Entre els anys 2023 i 2024, el PIB de les Illes Balears va registrar un creixement del 4 %, mentre que el volum de dipòsits va augmentar lleugerament i el crèdit concedit per les entitats de dipòsit es va mantenir relativament estable.
Pel que fa al finançament, el 2024 va suposar un punt d’inflexió en la dinàmica negativa dels darrers exercicis. A finals d’any, el volum total de crèdit es va situar en 31.826 milions d’euros, xifra que representa un increment interanual del 0,6 %. Aquest comportament contrasta amb el conjunt estatal, on el crèdit es va reduir un 0,3 %, fins a un total d’1.198.722 milions d’euros. Com a conseqüència, el pes del crèdit balear en relació amb el total nacional va augmentar lleugerament. Al mateix temps, la ràtio crèdit/PIB a les Balears va descendir fins al 77,27 %, fet atribuïble al fort increment del PIB i a la moderació en el ritme de creixement del crèdit.
Millora de la sostenibilitat financera a les Illes Balears tot i la moderació del crèdit i l’augment del deute
En el mercat hipotecari, es va produir una reducció del 5,4 % en el nombre d’hipoteques formalitzades a les Illes Balears. Malgrat aquest descens, l’import global de les operacions hipotecàries va créixer un 6,0 %, impulsat per l’encariment dels habitatges i l’increment de l’import mitjà per hipoteca. A finals de 2024, la ràtio entre el valor mitjà d’una hipoteca a les Balears i el de la resta de l’Estat es va situar en 2,1, fet que posa de manifest l’esforç addicional que han d’assumir les famílies balears per accedir a l’habitatge. Aquest desequilibri apunta cap a una possible nova davallada en el nombre d’hipoteques durant el 2025.
En l’àmbit de les finances públiques, el deute acumulat de les administracions balears va arribar als 8.661 milions d’euros a finals del 2024, fet que representa un increment de l’1,0 % respecte de l’any anterior. Tot i aquest augment nominal, la ràtio deute/PIB es va reduir fins al 19,1 %, en consonància amb l’evolució observada a altres comunitats autònomes, i evidencia una millora en els indicadors de sostenibilitat financera. El Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) va continuar sent la principal font de finançament, amb una participació del 67,3 % en el conjunt del deute, mentre que el pes dels préstecs bancaris a llarg termini va disminuir. En el rànquing autonòmic per nivell d’endeutament en relació amb el PIB, les Illes Balears es mantingueren en la cinquena posició.
Pel que fa a l’estalvi, el volum total de dipòsits va assolir els 35.396 milions d’euros, amb un increment anual del 7,7 %. Aquesta evolució positiva va permetre que la ràtio dipòsits/PIB augmentés fins al 86,0 %, gràcies a un creixement de l’estalvi superior al del PIB. En paral·lel, la xarxa d’oficines bancàries continuà el procés d’ajust, encara que de manera més moderada: es registrà una reducció de 6 oficines al llarg de l’any, que va deixar el total en 418. Aquesta atenuació en el ritme de tancaments podria indicar una certa estabilització. No obstant això, la densitat d’oficines per cada mil habitants es va reduir fins a 0,3, com a resultat tant del tancament de sucursals com de l’augment de la població empadronada.