8. Cultura
- Francesca Tugores Truyol
L’anàlisi del desenvolupament cultural a les Illes Balears el 2024 mostra una situació amb diverses realitats i dificultats. Tot i la celebració de projectes artístics i culturals rellevants, no s’ha produït una ampliació significativa ni de l’estructura ni de les plantilles de les institucions culturals, ni públiques ni privades. La cultura a les Illes Balears segueix marcada per una elevada precarietat professional i manca d’una aposta estratègica sòlida que permeti una professionalització estable i una programació de qualitat. La inversió pública en cultura és inferior a la de comunitats com Catalunya o el País Basc, la qual cosa explica en part la posició discreta que ocupen els projectes i institucions illenques en el panorama estatal.
Malgrat això, la cultura interessa molt a la ciutadania balear, amb una despesa elevada de les llars en activitats culturals, encara que es detecta una tendència creixent cap al consum digital en detriment de l’assistència presencial i la compra de llibres. Aquesta dinàmica posa en relleu la necessitat de generar polítiques culturals que incentivin el consum i la participació presencial.
La cultura a les Illes Balears manté dinamisme creatiu davant reptes estructurals i precarietat professional
Els projectes més destacats a les Illes Balears han estat valorats mitjançant l’informe anual de la Fundación Contemporánea, que recull l’opinió de més de mil professionals del sector. En qualitat i innovació, les Illes Balears se situen en l’onzena posició en l’àmbit estatal, sense una presència forta ni en la llista de ciutats culturals ni en les institucions més reconegudes. Destaca el Museu Es Baluard, que ha celebrat el seu 20è aniversari, així com la Fundació Pilar i Joan Miró, la Nit de l’Art de Palma i el CaixaFòrum Palma. A la part forana, s’han consolidat projectes com el festival EiMa i el nou projecte Coster Art i Natura de Pollença, a més del Museu de Menorca i diverses activitats a Eivissa.
El sector de les arts escèniques manté un prestigi estable, amb iniciatives com la FIET a Vilafranca de Bonany i festivals consolidats de dansa i teatre a les diferents illes. També cal destacar esdeveniments de gran impacte mediàtic com Open House o Mallorca Live, que reforcen la difusió cultural a les Balears.
En l’àmbit del patrimoni, s’ha continuat protegint i promocionant béns culturals, amb noves declaracions i actuacions com el centenari de les excavacions de Pollentia. A la literatura i el còmic s’han celebrat festivals i esdeveniments que mantenen viu l’interès cultural.
Malgrat aquestes activitats, la manca d’un sistema estable de dades culturals que permeti un seguiment més precís i la manca d’una estratègia pública robusta limita la capacitat de resposta del sector cultural a les necessitats actuals i futures.