2. L’índex de qualitat del treball

L’any 2004, el Consell Econòmic i Social de les Illes Balears va encarregar un primer estudi que tenia per objecte definir una metodologia i una proposta d’indicadors per avaluar la qualitat del treball a les Illes Balears (1). Aquesta primera versió va ser posteriorment actualitzada l’any 2008 i editada el 2009 (2), de manera que es disposa de resultats de l’any 2001 i del 2006 al 2016. El 2019 es du a terme una nova actualització de la metodologia i es publica un tercer treball (3) que aprofita bona part de la tasca que s’havia fet fins al moment però que considera el desenvolupament de nous indicadors i estadístiques. A més, té per objecte centrar l’anàlisi específicament en els aspectes qualitatius de l’ocupació i deixa alguns dels indicadors fins ara emprats com a elements de context del marc laboral. El nou índex de qualitat del treball es basa en un conjunt d’indicadors agrupats en tres grans dimensions:

1. Retribucions salarials. L’objectiu és prendre en consideració el nivell salarial de l’ocupació principal del treballador i alguna mesura de com garanteix o no un cert nivell de benestar. Així mateix, es proposa introduir mesures de desigualtat en la distribució salarial.
2. Seguretat laboral. Es tracta de preveure mesures que aproximin la probabilitat de passar a la situació d’atur, les condicions d’aquest període d’atur i tots els aspectes indicatius de més o menys estabilitat en l’ocupació, com ara la prevalença de diverses modalitats de contractes laborals.
3. Condicions laborals. Aquesta seria la dimensió més àmplia en la mesura que pren en consideració tots els aspectes relacionats amb les condicions en què es desenvolupa el treball, conciliació de vida laboral i familiar, sinistralitat laboral, gènere, etc.

El 2021 la submostra de l’Enquesta de població activa de l’INE va patir un canvi metodològic i 6 indicadors del total dels 36 utilitzats en el càlcul de l’IQT no es varen poder actualitzar. Concretament, es tracta dels indicadors següents: percentatge d’ocupats que cerquen feina per inseguretat en l’actual, els ocupats que volen treballar més hores, percentatge d’ocupats que cerquen feina per millorar, percentatge d’ocupats que treballen en jornada continuada, percentatge d’ocupats que fan formació relacionada amb la seva ocupació actual i, finalment, el percentatge d’ocupats que fan formació amb participació empresarial. Per a l’actualització de l’IQT del 2021 es va decidir mantenir els valors calculats per a l’any 2020. 

Els resultats de l’índex de qualitat del treball del 2022 suposen un empitjorament de les Illes Balears en l’escenari d’estabilitat, que és el que dona més pes als indicadors relacionats amb la seguretat en el lloc de feina i les modalitats laborals. D’altra banda, es mantenen la quarta posició, com l’any anterior, en els dos escenaris restants. A les taules es poden consultar els resultats corresponents a cadascun dels indicadors i comprovar com la posició relativa de les Illes Balears pel que fa a la resta de comunitats autònomes perd algunes posicions respecte als dos anys anteriors, si bé es manté en una posició avantatjosa en relació amb la majoria dels territoris. El País Basc i Madrid continuen liderant el rànquing com els territoris amb un índex de qualitat del treball més alt en tota la sèrie temporal estudiada. A l’altre extrem se situen les Illes Canàries, que el 2022 passen a ocupar la darrera posició en tots els tres escenaris, i Andalusia, que ocupa la penúltima. 

Font: Actualització de l’IQT a partir de la metodologia de Garcia, G.; Parellada, M.; Puiggròs, A.; Ribas, M. La Qualitat de treball a les Illes Balears, 2009-2018. Consell Econòmic i Social

Nota: La regió amb els resultats més bons ocupa el primer lloc al rànquing, mentre que la darrera regió (la que obté els pitjors resultats) té el valor 17.