RESUM EXECUTIU

11. Cultura

La revisió de la cultura a les Illes s’ha de dur a terme sense comptar amb cap estadística anual dels subsectors ni dels àmbits culturals

Quant a l’edició de llibres, si s’analitzen les dades relatives a l’edició de llibres a les diferents comunitats, es reflecteix com a les Balears entre el 2017 i el 2021, l’augment de volums anuals és considerable (de 780 a 945), però, en tot cas, es troba a gran distància de comunitats com Catalunya i Madrid, amb més de 25.000 volums editats cada any a cada una, o Andalusia, amb 14.000 (46).

Quant al sector del llibre, s’ha consolidat la tendència marcada des de fa temps en què, a més de comerços, les llibreries es converteixen en espais de dinamització cultural. El dia de Sant Jordi és significatiu d’aquesta nova etapa, amb una sortida massiva al carrer per part de la ciutadania. Els llibres més venuts en català són: Ràbia, de Sebastià Alzamora; Mamut, d’Eva Baltasar, i Els cognoms de les Illes Balears, de Gabriel Bibiloni. En castellà: El peligro de estar cuerdo, de Rosa Montero; Roma soy yo, de Santiago Posteguillo, i Vivir corriendo, correr viviendo, de Tòfol Castanyer i Mercè Valero.

A les dades sobre companyies de teatre per comunitat, a les Balears han augmentat els darrers cinc anys de 87 a 102, i els festivals, de 14 a 16. La visió sobre aquestes dades es completa amb les de nombre d’actuacions i públic assistent, que gairebé s’han triplicat en cinc anys (909 el 2021) però que només arriben a l’1 % del total de les representacions fetes a tot l’Estat.

L’anuari d’estadístiques culturals (47) recull les dades de la protecció del patrimoni cultural, que en el cas de les Illes Balears inclou més de 100 noves proteccions en cinc anys. Quant al patrimoni arqueològic, destaca l’augment d’activitat tant de recerca i conservació com de difusió.

Cal destacar l’aprovació de la Llei 6/2022, de 5 d’agost (48), d’arxius i gestió documental de les Illes Balears, un text que actualitza els aspectes normatius en la matèria per adaptar-los als nous temps, com també a l’administració digital.

En aquesta matèria, continua l’endarreriment en digitalització i accés a la informació a les institucions de les Illes, tot i que iniciatives com la Plataforma d’Arxius Històrics de les Illes Balears, promoguda per la UIB, contribueixen a la millora de la situació, ja que facilita la digitalització d’arxius en ajuntaments petits i la inclusió en un únic repositori.