2021.
- 6. Es compten les categories següents: ocupador, empresari sense assalariats o membre de cooperativa.
- 7. Parellada, M.; Garcia, G. (2004). La qualitat del treball. Una proposta d’indicador. Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, SOIB. El CES va emetre el Dictamen 9/2003 sobre aquesta matèria.
- 10. La revisió de l’IQT, l’han fet Martí Parellada i Gemma Garcia.
- 11. Les ponderacions dels indicadors i els escenaris van ser aprovats en la reunió de la Comissió de Relacions Laborals del CES del dia 12 de juny de 2019.