8. Administracions públiques i càrrega fiscal

El sector públic administratiu de les Illes Balears (CAIB) incrementa el 2024 el seu pressupost no financer un 7,0 %, impulsat pel fort creixement dels recursos del sistema de finançament autonòmic (SFA), que són un 18,2 % superiors als del 2023. 

Els recursos anuals de l’SFA, es divideixen en bestretes a compte de l’exercici corrent i la liquidació de fa dos anys. Aquesta darrera, el 2024, és extraordinàriament positiva, amb un increment del 40,1 %. Per la seva part, les bestretes a compte també augmenten de forma significativa, especialment les de l’IRPF, amb un 22,1 % respecte a l’exercici anterior. 

Tot l’anterior fa que els ingressos corrents creixin molt i millori el marge corrent malgrat que les despeses augmenten, especialment les de personal. Tot i així, el volum d’aquest estalvi és insuficient per fer front a les inversions i als passius financers. 

L’activitat inversora s’intensifica impulsada per la important acumulació prèvia de recursos procedents del mecanisme de recuperació i resiliència (MRR) i de REACT, programes integrants de l’instrument Next Generation EU. La part d’inversions finançada amb recursos propis també creix.

Les despeses financeres mantenen la tònica descendent d’exercicis anteriors. Els ingressos financers, que financen les anteriors, també cauen perquè no es preveu cap necessitat de finançament el 2024.

En comparació amb la mitjana del G5 (comunitats autònomes amb poblacions similars), el pes sobre el PIB dels ingressos i despeses corrents és inferior, i són destacables els diferencials a favor del G5 en les polítiques de salut i educació. No obstant això, continua el procés de convergència d’abans del 2016, que va reduint progressivament el diferencial. En tots els indicadors d’equilibri pressupostari i d’eficiència, les xifres de la CAIB són millors que les del G5. En canvi, els d’impacte mostren resultats menys positius per a la CAIB, ja que disposa de menys recursos corrents per finançar les seves polítiques.

La pressió fiscal que exerceix la CAIB s’incrementa en 0,4 punts percentuals, fins al 12,4 % del PIB. El grup del G5 és el que té l’indicador més alt, a la vegada que és el que té menys recursos tributaris en relació amb el PIB per finançar les seves polítiques. Aquesta paradoxa s’explica pels fons d’anivellament horitzontal de l’SFA, ja que del G5, les Illes Balears és l’única comunitat autònoma contribuent neta, en concret, amb 1.194,8 milions d’euros, un 2,7 % del PIB. Això suposa que, del total de tributs de l’SFA subjectes a liquidació que es preveu recaptar a les Illes Balears, un 28,7 % es reparteix entre la resta de comunitats autònomes de règim comú.

El deute en termes relatius al PIB continua el seu descens, no per una reducció del seu volum, sinó per l’increment de la grandària de l’economia. En termes comparatius, el deute sobre el PIB, després de molts anys, és inferior a la mitjana del G5.