Les Illes Balears presenten el percentatge més alt de població nascuda a l’estranger dins del domini lingüístic català, fet que fa imprescindible desplegar estratègies d’acollida lingüística i cultural. Aquestes inclouen la formació reglada i programes complementaris com el Pla d’acollida lingüística i cultural (PALIC) i diverses iniciatives de dinamització lingüística. Un indicador clau del nivell de competència en català és la prova d’aptitud personal d’educació (PAP_Edu), exigida des del 2021 per accedir als graus d’Educació Infantil i Primària a la UIB. Aquesta prova avalua la competència comunicativa i matemàtica, amb una part escrita i una oral. L’any 2024, una anàlisi de 200 proves del 2023 revela que els candidats i candidates obtenen puntuacions més altes en activitats relacionades amb el castellà que amb el català, particularment en la cerca de sinònims, mentre que l’expressió escrita en català és on es registren les puntuacions més baixes. Aquesta diferència podria deure’s a l’exposició desigual a ambdues llengües, amb el castellà més present en la vida quotidiana.
Pel que fa a les proves de batxillerat d’accés a la universitat (PBAU) de juny de 2024, el 68,1 % dels exàmens es van respondre en català, un percentatge molt semblant a l’any anterior i que podria indicar una estabilització després d’una tendència descendent iniciada el 2018. A Menorca, el 89,8 % dels exàmens es realitzen en català, lleugerament per sota del 90 % per primera vegada des del 2006. A Mallorca, l’ús és del 68,1 %, amb una diferència notable entre Palma (52,7 %) i la resta de Mallorca (86,3 %). Eivissa i Formentera han experimentat un augment de 3,5 punts percentuals respecte del 2023.
El castellà és la llengua habitual en la majoria dels contextos entre el jovent
A més de la formació formal, hi ha una oferta àmplia de cursos de català en línia, presencials i semipresencials, impartits per escoles oficials d’idiomes, ajuntaments, consells insulars, l’Institut d’Estudis Baleàrics, la UIB i ONG. Per exemple, l’IEB va oferir 133 cursos i tallers amb 3.600 alumnes. A Manacor, l’Escola Municipal de Mallorquí ofereix cursos vinculats a certificats oficials, tot i que les inscripcions han disminuït. El Servei d’Assessorament Lingüístic de Formentera va oferir 19 cursos el 2024 amb 290 alumnes. La UIB-Idiomes va impartir 12 cursos de català amb 227 alumnes i 948 candidats als exàmens lliures.
Els cursos permeten l’obtenció de certificats oficials, des dels nivells B1 i B2 a l’ESO i batxillerat, fins als certificats de les escoles oficials d’idiomes i altres proves organitzades per l’Administració.
La quarta edició de l’Escola d’Estiu de Lingüística Catalana (EDELC) va tenir lloc el setembre de 2024 a Brno (República Txeca), amb suport de diverses universitats i institucions. L’EDELC ofereix formació a estudiants de grau i postgrau, amb especial atenció als que estudien català fora del domini lingüístic. En aquesta edició es varen impartir quatre cursos i es va lliurar el Premi Aina Moll al millor treball d’estudiant. També es van realitzar activitats culturals i es va fomentar la interacció entre estudiants i professors.
El 29 d’octubre de 2024 es va celebrar la VIII Jornada de Dinamització Lingüística a Palma, centrada en els recursos lúdics per fomentar l’ús del català. La jornada va comptar amb prop d’un centenar de participants i diverses ponències sobre iniciatives lúdiques.
Finalment, l’Enquesta a la joventut de les Illes Balears (EJIB2022), presentada el gener de 2025, mostra que gairebé la meitat dels joves tenen el castellà com a llengua inicial, mentre que un terç la tenen en català. El castellà és la llengua habitual en la majoria dels contextos, amb el català menys present en les interaccions socials i laborals. El 72 % dels joves té un domini mitjà-alt del català, mentre que el domini del castellà és encara més generalitzat. Les pràctiques culturals més freqüents són l’oci nocturn, l’excursionisme i la lectura, amb una participació condicionada per factors com el lloc de residència i el nivell educatiu dels progenitors. El capítol conclou posant èmfasi en la necessitat d’impulsar polítiques culturals i lingüístiques que contribueixin a una societat més plural i rica.