6. Turisme

El nombre total de turistes rebuts ha estat de 18,7 milions el 2024, xifra que representa un increment del 4,9 % respecte del 2023 i del 13,7 % en relació amb el 2019. D’aquests, el 81,8 % van ser turistes internacionals (15,3 milions) i el 18,2 %, turistes estatals (3,4 milions), amb un augment del 5,5 % i un descens lleu del 0,2 %, respectivament.

Estades dels turistes amb destinació principal a les Balears per illes i país de residència (2023-2024)
  Illes Balears Espanya (altres CA) Estranger
2023 Total 114.961.644 21.294.845 93.666.798
 % per illa 100 % 19 % 81 %
Temporada mitjana alta 93.554.516 15.934.056 77.620.460
 % temp. mitjana alta 81 % 75 % 83 %
Temporada mitjana baixa 21.407.128 5.360.789 16.046.338
 % temp. mitjana baixa 19 % 25 % 17 %
2024 Total 119.982.802 20.990.909 98.991.891
 % per illa 100 % 17 % 83 %
Temporada mitjana alta 96.991.686 14.929.425 82.062.260
 % temp. mitjana alta 81 % 71 % 83 %
Temporada mitjana baixa 22.991.116 6.061.484 16.929.631
 % temp. mitjana baixa 19 % 29 % 17 %
 % de variació 2024-2023 Total 4,4 -1,4 5,7
Temporada mitjana alta 3,7 -6,3 5,7
Temporada mitjana baixa 7,4 13,1 5,5

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Ibestat (2025). EGATUR. 

Els mercats internacionals principals varen ser Alemanya (33,6 %) i el Regne Unit (27,5 %), amb increments interanuals del 8,6 % i del 8,1 %. Entre els turistes estatals destaquen els procedents de Catalunya, Madrid i el País Valencià. Les Illes Balears varen captar el 18,1 % de la despesa turística internacional d’Espanya, per darrere de Catalunya (20,7 %) i Canàries (19,6 %).
La distribució territorial mostra que Mallorca va rebre 13,34 milions de turistes (+5,1 %); Eivissa, 3,13 milions (+2,4 %); Menorca, 1,94 milions (+6,7 %), i Formentera, 0,37 milions (−0,2 %).

L’estada mitjana va ser de 6,4 dies, amb una lleugera disminució respecte al 2023. La despesa mitjana per turista se situà en 1.194,54 euros (+8,3 %) i la despesa per turista i dia fou de 186,53 euros (+7,7 %).
La despesa turística total arribà als 22.380,58 milions d’euros, un 12,23 % més que el 2023. Les Illes Balears es col·locaren com la tercera comunitat autònoma en volum de despesa turística internacional (18,1 %), darrere de Catalunya i Canàries.

Pel que fa a les pernoctacions hoteleres, aquestes ascendiren a 63,14 milions, amb un increment del 6,9 %. L’estada mitjana als hotels es va situar en 5 nits, un 2,8 % menys que l’any anterior. Els turistes estatals varen representar el 12,8 % del total, amb un augment del 0,9 % en el nombre de viatgers, però una disminució del 2,9 % en les pernoctacions i una estada mitjana de 3,4 nits. Els turistes internacionals varen augmentar les seves pernoctacions un 9,1 %, amb una estada mitjana de 5,3 nits.

L’índex de preus hotelers va augmentar un 7,9 % a les Illes Balears, per sota del 8,5 % de mitjana estatal. L’índex general de preus del turisme i l’hostaleria es va incrementar un 6,3 %, amb una pujada acumulada del 21,2 % des del 2020. L’oferta reglada es mantingué estable, amb 621.719 places legalment establertes, distribuïdes entre 396.815 places en establiments hotelers (63,8 %) i 224.904 places en habitatges de lloguer turístic (36,2 %).

Dins l’oferta hotelera, destaquen les categories de 4 estrelles (36,2 %) i 3 estrelles (25,6 %). El pes dels establiments de 5 estrelles és del 7,2 %, i el dels establiments d’1 o 2 estrelles, del 7,6 %.
L’oferta d’habitatges de lloguer turístic representa més del 40 % de les places a Formentera i Menorca, i prop d’un terç a Mallorca i Eivissa. El nombre total d’establiments hotelers es mantingué estable, amb 1.306 establiments a Mallorca, 246 a Menorca, 261 a Eivissa i 57 a Formentera.

Pel que fa a l’afiliació a la Seguretat Social en activitats característicament turístiques, la mitjana anual a les Balears es va situar en 170.266 persones, un 3,5 % més que l’any anterior. Aquesta xifra representa el 31,2 % del total d’afiliacions de les Illes. L’afiliació augmentà especialment en els serveis d’allotjament (+4,8 %) i en les activitats recreatives (+5,6 %), mentre que en restauració el creixement fou més moderat (+1,7 %).