4. Educació

Les dades educatives de les Illes Balears s’analitzen des d’una mirada evolutiva i tot establint comparacions amb les dades del conjunt espanyol, per establir un diagnòstic. S’estudien, entre d’altres, les xifres d’escolarització, els nombres als distints nivells educatius, les taxes d’alumnes per professor, l’esperança de vida escolar, el percentatge d’alumnes estrangers, les taxes d’escolarització postobligatòria, les taxes d’idoneïtat a distintes edats, els nivells de formació de la població per grups d’edat i sexe, la despesa pública per alumne en ensenyament no universitari. En referència als principals indicadors, les dades assenyalen una tendència d’ascens en les xifres d’escolarització, un augment destacable en la formació professional, una presència rellevant d’alumnes estrangers, un descens continuat en la taxa de nombre d’alumnes per professor i unes taxes d’escolarització postobligatòries millorables.

L’esperança de vida escolar a les Illes Balears és menor que l’estatal

Quant a la despesa pública, aquesta augmenta de manera sostinguda en el període analitzat. Pel que a les dades universitàries, cal destacar el lleuger augment del nombre d’alumnes a la Universitat de les Illes Balears i el petit descens de la UIB en el rànquing universitari analitzat. Tot plegat s’analitza, sempre que hi ha dades disponibles, des d’una perspectiva de gènere, amb la qual cosa es detecta una pauta diferenciada en la qual les dones obtenen millors resultats que els homes, tant a escala de l’arxipèlag com estatal.

Les dades dels ensenyaments de règim general continuen mostrant una tendència d’ascens sostingut de l’escolarització a les Balears. El total de la matrícula és de 195.466 alumnes (curs 2021/22), 1.589 alumnes més que el curs anterior, i es concentra (amb més del 77 % de la matrícula) als nivells de primària (70.209), ESO (50.754) i segon cicle d’educació infantil (30.046).

Amb la lectura de la sèrie dels darrers anys, des del curs 2016/17 fins al 2022/23 s’observa una evolució progressiva i sostinguda de la matrícula en l’educació secundària obligatòria, el batxillerat i l’FP bàsica. El creixement més destacat al llarg d’aquest període se situa en la formació professional de grau mitjà i superior (incloent-hi l’alumnat dels estudis presencials i a distància), amb un 39,7 % i 29,7 % d’augment de la matrícula respectivament.

El balanç global de la distribució de la matrícula per titularitat de centre apunta que un 65,2 % dels alumnes estan escolaritzats en centres públics, un 26,7 % en centres privats concertats i un 8,1 % en centres privats no concertats.

Les Balears són una de les comunitats autònomes amb més presència d’alumnat estranger. La revisió de les dades del curs 2021/22 mostra que es manté la tendència ascendent dels darrers anys, que, encara que és comú a tot l’Estat, té més pes a les Balears. La distància entre les dades autonòmiques i estatals en els darrers cursos ha estat al voltant dels 5 punts i per al curs 2021/22 arriba a 5,9 punts, amb un percentatge d’alumnes estrangers a les Balears del 16,3 % (10,4 % per al conjunt estatal).