RI.1. Els recursos hídrics de les Illes Balears

L’especificitat hidrològica principal de les Illes Balears és la gairebé absoluta absència de rius permanents i embassaments, fet que obliga a cobrir la demanda hídrica amb aigües subterrànies. Fins als anys seixanta, el proveïment d’aigua procedia de brolladors o aqüífers superficials, explotats amb sínies i molins de vent. L’augment de l’oferta d’aigua, gràcies a les tècniques modernes de sondejos i bombes, va incrementar les terres de regadiu, que va exercir una pressió sobre els recursos, agreujada per la sequera de 1963-1968.

Amb el Pla hidrològic de les Illes Balears (PHIB) de 1996 es fixaren per primera vegada objectius mediambientals concrets i quantificats. La Directiva marc de l’aigua (DMA), vigent des del 2000, exigeix «el bon estat quantitatiu i químic de les masses d’aigua subterrània i el bon estat ecològic i químic de les masses d’aigua superficial».

La variabilitat pluviomètrica i l’increment de la demanda han generat tensions. Les reserves hídriques mostren oscil·lacions: el juny de 2023 se situaren en el 45 %, el valor més baix dels darrers cinc anys per a aquest mes, amb Mallorca al 44 %, Menorca al 56 %, Eivissa al 38 % i Formentera al 42 %. Aquestes xifres evidencien una situació preocupant i excepcional segons l’AEMET i la Direcció General de Recursos Hídrics.

L’aigua subterrània és la font principal per al proveïment urbà. Els problemes de salinització són greus, especialment a Mallorca, on el 67 % de les masses d’aigua subterrània superen el llindar màxim de conductivitat elèctrica establert per la DMA, i a Eivissa (87 %). Només Menorca i Formentera registren valors millors, amb el 35 % i el 50 % de masses contaminades respectivament.

Les dessaladores contribueixen de manera significativa, sobretot en zones turístiques. A Mallorca, la dessalació cobreix el 30 % del consum urbà, i a Eivissa, el 70 %. A Formentera és l’única font d’aigua urbana. Aquestes infraestructures ofereixen estabilitat, però tenen un cost energètic elevat.

En el cas de l’ús agrícola, la demanda d’aigua s’ha reduït. Les terres de regadiu han passat de 46.683 hectàrees l’any 1982 a 20.234 l’any 2020. Aquesta disminució ha reduït la pressió sobre els aqüífers. Les aigües regenerades esdevenen una alternativa valuosa. El 2022, es destinaren a usos agrícoles 3,72 hm³ d’aigua regenerada a Mallorca i 0,84 a Eivissa. Tot i això, la salinitat d’aquestes aigües és elevada: un 41 % presenten nivells de conductivitat superiors a 5.000 µS/cm.