La justícia a les Illes Balears travessa una situació crítica que es manifesta en tres grans problemes interrelacionats: la manca d’infraestructures adequades, la insuficiència de personal qualificat i la saturació creixent dels jutjats. Els edificis judicials pateixen una greu manca d’espai i molts estan fragmentats, amb projectes per a noves construccions que acumulin retards importants, com passa a Ciutadella, Manacor i Palma. A més, alguns edificis actuals presenten deficiències i no tenen capacitat per acollir més jutjats ni per realitzar macrojudicis. La manca de personal és un altre factor crucial: el percentatge elevat de funcionariat interí, que arriba al 60 %, condiciona la qualitat del servei, mentre que el desànim i les jubilacions anticipades agreugen la situació. La judicialització creixent provoca un augment constant d’assumptes, de manera que situa les Illes Balears com la segona comunitat amb més taxa de litigiositat de l’Estat i amb una necessitat urgent de crear una quarantena de jutjats més.
El 2024, les Illes Balears van ser la segona comunitat amb més taxa de litigiositat, només superades per les Illes Canàries. Actualment, hi falta la creació de 42 jutjats per cobrir la demanda.
La pandèmia va provocar una baixada temporal en l’entrada de casos, però des del 2022 els números han superat els nivells previs. El 2024 es van registrar més de 200.000 assumptes nous i encara queden pendents més de 111.000, un 40 % més que el 2018.
Els increments més importants es registren en la jurisdicció civil i penal. Destaca l’augment de delictes de naturalesa sexual, així com l’entrada del tercer jutjat de violència sobre la dona, que ha ajudat a millorar la resolució dels casos, però ja justifica un quart jutjat.
A la jurisdicció civil, la proliferació de reclamacions de consum i de transport aeri ha fet créixer la demanda, i es necessiten 16 jutjats més per atendre-la adequadament. La jurisdicció social i la contenciosa administrativa també pateixen sobrecàrrega, tot i haver incrementat la seva capacitat amb nous jutjats.
Davant aquesta situació, la Llei orgànica 1/2025 proposa una reestructuració profunda del sistema judicial, i substituir els jutjats unipersonals pels tribunals d’instància i noves oficines judicials. Aquesta reforma busca una organització més eficient, especialitzada i homogènia, amb l’objectiu final d’oferir un servei de qualitat i adequat al segle XXI.