1. L’economia de les Illes Balears
- Miquel Salvà Garví
L’economia de les Illes Balears el 2024 ha mostrat una continuïtat del dinamisme iniciat en la postpandèmia, amb un increment real del VAB del 4 %, impulsat sobretot pel sector de serveis, que ja representa el 87 % de l’activitat econòmica. Aquest pes creixent del terciari evidencia una terciarització estructural amb una aportació escassa relativa dels sectors secundari i primari, i amb un risc de vulnerabilitat davant de xocs exògens, especialment turístics. En l’àmbit territorial, Mallorca consolida el seu lideratge dins l’arxipèlag amb un pes del 78 % del VAB, mentre que Menorca i les Pitiüses experimenten una certa desacceleració, cosa que accentua els desequilibris insulars.
Les Balears allarguen el bon estat macroeconòmic i reforcen la dependència del turisme
| Evolució del VAB a preus constants en milers d’euros a les Illes Balears per sectors econòmics (2014-2024) (Base 2014) | ||||||||||
| Agricultura | Energia i indústria | Construcció | Serveis | Total | ||||||
| % VAB | % Variació | % VAB | % Variació | % VAB | % Variació | % VAB | % Variació | % VAB | % Variació | |
| 2014 | 0,5% | – | 7,6% | – | 7,0% | 85,0% | – | 100,0% | – | |
| 2015 | 0,5% | 6,1 | 7,2% | -1,1 | 7,4% | 9,7 | 84,9% | 3,6 | 100,0% | 3,6 |
| 2016 | 0,5% | 14,0 | 7,3% | 5,3 | 7,6% | 7,0 | 84,6% | 3,8 | 100,0% | 4,2 |
| 2017 | 0,5% | -4,3 | 7,0% | -0,9 | 7,5% | 2,6 | 85,0% | 3,7 | 100,0% | 3,3 |
| 2018 | 0,4% | -7,9 | 6,7% | -1,7 | 7,3% | 0,8 | 85,5% | 3,6 | 100,0% | 3,0 |
| 2019 | 0,4% | 2,4 | 6,4% | -4,0 | 7,4% | 2,1 | 85,8% | 1,7 | 100,0% | 1,4 |
| 2020 | 0,5% | -9,2 | 7,2% | -10,3 | 8,7% | -7,4 | 83,6% | -22,9 | 100,0% | -20,9 |
| 2021 | 0,5% | 5,2 | 6,5% | 0,8 | 7,9% | 2,1 | 85,2% | 14,6 | 100,0% | 12,5 |
| 2022 | 0,4% | 5,4 | 5,7% | 1,8 | 7,0% | 1,7 | 86,8% | 16,6 | 100,0% | 14,4 |
| 2023 | 0,43% | 1,8 | 5,6% | 1,1 | 6,9% | 3,1 | 87,1% | 4,4 | 100,0% | 4,1 |
| 2024 | 0,42% | 1,5 | 5,5% | 2,6 | 6,8% | 1,9 | 87,3% | 4,3 | 100,0% | 4,0 |
| Taxes anual acumulativa (%) | ||||||||||
| 2014-2024 | 13,6 | -7,0 | 25,1 | 31,8 | 28,3 | |||||
Font: elaboració pròpia a partir de dades de Direcció General d’Economia i Estadística
El creixement sòlid de l’economia illenca va venir dotat d’un creixement del múscul empresarial, que va assolir un total de 100.430 empreses econòmicament actives. Les dades del Directori Central d’Empreses (DIRCE), de data 1 de gener de 2024, indiquen que l’increment anual d’unitats empresarials respecte a l’any anterior és del 2,7 %, un increment que gairebé duplica el que s’ha experimentat al conjunt de l’Estat (1,5 %).
Les dades del registre d’inversions exteriors del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme assenyalen que la inversió bruta estrangera sense entitats de tinença de valors estrangers (ETVE) l’any 2024 a les Illes Balears ha estat de 708,6 milions d’euros, un total que suposa un increment de 223 milions d’euros respecte a l’any anterior i d’un 45,9 % en termes percentuals. Les Balears assoleixen així una de les inversions externes més importants amb un màxim dels darrers onze anys, només superat a la sèrie històrica per l’any 2013, en què la inversió arribà als 792,9 milions d’euros.
Des d’un punt de vista del destí d’aquestes inversions, les protagonistes han estat les inversions en allotjament, que han assolit els 489,4 milions d’euros i han pres una representativitat molt per damunt del que és habitual. La inversió d’aquests actius ha eclipsat la resta, d’on destaquen la inversió en activitats immobiliàries amb 79,7 milions, molt similar a l’any anterior; les activitats de consultoria, amb 56 milions, que confirma el dinamisme els dos darrers anys amb un increment del 27,9 %, i les activitats d’agències de viatges i reserves turístiques, amb prop de 30 milions i que, en aquest cas, és un 31,9 % més baixa que l’any anterior.
Els preus han pujat un 3,4 %, lleugerament per sobre de la mitjana estatal (2,8 %), segons dades de l’INE (2024), amb una inflació especialment alta en béns bàsics com l’habitatge i l’energia (+7,1 %), fet que posa pressió sobre les llars. La inflació subjacent, també elevada (3,2 %), apunta a tensions estructurals més enllà de la conjuntura internacional, mentre que l’escenari general es va estabilitzant després dels pics del 2022. Aquest context ha influït en el comportament de la inversió estrangera, que ha crescut un 45,9 % i ha assolit els 708,6 milions d’euros, focalitzada quasi exclusivament en el sector turístic, fet que reforça el model econòmic actual i en limita la diversificació.
Pel que fa als salaris i la distribució de la renda, d’acord amb les darreres estimacions de l’INE referides al 2023, la renda per capita en termes nominals va assolir a les Illes Balears 34.381 euros, un 10,9 % més que l’any anterior, i es va convertir en la comunitat autònoma que creix més respecte a l’any anterior de tot el mapa estatal. D’aquesta manera, les Illes Balears agafen un marge per sobre de la mitjana espanyola (111, Espanya = 100), que se situa en un dels punts més elevats dels darreres quinze anys. No obstant això, el pes dels salaris dins el VAB continua sent molt baix (47,2 %), segons la Comptabilitat Regional de l’INE. Aquest indicador reflecteix una captura desigual de la riquesa. Aquesta tendència es confirma amb el fet que les Illes són la comunitat amb una pèrdua més gran en la participació de les rendes del treball des del 2012, amb un desajust creixent entre productivitat i remuneració salarial. Aquest desequilibri estructural té implicacions importants per a la cohesió social i la sostenibilitat del creixement.