8. Administracions públiques i càrrega fiscal
- Nicolas Alomar Olson
El pressupost no financer de la CAIB per al 2023 augmenta un 14,9 %, impulsat principalment per un creixement del 20,4 % en els ingressos corrents i gràcies al manteniment de la suspensió del marc fiscal, especialment de la regla de despesa que limita el creixement de la despesa. Tot i aquest increment, el pressupost s’alinea amb l’objectiu d’estabilitat de referència marcat pel govern central.
Els ingressos del sistema de finançament autonòmic (SFA) creixen un 25,2 %, sobretot pel notable increment dels ingressos de l’IVA, tant la bestreta a compte com la liquidació. Altres imposts indirectes que impulsen els ingressos corrents són l’impost de transmissions patrimonials i l’impost sobre els actes jurídics documentats. Les despeses corrents augmenten un 11,7 % però amb un ritme inferior al dels ingressos, millorant el marge corrent.
L’activitat inversora manté la intensitat postpandèmica per la important entrada de recursos del mecanisme de recuperació i resiliència (MRR) i de REACT, ambdós programes de l’instrument Next Generation-EU, i així les despeses per operacions de capital apugen un 34,0 %. La part d’inversions només finançada amb recursos propis també creix, però menys.
Les despeses per operacions financeres mantenen la tònica descendent d’exercicis anteriors. Els ingressos financers, que financen les anteriors per la insuficiència d’estalvi net, també minven.
En comparació amb la mitjana del G-5 (comunitats autònomes amb poblacions similars), el pes sobre el PIB dels ingressos i despeses corrents és inferior, i són destacables els diferencials a favor del G-5 en les polítiques de salut i educació. No obstant això, continua el procés de lenta convergència d’abans del 2015 que va reduint progressivament el diferencial. En tots els indicadors d’equilibri pressupostari i d’eficiència, les xifres de la CAIB són millors que les del G-5. Cas contrari, són els d’impacte, en disposar la CAIB de menys recursos corrents amb relació al PIB per aplicar a polítiques.
La pressió fiscal que exerceix la CAIB, s’incrementa en 1,1 punts percentuals, fins al 13,0 % del PIB, la més alta del G-5, tot i ser la segona amb menys recursos tributaris amb relació al PIB. Aquesta situació s’explica, sobretot, pels fons d’anivellament horitzontal de l’SFA, ja que del G-5, les Illes Balears són l’única comunitat autònoma contribuent neta.
El deute en termes relatius al PIB continua el seu descens, no per una reducció del volum, sinó per l’increment de la grandària de l’economia. En termes comparatius, la càrrega pressupostària del deute és superior a la mitjana del G-5, fet que suposa que l’efecte desplaçament de recursos cap al pagament del deute sigui major. Això implica menys recursos per polítiques que són un servei directe al ciutadà.
Es preveu que el deute acumulat de la CAIB sigui un 23,4 % del PIB
El sector públic consolidat de les Illes Balears, que inclou el sector públic instrumental (SPI) de la CAIB, i el sector públic local (SPL), té un pressupost no financer de 7.817,0 milions d’euros, que equival a un 20,1 % del PIB. En aquest consolidat, el pressupost de la CAIB representa un 78,6 %. En termes generals, la contribució de l’SPL és positiva i produeix una millora en tots els indicadors.
La pressió fiscal global, que no només inclou els ens de l’SPIB sinó també els tributs recaptats per l’Estat, representa un 23,8 % del PIB, del qual només un 28,0 % correspon a tributs gestionats per administracions de les Illes Balears.