1. La població a les Illes Balears

Com ja és habitual a la memòria anual del CES, les dades demogràfiques que s’exposen són principalment les relatives a un any anterior. Així, per la memòria 2023 es mostren les dades de migracions i del moviment natural de població de l’any 2022 —dades a final de període—, mentre que per a les dades de població s’exposen les dades a 1 de gener de 2023. Ambdues estadístiques han estat publicades l’any 2023. No obstant això, com s’adverteix al principi del capítol de demografia, les dades d’aquesta memòria 2023 presenten diferències respecte a les de memòries anteriors, ja que s’han produït canvis metodològics en les estadístiques de població.

D’acord amb el cens de població a 1 de gener de 2023, les Illes Balears tenien una població de 1.209.906 persones.

L’any 2022 la població ha crescut un 1,9 %, amb un increment de 22.863 persones

Per illes, les variacions anuals són positives, excepte en el cas de Formentera, on, amb un descens anual de 290 habitants (-2,1 %), es manté la tendència a la baixa iniciada l’any 2018. A la resta de l’Estat, la població augmenta un 1,3 % i només Extremadura presenta un descens de població (-0,2 %).

Les dades més destacables pel que fa al creixement de la població són dues. D’una banda, que el nombre total de defuncions l’any 2022 fou superior al nombre de naixements. Així, resultà en un creixement vegetatiu negatiu del 0,2 ‰. De l’altra, el balanç migratori que per si sol explica l’important creixement anual de població, que és especialment significatiu en el cas del balanç exterior (+20.740), mentre el balanç interior se situa de nou amb xifres positives (+1.936).

Les persones nascudes a països estrangers representen el 26,4 % de la població censal (319.706) i, en total, la població resident nascuda fora de la comunitat autònoma (a una altra comunitat o a l’estranger) representa el 47 % de la població censal.

Les dades de l’índex de pressió humana de 2023 continuen mostrant els màxims al mes d’agost (1.989.784 persones). Les pressions sobre les mitjanes mensuals censals més elevades són patides per les illes de Formentera (192,5 %), Menorca (119,6 %) i Eivissa (94,1 %) i, en darrer terme, Mallorca (52,1 %). Aquesta pressió ha començat a incidir en els preus dels habitatges, la saturació de les infraestructures i els equipaments i el 2024 ha derivat en moviments cívics i manifestacions públiques contra la saturació i en l’organització per part de l’Administració i entitats cíviques i empresarials d’un fòrum per analitzar la situació i proposar solucions.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INE (2024), Cens de població. Resultats per illes 2021-2023

Quant a l’índex d’envelliment, cal destacar l’important creixement d’aquest índex. Si el 2020 la població menor de 16 anys superava la de 65 i més (0,99), a partir de 2021 aquesta situació canvia i l’índex d’envelliment se situa en l’1,02; en l’1,06 el 2022, i el 2023 es registra una proporció de 110 persones de 65 i més anys per cada 100 de menors de 16. L’illa més envellida és Menorca, amb un índex d’envelliment de l’1,28, mentre que les Pitiüses presenten l’índex més baix (0,94 %). Mallorca se situa entorn de la mitjana balear.

Les taxes de natalitat de les Balears són les més elevades de l’Estat espanyol després de les de Múrcia i, no obstant això, els 9.079 naixements registrats el 2021 suposen un important decrement interanual del 4,6 % sobre l’exercici anterior i s’intensifica la tendència decreixent iniciada amb la crisi del 2008. El retard en l’edat de maternitat i la reducció dels fills per dona n’expliquen la tendència. És clau incidir que un terç dels naixements de les Illes són de mares amb nacionalitat estrangera. Les xifres provisionals de 2023 indiquen que la tendència es manté. Aquest factor contribuirà, juntament amb l’augment de defuncions, que el creixement vegetatiu (balança entre defuncions i naixements) sigui negatiu i, per tant, el principal factor de creixement demogràfic siguin els fluxos migratoris.

El 2022 se celebraren 5.039 matrimonis entre cònjuges de distint sexe i es va assolir la taxa més alta de l’Estat. Això suposa un fort increment respecte a l’any anterior. El mateix fenomen es registra a l’Estat, fet que podria ser resultat dels enllaços ajornats per la pandèmia.

El nombre de matrimonis entre persones del mateix sexe a les Illes Balears ha assolit la xifra més elevada d’ençà que fou legalitzat (Llei 13/2005), amb 223 enllaços: 119 entre dones (nou rècord) i 104 entre homes (tercera xifra més elevada de la sèrie).

Les interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE) han presentat un increment interanual del 9 % a l’Estat espanyol. Amb 3.084 IVE, les Illes Balears presenten les terceres taxes més elevades de l’Estat, després de Catalunya i Madrid.

Les dissolucions matrimonials de 2022 (2.319 a les Illes) han baixat un 6,4 % respecte a 2021 i continuen la tendència decreixent respecte als màxims de mitjans dels 2000.