1. L’economia de les Illes Balears
- Miquel Salvà Garví
Les Illes Balears han donat continuïtat a l’impuls que ha caracteritzat la recuperació de la crisi de la covid-19 i tanquen el 2023 amb un fort creixement del PIB, el més dinàmic de tot l’Estat, segons les estimacions disponibles. I tot això, marcant diversos rècords, especialment en les activitats turístiques, que una vegada més s’han erigit en el motor del creixement i la creació d’ocupació, molt per davant de la resta d’activitats.
|
Evolució de les taxes de variació del PIB. Volum encadenat (2014-2023) (base 2015) |
||||||||||
|
2014 |
2015 |
2016 |
2017 |
2018 |
2019 |
2020 |
2021 (p) |
2022 (p) |
2023 (p) |
|
|
Zona euro |
1,4 |
2,0 |
1,9 |
2,6 |
1,8 |
1,6 |
-6,1 |
5,9 |
3,4 |
0,4 |
|
Espanya |
1,4 |
3,8 |
3,0 |
3,0 |
2,3 |
2,0 |
-11,2 |
6,4 |
5,8 |
2,5 |
|
Illes Balears |
1,0 |
3,6 |
4,2 |
3,3 |
3,0 |
1,4 |
-20,9 |
11,0 |
14,9 |
3,7 |
|
Mallorca |
0,7 |
3,7 |
4,2 |
3,2 |
2,9 |
1,1 |
-22,6 |
10,9 |
16,1 |
3,8 |
|
Menorca |
0,8 |
3,3 |
3,5 |
3,1 |
2,0 |
1,8 |
-12,6 |
10,0 |
8,5 |
2,7 |
|
Pitiüses |
2,4 |
3,8 |
4,4 |
3,7 |
3,6 |
2,5 |
-15,6 |
12,3 |
11,9 |
3,8 |
Font: Direcció General d’Economia i Estadística i Eurostat.
Nota: (p) provisional.
Les Illes Balears han tancat així 2023 amb un creixement del 3,7 %, clarament per sobre la mitjana nacional (2,5 %), esperonada pel creixement dels serveis (4,1 %), que ha crescut més que cap altre sector, per sobre del sector primari (3,6 %) i de la construcció (2 %), i amb una palesa divergència respecte a la situació que travessa la indústria, que fou l’única que tengué un creixement negatiu (-1,1 %). D’aquesta manera, l’orientació en el sector de serveis de les Illes Balears assoleix una nova fita en la concentració sectorial, atès que els serveis a l’arxipèlag ja representen el 87,2 % de VAB generat anualment.
Les Illes Balears són la CA que més creix en termes de PIB
En el prisma intraregional, les illes que més patiren durant la pandèmia són les que ara mostren més vigor en el creixement, tot i haver superat l’efecte base. Així, tant Mallorca com les Pitiüses, que patiren estralls més grans durant el 2020, han mostrat més dinamisme el 2023 (3,8 %), mentre que Menorca (2,7 %) ha experimentat un creixement més contingut, tot i que encara és l’illa amb un balanç més favorable respecte a 2019 (7,1 %).
Aquest guió s’ha desenvolupat en un escenari en què els alts tipus d’interès que va posar el BCE per contenir l’elevada inflació de la recuperació a la postpandèmia han ajudat a moderar els preus (3,4 %), fent recaure el major pes de la política monetària restrictiva sobre altres sectors i activitats que són més intensius en capital que no pas el sector de serveis. De fet, el desincentiu a la inversió del preu més alt dels diners ha passat factura als països europeus, especialment els països amb més tradició industrial com Alemanya, que va contreure el seu producte (-0,3 %), i altres com els Països Baixos i França (0,1 % i 0,7 %, respectivament), tot deixant en un exigu avenç del 0,4 % el conjunt de països de la Unió Europea.
El teixit productiu mesurat en unitats empresarials ha crescut per les empreses que tenen almenys un assalariat (1,7 %). El saldo comercial, tot i moderar-se respecte al 2022, ha estat positiu per setè any consecutiu i el segon més elevat des del 2016, si bé es constata una forta influència de les partides distorsionants. En la mateixa línia, la inversió bruta estrangera (EVTE) a les Illes Balears també s’ha moderat el 2023 (298,4 M per 486 M el 2022), però es manté a nivells similars als de 2019. La major part de la inversió s’ha concentrat en activitats immobiliàries, educació i serveis de programació.
Les previsions més recents apunten a una continuïtat durant el 2024 del creixement econòmic i el lideratge de les Illes Balears, un creixement que ajudaria a recuperar alguna posició en termes de riquesa per capita i distribució de renda. No es pot oblidar que, segons les darreres dades disponibles de 2022 de l’INE, el PIB per capita de 2022 respecte de la mitjana espanyola es trobava relativament per sota del nivell de la prepandèmia (105,1 per 107,1 el 2019). A més, en l’àmbit distributiu, el pes de les rendes d’assalariats en el VAB durant el 2022 va assolir el menor pes de la sèrie (45,9 %) i es troba en darrera posició de les comunitats autònomes. Sens dubte, aquests fets encara tensen la situació financera de les llars, feta ja malbé per l’elevat cost de l’habitatge, que no atura de créixer, entre d’altres.