2. L’índex de qualitat del treball

L’any 2004, el CES encarregà un primer estudi per definir una metodologia i una proposta d’indicadors per avaluar la qualitat del treball a les Illes Balears. Posteriorment, s’actualitzà el 2008, i el 2019 es va dur a terme una nova revisió centrada en aspectes qualitatius de l’ocupació. El nou IQT es basa en tres grans dimensions: retribucions salarials, seguretat laboral i condicions laborals, amb un total de 32 indicadors. El 2021, a causa d’un canvi metodològic de l’EPA, sis indicadors no es pogueren actualitzar. El 2023 s’elimina definitivament aquests indicadors, i se substitueixen dos del bloc de formació per l’abandonament escolar prematur i el percentatge d’empreses formadores.

S’han definit tres escenaris de ponderació: base, social i d’estabilitat, en què la dimensió de retribucions salarials té més pes. En l’escenari base, la resta d’indicadors tenen el mateix pes; en l’escenari social, es prioritzen els de conciliació i gènere, i en l’escenari d’estabilitat, els de seguretat i modalitats laborals.

Les Illes Balears han mostrat una bona posició en l’IQT. El 2019 varen assolir la tercera posició en l’escenari base i la segona en els altres dos. El 2020 es mantingueren aquestes posicions. El 2021 i 2022 hi hagué un lleuger empitjorament. El 2023 les Balears remunten una posició en tots els escenaris, i van assolir la tercera posició global.

En la dimensió 1 (retribucions), les Balears passen de la vuitena a la cinquena posició en guany salarial, mantenen la primera posició en desigualtat salarial i passen de la quarta a la primera en llars amb baixa intensitat de treball. El 2023 ocupen la segona posició en aquesta dimensió, que milloren respecte al 2021 i 2022.

En la dimensió 2 (seguretat laboral), mantenen la primera posició global. Destaquen en la taxa de cobertura de prestacions d’atur i el risc de quedar-se a l’atur, i recuperen la primera posició en afectats per ERO. Tot i això, mantenen una posició baixa en cobertura de convenis col·lectius. En modalitats laborals, escalen una posició, però continuen darreres en pes dels ocupats fixos discontinus i taxa de parcialitat. Sí que milloren en la taxa de temporalitat, que cau gràcies a la reforma laboral del 2022.

En la dimensió 3 (condicions laborals), empitjoren en la subdimensió de condicions de treball, que passen a l’onzè lloc. També baixen en conciliació i en formació, que continuen en la darrera posició. En gènere, mantenen la penúltima posició, tot i que milloren en bretxa salarial.

En síntesi, el 2023 les Illes milloren en els tres escenaris i es col·loquen en tercera posició en cadascun d’ells, impulsades per un increment salarial del 12,5 % segons l’Enquesta d’estructura salarial del 2023.