11. L’estat del medi ambient a partir de l’indicador sintètic mediambiental

La mesura i disponibilitat de paràmetres, indicadors i índexs de sostenibilitat ambiental és clau per garantir que les polítiques ambientals que es dissenyen i apliquen assoleixen els objectius. Les Illes Balears disposen de diversos conjunts d’indicadors i dades ambientals procedents de les conselleries, els consells insulars i els centres de recerca de referència. Moltes d’aquestes dades s’incorporaven i analitzaven en l’apartat de medi ambient de la memòria del CES sobre l’economia, el treball i la societat de les Illes Balears.

Amb la voluntat de facilitar l’anàlisi, la comprensió i l’estudi de les tendències ambientals, el CES va impulsar la creació d’un índex sintètic mediambiental (ISM), que s’actualitza anualment i permet analitzar l’evolució del medi ambient a cada illa i al conjunt de l’arxipèlag. L’índex es basa en 6 dimensions i 23 indicadors parcials, amb pesos definits per tècnics i experts i aprovats pel Ple del CES: resiliència climàtica, qualitat de l’aire, transició energètica, consum i qualitat de l’aigua, gestió del territori i biodiversitat, i gestió i circularitat de residus.

L’evolució de l’índex des de 2019 mostra grans oscil·lacions. En una escala de 0 a 100, el valor inicial del conjunt de les Illes va ser de 44,9 punts. Menorca destacava amb 49,1 punts, mentre que Eivissa presentava el valor més baix, amb 35,3 punts. L’any 2020, en plena pandèmia, l’índex va pujar fins als 56,5 punts, degut a la caiguda del consum d’energia, la disminució de la generació de residus i la reducció d’emissions contaminants. Tanmateix, amb la reactivació econòmica, els valors tornen a caure: el 2022, l’ISM se situava en 43,6 punts, fins i tot per sota del nivell de 2019.

Cada illa segueix un patró similar anualment, amb Menorca mantenint els valors més elevats (entre 43,5 i 58,9), seguida de Formentera i Mallorca. Eivissa, en canvi, presenta els valors més baixos (entre 36,7 i 46,1). Cal tenir en compte que, per raons demogràfiques i d’escala, Mallorca té un pes molt superior sobre l’índex agregat.

Per dimensions, els resultats són els següents:

Resiliència climàtica: l’indicador mostra una tendència negativa fins al 2022, a causa de l’increment de les temperatures i de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. El component de sequera hidrològica empitjora notablement els anys 2023 i 2024. La situació és especialment preocupant a Mallorca i Menorca.

Qualitat de l’aire: l’índex es manté en valors bons i estables. Els punts crítics principals es troben en els nivells de NO₂ i PM10, mentre que els valors de SO₂ i ozó mostren una qualitat generalment bona. El 2020 destaca positivament pel descens del trànsit i, per tant, de les emissions de combustibles fòssils.

Transició energètica: mostra oscil·lacions importants, amb un mínim el 2020 i un màxim el 2023. Tot i això, el percentatge d’energia renovable continua sent molt baix: en el millor dels casos, només arriba al 4,8 % del total.

Consum i qualitat de l’aigua: l’indicador es manté en una situació mitjana, amb problemàtiques recurrents pel que fa al consum d’aigua de proveïment urbà i les reserves hídriques. Formentera destaca positivament pel baix consum, mentre que Eivissa presenta deficiències notables en la qualitat de l’aigua tractada a les depuradores.

Gestió del territori i biodiversitat: l’evolució és positiva, però molt condicionada per la declaració d’espais protegits. Tot i així, la proporció de territori protegit terrestre encara és inferior al 40 %, i la protecció marina no arriba al 10 %. La superfície forestal cremada continua sent molt baixa.

Gestió i circularitat de residus: tot i que a Mallorca i Eivissa la recollida selectiva millora, la generació de residus municipals continua sent alta. Menorca presenta millors dades pel que fa a generació i Formentera mostra una alta variabilitat d’any a any.