RI.2. Els factors del (de)creixement de la renda per capita a les Illes Balears. Qüestió només de productivitat?

La conjuntura econòmica de les Balears ha posat de manifest de manera reiterada, i especialment durant aquests darrers anys, que la velocitat en què creix una economia a nivell agregat no dibuixa un camí paral·lel a la riquesa que és capaç de generar en termes per capita. En termes nominals, la renda per capita —expressada en valor brut afegit (VAB)— ha passat de trobar-se un 25 % per sobre de la mitjana nacional l’any 2000 a estar-hi només un 5,1 % el 2022 i baixant tres posicions en el rànquing autonòmic, fins a la sisena plaça. Les dificultats per créixer en termes reals són encara més paleses, ja que el producte per habitant ha disminuït un 10 % en les darreres dues dècades, en contrast amb la mitjana nacional, en què ha augmentat un 15 %.

Un primer nivell per analitzar les causes d’aquest comportament consisteix a descompondre el producte per capita entre els seus factors: la productivitat aparent del treball per hora treballada, les hores treballades i la taxa d’ocupació —entesa com el total d’ocupats entre la població total—. Les Balears mostren fases ben diferenciades en l’evolució d’aquests factors durant els darrers vint anys, però l’alternança entre aquestes, en agregat, ha acabat conformat una tendència a la baixa de la renda per capita. 

La primera etapa des de l’inici del mil·lenni fins a la gran crisi fou caracteritzada per una bona evolució dels indicadors laborals però un intens retrocés de la productivitat aparent horària que impossibilitava el creixement en termes per capita, la qual cosa ratifica els estudis que estimen l’acumulació de capital i que confirmen del daltabaix la productivitat total dels factors productius o, de manera genèrica, la ineficiència d’un creixement basat en volums. Després d’una recessió en què la productivitat va créixer a costa de fortes retallades de plantilla, a partir del 2013 la productivitat s’estabilitza i emprèn una senda creixent convergent amb la mitjana estatal i fins i tot s’hi situa per sobre, però el cicle no va ser capaç de recuperar l’esplendor del mercat laboral en termes d’ocupació i va impedir la recuperació en termes per capita. El darrer trienni ha estat profundament marcat per la crisi de la covid i les dades assenyalen que s’ha recuperat la normalitat dels indicadors en espera del nou cicle.

De la combinació d’aquests tres factors i el seu impacte en la renda per capita, s’extreuen dues conclusions importants. La primera és que no es pot fer una única lectura del període 2000-2022. Mentre en la primera part del mil·lenni s’observa un problema clar associat a la productivitat i l’eficiència dels factors, en la segona, en el creixement lent de la renda, hi participen de manera activa els factors laborals i, especialment, la incapacitat de retornar a taxes d’ocupació prèvies a la crisi de 2008. La segona és que en els darrers deu anys l’evolució de la productivitat ha estat lleugerament superior a la mitjana nacional, la qual cosa no vol dir que aquesta evolució en termes absoluts sigui suficient, atesa la pèrdua de convergència amb la Unió Europea i la incapacitat de compensar les ineficiències del mercat laboral i el terreny perdut abans de la gran recessió. 

La productivitat determinarà el creixement econòmic de les Balears

No hi ha dubte que la productivitat serà la que determini el creixement de l’economia de l’arxipèlag a llarg termini, sempre que les macromagnituds laborals tenen un caire més conjuntural. Però saber dissociar quin pes té cadascuna i aïllar correctament els factors que tenen un mal comportament serà necessari per fer un diagnòstic correcte a l’hora de prendre mesures per al retorn a la senda del creixent de la renda per capita.