4. Construcció

Se superen xifres de 2008, sobretot per la reforma d’habitatge i la construcció d’habitatges d’alta gamma.

El 2022 ha estat un any de forta activitat constructora impulsada per la reforma d’habitatge, bàsicament, i de la construcció d’habitatge nou d’alta gamma. També s’observa un dinamisme en reformes i obres turístiques. I respecte a l’obra pública, s’assoleix un màxim gràcies a les licitacions d’equipament social finançat per l’Administració autonòmica.

La majoria dels indicadors que mesuren l’activitat actual, com l’aprovisionament net de ciment, la població ocupada, la població aturada, la construcció pública i els habitatges acabats, augmenten amb força respecte al 2021 (11). L’any acaba com un dels més actius de tota la sèrie estadística i se superen les xifres assolides el 2008, considerades com un any de rècord.

Així mateix, es redueixen respecte al 2021 els indicadors avançats, els que mesuren l’activitat futura, com l’indicador global d’activitat, els habitatges iniciats durant l’any (que disminueixen un 4 % respecte de l’any anterior), les obres visades (disminueixen, també, en 4 p. p.), els habitatges visats i l’indicador d’activitat futura en la construcció d’habitatge. Concretament, l’indicador global d’activitat (IGA) decreix a una taxa del 2,9 %. És a dir, aquest indicador preveu una activitat constructora més baixa per al 2023 que el 2022. I si, a més, tenim en compte altres variables clau que entren en joc i que aquest índex no considera —com l’escalada de l’euríbor, el refredament de les economies europees i l’encariment mantingut dels preus de les matèries primeres—, sens dubte, es podria intensificar l’alentiment del sector. De fet, ja es van notar els primers efectes de refredament durant el quart trimestre del 2022. Per això, s’apunta que l’activitat per al 2023 serà expansiva però es refredarà respecte a 2022.