L’impacte de la inversió pública feta els anys anteriors amb fons europeus es dilueix i tendeix a normalitzar-se.
L’any 2023 va ser un any de forta activitat constructora impulsada per l’efecte arrossegament del 2022, convertit en un any rècord. Com s’apuntava a l’any anterior, es confirma que l’activitat el 2023 va ser expansiva, però es va refredar respecte al 2022, influenciada per motius com l’estancament de les economies europees i l’escalada de l’euríbor. Un any més, els protagonistes varen ser la reforma d’habitatge i la construcció d’habitatge nou d’alta gamma. Així mateix, l’obra pública va retrocedir respecte al 2022 i va perdre pes en el sector.
La majoria dels indicadors que mesuren l’activitat actual, com l’aprovisionament net de ciment, la població ocupada i la població aturada, augmentaren en força, situant la situació del sector en nivells de 2018. I d’altres indicadors avançats, els que mesuren l’activitat futura, com l’indicador global d’activitat, també varen augmentar. Tot i així, el dinamisme de 2023 no va arribar a les xifres de 2022, ja que el nombre d’habitatges iniciats o acabats durant l’any o els habitatges visats es varen reduir respecte al 2022.
Durant l’any 2023, es van licitar 437,37 milions d’euros, una xifra similar a la del 2020 i un 44,0 % inferior a la del 2022. Aquesta reducció es va notar principalment per la disminució de l’aportació de l’Administració central, que va caure a la meitat, fins a registrar 109,20 milions d’euros, així com de l’Administració territorial (pressupostos autonòmics i locals), que va disminuir un 38,5 % fins a arribar als 328,20 milions d’euros.