presentació

La memòria del CES sobre l’economia, el treball i la societat de les Illes Balears és una obra coral en què participen cada any més d’una quarantena d’autors que intenten recopilar, ordenar i exposar les dades principals que reflecteixen la realitat del que ha succeït al nostre arxipèlag al llarg del darrer any. Tal com feien els antics cronistes, el CES intenta deixar constància dels fets ocorreguts, de la veritable realitat que s’aprecia en la nostra societat a partir de la selecció i provisió d’un gran nombre de dades. Som conscients que no som perfectes, però creiem que el fet que el CES neixi de la presència i del diàleg d’un ampli espectre d’entitats, associacions i institucions representatives del món econòmic, laboral i social de la nostra comunitat li atorga un ampli suport i legitimitat a l’hora de presentar el relat del que ha passat a les nostres illes durant el període estudiat.

L’any 2024 ha estat un any en què s’ha parlat de diàleg i consens social respecte al futur de la nostra comunitat. Els problemes relacionats amb el turisme, l’habitatge, la demografia o l’educació han donat lloc a múltiples taules de diàleg en què s’han intentat diagnosticar i proposar solucions per a alguns dels problemes més crucials als quals hem de fer front. Segons les memòries que la nostra institució va presentar en el passat, aquesta situació no és nova. Fa més de vint anys, el president del CES Francesc Obrador escrivia en la presentació de la memòria referida a l’any 2003:
«El cert és que es tracta d’un any que no passarà desapercebut en la petita història del nostre poble. No sols en tots els esdeveniments que afectaren les persones i col·lectius —on trobaren les seves decepcions o il·lusions—, sinó perquè es pot dir que es tracta d’un any en què el conjunt de la nostra societat demanà un aclariment del seu futur econòmic i social, i expressà una voluntat. Les opinions sobre el model turístic, l’ordenació i l’ús del territori, el futur de les nostres indústries, la capacitat de creixement, la qualitat de l’ocupació, la immigració… han estat temes que, diàriament, han omplert les pàgines dels nostres diaris.»

Com veiem, vint anys després, el 2024 també ha estat un any en què s’ha debatut sobre el model turístic, la capacitat de creixement, la immigració, la qualitat de l’ocupació o l’ordenació del nostre territori i les solucions al problema de l’habitatge. Les pors i les queixes relacionades amb el nombre excessiu de turistes han donat lloc a una iniciativa participativa inèdita en el diàleg social: el Pacte social, econòmic i ambiental per la sostenibilitat de les Illes Balears. A partir de 12 taules i centenars de participants es van generar més de 500 propostes que intentaren plasmar les sensibilitats existents sobre el nostre model turístic i les seves potencials solucions.

Però no només la sensació de congestió humana i turística ha generat llargs i intensos debats a la nostra societat al llarg de l’any 2024. Com saben, la comissió encarregada de l’elaboració de la nostra memòria cada any selecciona una sèrie de temes perquè siguin tractats amb més profunditat. El 2024 han estat els recursos hídrics, la llei de conciliació i la immigració.

El canvi climàtic, les peculiaritats geogràfiques i l’especialització productiva de les nostres illes fan dels recursos hídrics un factor cada vegada més limitatiu del nostre creixement i benestar. D’altra banda, el nostre CES fa més de dos anys que col·labora amb els CES membres de l’Arc Mediterrani (Andalusia, Múrcia, València, Catalunya, Occitània, Còrsega i la regió Alps-Mediterrani) en l’elaboració d’un document sobre la PAC mediterrània en què el canvi climàtic i els seus efectes es combinen per fer encara més vulnerable la supervivència de les explotacions agrícoles.

L’elaboració d’aquest document ens va fer comprendre com és d’estratègic el problema hídric per a les nostres illes. Les infraestructures hídriques no es creen d’un any per l’altre, són fruit d’una planificació i execució a llarg termini, i els indicadors de resiliència de l’indicador sintètic mediambiental del CES ens assenyalen amb insistència la tendència a ploure menys i de manera més irregular en un territori cada vegada més càlid. Vàrem creure que seria encertat posar el focus en un problema que pot ser urgent i determinant en un termini no gaire llunyà.

L’any 2024 vàrem elaborar el dictamen sobre la nova llei de conciliació familiar de les Illes Balears. Aquesta llei va ser pionera a escala estatal i ens va fer reflexionar sobre com de necessària i important era per a la nostra economia, mercat laboral i societat una norma centrada en aquesta matèria. El requadre titulat: «Gènere, conciliació i mercat de treball: la Llei de conciliació laboral, personal i familiar a les Illes Balears» intenta ressaltar els problemes que existeixen en la conciliació laboral de les dones i els problemes familiars que genera la conciliació de l’activitat laboral amb la cura dels fills. Els efectes sobre demografia, productivitat, benestar social, etc. són prou amplis i contrastats per remarcar-ne la importància.

El mes de juny de 2025 la presidenta del Govern Balear va rebre el CES amb motiu de la nova configuració de la institució després del preceptiu procés de renovació i aprofità l’ocasió per encarregar-nos un estudi sobre la demografia balear, un encàrrec que consumirà part de les nostres energies de la darrera part del 2025 i del 2026. El fenomen de la immigració i el baix creixement natural de la població balear era un dels punts que s’havien ressaltat reiteradament a les memòries dels darrers anys i que semblaven estar directament connectats amb la creixent i generalitzada sensació de congestió de les infraestructures públiques i amb el problema de l’accés a l’habitatge. Per aquesta raó, la memòria li dedica un requadre monogràfic sota el títol: «Dinàmiques migratòries i transformació social a les Illes Balears: una lectura geogràfica i històrica contemporània».

A més d’aquests tres requadres, hi ha altres temàtiques com l’habitatge o la productivitat a les quals el CES dedicarà pròximament informes i jornades per separat.

Però no tot han estat desafiaments i problemes. En realitat, les xifres mostren moltes més llums que ombres. El 2024 ha estat un any d’alt creixement en tots els sectors, impulsat especialment per un excel·lent any turístic. Ha estat un any de creació d’ocupació, de millores en els indicadors de pobresa i, a falta de completar els indicadors ambientals, també s’aprecien els avanços en les bones pràctiques en aquest sector. Deix als lectors l’interès d’indagar en les dades que segueixen aquestes breus paraules.

Finalment, vull agrair, en primer lloc, als membres de la comissió de la memòria, presidits per Carles Mulet, la seva dedicació i bon treball. A Anna Grau, la seva dedicació i els seus esforços, sense els quals seria impossible aquesta memòria. Als més de 40 autors que cada any acudeixen puntualment a la nostra cita per fer les seves valuoses aportacions. A Miquel Salvà, per donar-nos un cop de mà en allò que sempre és necessari i a la resta de treballadors del CES pels seus desvetllaments perquè al final tot surti bé, com cada any.

Després d’un any de relleus i renovacions de consellers, vull aprofitar per fer arribar una salutació als consellers entrants i, als que varen ser rellevats, expressar-los, en nom de la institució, el nostre agraïment per la tasca realitzada i en particular per la seva intervenció en la present memòria.

Sense més paraules, us deix amb aquesta memòria, que és la memòria econòmica, laboral i social de tot un poble: el vostre.