RIII.2. La formació professional dual a les Illes Balears: hoteleria i turisme
- Francesca Salvà Mut
- María Tugores Ques
- Elena Quintana Murci
El monogràfic «Formació professional dual a les Illes Balears. Hoteleria i turisme» examina la situació de la formació professional dual (FPD) en la família professional d’hoteleria i turisme a les Illes Balears, tot destacant-ne la rellevància en l’economia regional.
L’FPD a Espanya està regulada per la Llei orgànica 3/2022, de 31 de març. D’acord amb aquesta llei, l’FPD deixa de ser una modalitat de l’FP per esdevenir una característica constitutiva del sistema espanyol d’FP. Aquest canvi suposa un concepte ampli de l’FPD i se’n diferencien dues modalitats: la general i la intensiva, que divergeixen quant a la participació de l’empresa en la formació i que tenen com a característica diferencial més evident el fet que la intensiva inclou un contracte laboral, mentre que la general no té associada la contractació. Aquesta normativa —en fase d’implementació— coexisteix amb una realitat derivada de la legislació anterior, que es regia pel Reial decret 1529/2012, de 8 de novembre, pel qual es desenvolupa el contracte per a la formació i l’aprenentatge i es regulen les bases de la formació professional dual.
En aquest monogràfic es presenten les dades més significatives, d’acord amb les estadístiques disponibles, sobre l’FPD a les Balears a la família professional d’hoteleria i turisme, entenent com a tal la que inclou de manera obligatòria la contractació laboral de l’alumnat: tota l’FPD regulada per la normativa de 2012 i l’FPD intensiva a partir de l’aplicació de la llei de 2022.
L’oferta formativa d’hoteleria i turisme a les Balears inclou diversos cicles formatius de grau bàsic (FPGB), mitjà (FPGM) i superior (FPGS). En el curs 2023/24, es van oferir 59 grups d’FP en aquesta família professional, amb una notable presència a les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. D’aquests, vuit grups van seguir la modalitat intensiva d’FPD, la qual cosa representa el 13,6 % de l’oferta total en aquesta família professional. Aquesta modalitat s’ha donat principalment en l’FPGM, en què un 25 % dels grups són en la modalitat intensiva, seguida per l’FPGS, amb un 10 % de grups en la modalitat intensiva. En l’FPGB no hi ha cap grup en aquesta modalitat.
La matriculació en els cicles d’FP en hoteleria i turisme ha mostrat una tendència decreixent en els últims anys, tendència que també es produeix en l’FP dual.
En el curs 2022/23, el nombre d’estudiants en FPD a la família d’hoteleria i turisme és únicament de 60 persones, la qual cosa representa un 17,4% del total de places d’FPD a les Illes Balears
Aquesta xifra supera el 7,6 % per al conjunt de l’FP a les Balears, però mostra una tendència de descens, ja que en el curs 2015/16 el pes d’aquesta família professional en l’FPD era del 55,8 %.
El SOIB ofereix certificats de professionalitat en la modalitat dual en el marc del programa «Formació professional dual amb empreses i entitats socials». En aquest context, ofereix quatre certificats de professionalitat de la família professional d’hoteleria i turisme en la modalitat dual de nivell 1 i 2 (sobre un total de 21 certificats de professionalitat que s’ofereixen en aquesta família), que han cursat 81 persones (any 2023).
Les dades sobre el nivell formatiu de la població balear, en comparació amb les dades estatals, mostren un panorama de menor nivell d’estudis i una mateixa tendència que al conjunt estatal respecte al fet que les dones comptin amb més estudis que els homes.
En la franja d’edat de 25 a 64 anys, l’any 2023 un 38,8 % de la població té un nivell d’estudis inferior a la segona etapa, un percentatge superior al de la població que té titulació de segona etapa d’educació secundària (28,2 %) o estudis universitaris (33,5 %). Aquest 33,5 % dels que tenen estudis universitaris contrasta amb el 41,4 % que representa la mitjana estatal entre els 25 i els 64 anys. Mentrestant, en la franja d’edat de 25 a 34 anys, en el cas de les Balears, el percentatge de població amb un nivell formatiu d’educació superior és 7,4 punts més alt que el de la franja 25-64, amb un 40,9 %. Tot i així, aquest percentatge és 11,1 punts més baix que la mitjana espanyola (52 %).