Els serveis són el pilar de l’economia balear
El sector de serveis s’ha consolidat com l’eix central de l’economia balear, amb un pes del 87,3 % sobre el VAB i un creixement real del 4,3 % el 2024, superior al conjunt de l’economia (4 %). L’afiliació ha augmentat un 3,8 %, impulsada per l’arribada de 18,7 milions de turistes (+4,9 % respecte al 2023), la xifra més alta mai registrada. El sector mostra una forta adaptabilitat i resiliència, especialment en activitats com hostaleria (+14,4 % en facturació), educació (+7,5 % en afiliació), transport i emmagatzematge (+6,6 %), i informació i comunicacions (+5,5 %).
L’índex de xifra de negocis (IASS) va créixer un 6,9 %, fins als 147,9 punts, amb un acumulat del 105,8 % enfront del 64,2 % estatal. Només la Rioja (+9,6 %) va superar les Balears, mentre que Madrid i el País Basc quedaren molt per sota (+0,7 %). L’índex d’ocupació del sector va créixer un 1,8 %, igual que la mitjana estatal, cosa que suggereix una millora de la productivitat.
Segons l’Estadística estructural d’empreses, la xifra de negocis del sector (exclòs el comerç) va augmentar un 12,1 % (vs. 8 % a Espanya), fins als 31,4 M€, amb un augment del personal del 2,4 % i dels salaris del 12,1 %. El sector presenta una productivitat mitjana de 51,8 mil €, amb branques destacades com informació i comunicacions (81 mil €) i activitats immobiliàries (69,3 mil €), i una mitjana salarial de 27,4 mil €. Els ingressos d’explotació varen créixer un 11,7 % (32.590,3 M€), i les despeses, un 11,7 % (28.205,6 M€), amb una inversió en actius materials del 20,6 %.
En transport aeri, l’any 2024 arribaren 23,2 milions de persones als aeroports de les Balears (+5,5 %). Palma liderà amb 16,6 milions de passatgers (+7 %), seguida per Eivissa (4,5 M, +1,5 %) i Maó (2,1 M, +3,2 %). El transport marítim de passatgers va disminuir un 0,7 % (4,03 milions), amb caigudes a Eivissa (−6,6 %) i Maó (−0,9 %), però va augmentar a Palma (+1,6 %). Els creuers sumaren 1.720.115 passatgers (−0,6 %), malgrat créixer el nombre de bucs (+3,2 %). El port de Palma destacà amb 1.060.631 creueristes (−4,5 %).
El trànsit de mercaderies als ports va créixer un 4,9 %, amb Palma al capdavant (+7,3 %). Les mercaderies generals (90 % del total) augmentaren un 5,2 %, especialment a Maó (+10,7 %) i Palma (+7,5 %). Els granels líquids pujaren un 5,2 %, mentre que els sòlids caigueren un 7,4 %.
Quant a mobilitat terrestre, el transport públic visqué un impuls destacat: els viatges interurbans a Mallorca augmentaren un 20 % (28,3 M trajectes) i el total d’usuaris de tren i metro arribà als 39,3 M (+18 %). A Palma, el metro assolí un rècord amb més de 2 milions de passatgers. Menorca també registrà un rècord històric, amb 3,7 milions de passatgers (+12 %).
Malgrat això, les Balears continuen sent la comunitat amb més vehicles per habitant: 953,5 per cada 1.000 (mitjana estatal: 778,8). Formentera destaca amb 1.909,5 vehicles per cada 1.000 habitants. A Eivissa, la intensitat mitjana diària a les carreteres fou d’11.498 vehicles (+8,6 %).