presentació

La memòria del CES de les Illes Balears sobre l’economia, el treball, el medi ambient i la societat de les Illes Balears intenta realitzar any rere any una anàlisi el més objectiu i ampli possible de la realitat balear. Des d’un enfocament holístic intenta presentar les principals dades econòmiques, socials i mediambientals de les nostres illes per prendre consciència d’on venim i on hem transitat durant l’exercici analitzat. No es tracta de fer judicis de valor sinó de mostrar la realitat per prendre consciència situacional i poder reflexionar a partir de les dades obtingudes. Cal ser conscients que les dades actuals són resultat d’esdeveniments i de decisions adoptades en el passat i que igualment en el futur les decisions que prenguem modificaran tendències i resultats.

La memòria del CES Illes Balears que presentem reflecteix en termes generals una recuperació total de la pandèmia i una tornada a la normalitat. De manera més específica, el 2023 va ser un any marcat per la plena recuperació de l’activitat econòmica, la inflació, la pujada de tipus d’interès i la creació d’ocupació. L’encariment dels aliments, l’habitatge i els problemes de mobilitat han aflorat com les màximes preocupacions dels ciutadans corrents de les Balears mentre que la manca de mà d’obra qualificada i l’augment dels costos dels consums s’han convertit en les principals dificultats empresarials.

Potser el principal problema social que es manifesta a l’estudi i, que per les seves ramificacions afecta pràcticament totes les esferes de les illes, ha estat l’habitatge. El seu estancament pel costat de l’oferta unit al creixement continuat de la demanda pel constant augment poblacional s’ha traduït en increments de preus tant dels habitatges com dels lloguers molt per sobre de l’augment del poder adquisitiu dels ciutadans. Aquest fenomen té múltiples derivades sobre l’oferta de mà d’obra, les places de cobertura professional difícil, la dificultat per atraure funcionaris de l’escala nacional o l’augment de les desigualtats.

La preocupació per la descarbonització de l’economia i el seu encaix amb el creixement del benestar poblacional han adquirit rellevància i presència per als ciutadans de les illes al llarg de l’any 2023 a mesura que s’aconseguien nous records en l’augment de les temperatures globals i el nombre de desastres climàtics. L’índex sintètic de la memòria del CES Illes Balears mostra un lleuger deteriorament en comparació amb l’exercici anterior en línia amb el comportament global tant a nivell nacional com internacional.

La memòria inclou també quadres monogràfics que intenten projectar llum sobre temes considerats especialment candents. Sens dubte, la productivitat i els seus efectes sobre el nivell relatiu de la renda per càpita de les Balears ha estat un tema que atrau l’atenció de molts economistes i al qual el CES intenta aportar una mica de llum. La Comissió d’elaboració de la memòria del CES també ha volgut ressaltar la preocupació creixent per la salut mental i els problemes psicològics de la infància a les illes. Hi ha una creixent consciència sobre els problemes que afecten els menors i la necessitat de prestar-li més recursos i atenció. L’estat de la formació professional i la necessitat de potenciar-la per atendre millor les demandes de les famílies, els alumnes i les empreses de les nostres illes és l’objecte del nostre tercer quadre i, finalment, amb un enfocament més formalitzat es presenta un model que intenta analitzar els possibles impactes de la inflació sobre la distribució de la renda.

Però per aprofundir i entendre la veritable magnitud i escala d’aquests problemes, el CES Balears els anima a endinsar-se en la lectura de la memòria tant en la seva edició de paper com en la seva versió digital (disponible a la pàgina web del CES) i si ho desitgen poden fer-se amb el resum executiu de nou en qualsevol de les seves versions. La comissió de la memòria desitja des de fa anys acostar el màxim possible la memòria als seus ciutadans, i amb aquesta finalitat continua reestructurant capítols, seleccionant encara més les dades, disminuint- ne l’extensió i multiplicant les vies d’accés a la memòria. No cessarem a afirmar que es tracta d’una memòria de tots per a tots, per la qual cosa intentem any a any incrementar l’ús de les dades i el material recopilat a la memòria seguint una filosofia d’ oppen acces. No podem tancar aquesta presentació sense mostrar el nostre agraïment a la feina feta pel president de la comissió de la memòria, Carles Mulet , els restants membres de la comissió, els autors, col·laboradors i treballadors del CES sense els quals aquesta memòria no seria possible. Darrere de les dades i quadres presentats hi ha moltes hores de treball realitzades amb metodologia, objectivitat i pulcritud. L’any que ve el nostre nivell d’exigència augmentarà encara més ja que la mateixa comissió vol que la presentació de la memòria es faci a finals del primer semestre de l’any o els primers dies del segon.

Per acabar, volem recordar que el CES de les Illes Balears es constitueix com un fòrum de diàleg organitzat representatiu dels diferents estaments de la societat incloent empreses, treballadors, societat civil i ens representatius territorials. El CES com a òrgan representatiu del conjunt de la societat civil té un origen estatutari i opera des de fa més de dues dècades discutint, elaborant i presentant estudis, resolucions i dictàmens que afecten les nostres illes en aspectes socials, econòmics i mediambientals. Representativitat, organització, suport institucional i experiència són els atributs que defineixen la nostra institució, institució que està i sempre estarà al servei de la nostra Comunitat quan se’l requereixi.

De nou, i igual que a la memòria de l’any 2022 Moltes gràcies per tot; moltes gràcies per tant,