RIII.1. Dinàmiques migratòries i transformació social a les Illes Balears: una lectura geogràfica i històrica contemporània

Al llarg del segle XX i primeres dècades del segle XXI, les Illes Balears han experimentat una transformació demogràfica sense precedents. La població ha passat de 311.649 habitants el 1900 a més d’1.231.000 el 2024, gairebé quadruplicant-se en poc més d’un segle. Aquest creixement, aparentment continu, amaga canvis profunds en els patrons de mobilitat i en la configuració social i territorial de l’arxipèlag. Si fins als anys cinquanta predominava una emigració cap a l’exterior —cap a França, Algèria o Sud-amèrica—, a partir de la dècada de 1960 s’inicia un cicle invers marcat per l’arribada massiva de població peninsular atreta pel desenvolupament turístic i la reestructuració econòmica. A finals del segle XX, aquesta migració interna és progressivament substituïda per fluxos internacionals que situen les Balears entre les regions europees amb major intensitat migratòria.

La migració és un component estructural del desenvolupament balear

Entre 2008 i 2021, les Illes registraren una mitjana anual de més de 16.000 entrades procedents de l’exterior i un saldo migratori net proper a 9.000 persones, amb pics de més de 20.000 en els anys de major creixement econòmic. Més del 70 % d’aquests fluxos provenen de països de Sud-amèrica i del Carib, seguits d’un 16 % d’origen africà. Aquestes xifres no sols expliquen l’increment demogràfic sinó també el caràcter estructural del fenomen: la migració ha estat el principal motor del creixement balear durant les darreres dècades.

Els efectes socials i territorials d’aquesta dinàmica són complexos. D’una banda, l’arribada de població jove i activa ha rejovenit la piràmide d’edats i ha incrementat el volum de cotitzants, afavorint el sosteniment del mercat laboral i de la demanda interna. D’altra banda, la intensitat i la rapidesa del creixement han ajudat a generar noves desigualtats i tensions en matèria d’habitatge, serveis públics i cohesió social. La diversitat lingüística, cultural i religiosa resultant ha enriquit el teixit social, però també ha posat a prova la capacitat d’integració i planificació institucional.

Des d’una perspectiva històrica i geogràfica, la migració no és un episodi conjuntural sinó un component estructural del desenvolupament balear. Les illes s’han configurat com un espai obert i receptor, on el creixement econòmic ha atret successives onades migratòries que, alhora, han contribuït a consolidar el model econòmic i a redefinir el territori i la identitat col·lectiva. Entendre les dinàmiques migratòries és, per tant, comprendre la pròpia trajectòria històrica de la societat balear i els reptes de sostenibilitat, equilibri territorial i convivència que en deriven.