11. L’estat del medi ambient a partir de l’indicador sintètic mediambiental

L’evolució de l’índex sintètic mediambiental de les Illes Balears des de 2019 queda reflectit en el quadre I-S2.42. Malgrat que no es disposa de dades actualitzades per al 2023 de tres dels índexs parcials, igualment se’n poden extreure algunes conclusions.

La millora observada el 2020 respecte del 2019 i el 2023 és causada per diversos factors, tots a conseqüència de les limitacions de mobilitat decretades arran de la pandèmia. Així, l’índex de qualitat de l’aire va ser afavorit per un descens significatiu del transport, que es va traduir en una baixada important del funcionament de motors alimentats per combustibles fòssils. Aquest fet també es va reflectir en l’índex de transició energètica, en baixar la quantitat d’energia consumida per habitant i, de retruc, en l’augment de la proporció de les energies renovables, no perquè hi hagués un augment significatiu d’aquestes, sinó perquè en disminuir el consum d’energies d’origen fòssil, la proporció va augmentar sensiblement. En canvi, en altres índexs, com el de resiliència climàtica, hi ha un retrocés, ja que hi influeixen factors naturals que poc tenen a veure amb la mobilitat humana.

L’evolució de l’ÍSM des del 2020 fins al 2022 o 2023, almenys en els casos en què es disposa de dades, és de lleugera millora, excepte en el cas de la transició energètica. Si bé en tots els casos aquesta no és gaire destacable (en el darrer any, l’índex de gestió del territori i biodiversitat millora 2 punts, i el de gestió i circularitat de residus millora 3 punts), cal remarcar que, malgrat l’augment progressiu d’activitat econòmica, això no s’ha traduït en un empitjorament de la protecció del territori ni de la circularitat en matèria de residus. 

El 2019 va ser rècord en quantitat de turistes, amb la qual cosa va resultar un índex sintètic per davall dels 50 punts. De fet, això va arrossegar mals resultats en matèria de circularitat de residus (sobretot a Mallorca i Eivissa) i d’optimització energètica, en aquest cas a causa de les xifres elevades de consum de combustibles fòssils dels sectors de transport i serveis. Així, aquell any es van aconseguir millors resultats pels GEH que el 2018 i la climatologia va acompanyar amb temperatures i pluges lleugerament superiors a la mitjana, la qual cosa explica el valor de l’índex de resiliència climàtica. 

En les dades per al 2020 es detecten canvis substancials respecte de l’any anterior. El 2020 va ser l’any en què va irrompre la pandèmia, del confinament i de les restriccions. Això va ser determinant en la millora dels índexs, sobretot el de transició energètica, en disminuir el consum de combustibles fòssils, i, d’aquesta manera, millorar el percentatge de renovables. L’índex que va empitjorar més clarament va ser el de resiliència climàtica, ja que, malgrat que es reduïren les emissions de GEH, la temperatura mitjana i la pluviositat (factors no antròpics) no en permeteren una millora. Tot i això, l’ÍSM va millorar en 13,8 punts respecte de l’any anterior. 

El 2021 va ser l’any de la recuperació econòmica amb restriccions. Es va quedar lluny de l’afluència turística del 2019, però aquesta augmentà respecte de 2020. 

El 2021, l’ÍSM va baixar 8,5 punts, baixada en què sobretot va influir l’empitjorament de l’índex de transició energètica, que va baixar 46,6 punts respecte de l’any anterior (94,9 el 2020) a causa de la recuperació parcial del transport i dels serveis. La resta dels índexs es van moure en valors semblants als de l’any anterior, ja que, malgrat que es produís un augment de l’activitat econòmica, no va ser de la magnitud que hi havia en anys anteriors a la pandèmia i, d’aquesta manera, la influència humana sobre factors mediambientals va ser moderada. 

Després de la millora de l’estat del medi ambient amb la pandèmia, es produeix un retrocés a xifres de 2019

El 2022 s’eliminaren la majoria de les restriccions existents per lluitar contra la covid, la qual cosa es va traduir en un augment significatiu de l’activitat econòmica respecte de 2021. Les dades per al 2022 es detallen en el quadre I-S2.46. Es rebaixen els valors per resiliència climàtica, qualitat de l’aire i, sobretot, els de transició energètica, tot un reflex de l’increment de l’activitat econòmica.

No es disposa de prou dades per elaborar tres dels sis índexs parcials per 2023, per la qual cosa no figura valor per a l’índex sintètic. Tot i això, destaca que els tres dels quals sí que hi ha dades registren una millora respecte al 2022, especialment els de qualitat de l’aire i gestió dels residus. En tot cas, cal tenir present que els anys secs i calorosos, cada vegada més intensos, afecten l’índex de resiliència climàtica i no en tenim cap control. La recuperació econòmica suposa un empitjorament en els índexs de transició energètica i consum i qualitat de l’aigua. Per tant, són dos àmbits en què una afluència massiva de turistes tradicionalment ha jugat en contra.

Font: Elaboració pròpia a partir de la metodologia de l’ISM del CES IB