2. Pobresa, exclusió i protecció social

La taxa de pobresa és inferior a la mitjana espanyola, però augmenten les persones amb retards en el pagament de l’habitatge

Per primera vegada a la memòria del CES de les Illes Balears, es presenten conjuntament els anteriors apartats de «Benestar econòmic i distribució de la renda», «Seguretat social» i «Serveis socials i dependència» en un únic subapartat de protecció i inclusió social. L’objectiu és donar una visió integral als processos d’exclusió i inclusió social.

Després del fort impacte de la covid a les Illes Balears en termes socials i de benestar (augment de l’atur, caiguda del PIB, augment de la pobresa i caiguda de la renda, entre d’altres) els indicadors socials s’estabilitzen el 2023 a xifres prepandèmia.

La renda mitjana neta per persona a les Illes Balears el 2022 va ser de 21.143 euros per unitat de consum. Supera la mitjana espanyola en un 2,3 % i se situa en setena posició.

El concepte de pobresa relativa té en compte en la seva mesura l’entorn socioeconòmic de les persones, que es pot definir, per exemple, per una regió, un territori o un país. Des d’aquesta mirada, el concepte de pobresa és construït socialment i té significat en un determinat context històric i social. Tenint en compte el llindar relatiu a les Balears, la darrera taxa de pobresa a les Balears ha estat del 18,8 % i això es tradueix en el fet que 221.211 persones viuen sota el llindar de la pobresa. La taxa és inferior a l’espanyola (20,2 %) .

El concepte d’exclusió social ha desplaçat el de pobresa en el marc d’acció de la Unió Europea. L’Estratègia Europa 2020, entre els seus objectius, es va marcar reduir la taxa de pobresa i exclusió social en un 25 % en el conjunt de la Unió Europea, el que equivalia a 20 milions de persones. Per fer el seguiment d’aquest objectiu es va definir en l’àmbit comunitari l’indicador AROPE (At Risk Of Poverty and/or Exclusion), amb una metodologia unificada per al càlcul anual en els països de la Unió Europea.

Amb un 20,6 % de persones en risc de pobresa i exclusió social, les Balears són la cinquena comunitat autònoma amb una taxa més baixa. Amb el llindar de pobresa relatiu a les Balears, la taxa augmenta fins al 23,4 %.

Entre les preguntes incloses en l’ECV, se n’inclouen de referents a mancances materials. Les Illes Balears estan en una bona posició relativa respecte del conjunt d’Espanya pel que fa a la majoria d’ítems inclosos. Més concretament, en set de nou ítems es posicionen per sota de la mitjana. Els dos ítems en què es registren valors més elevats a la mitjana espanyola són els que tenen a veure amb retards en el pagament de despeses relacionades amb l’habitatge i amb compres a terminis (5).

En els pressupostos de la CAIB, la partida dedicada a la protecció social el 2023 va representar el 5 % del total. Sobre aquesta, més d’una tercera part va dedicada als serveis socials. L’evolució dels pressupostos de la CAIB en protecció social ha augmentat progressivament des de l’any 2012. No obstant això, si s’analitza la despesa executada, s’observa un retrocés l’any 2023 del 17 %, ja que l’execució del pressupost en protecció social només va ser del 60,4 %, la dada més baixa de tota la sèrie. En part, s’explica per la fi de l’emergència produïda en els anys posteriors a la pandèmia.

El Decret llei 10/2020, de 12 de juny, de prestacions socials de caràcter econòmic de les Illes Balears, va permetre actualitzar la renda social garantida i fer-la incompatible amb l’IMV, entre d’altres. Des del gener de 2020 fins al desembre de 2023 hi ha hagut, de mitjana, 4.710 titulars de la RESOGA i cada titular beneficia, de mitjana, 1,9 persones de la llar. En data de desembre de 2023, hi havia 2.752 titulars de la RESOGA i 5.309 persones destinatàries.

L’evolució del nombre de titulars de la RESOGA mostra un fort daltabaix amb l’entrada en vigor de l’IMV, ja que moltes de les persones que n’eren perceptores van haver de sol·licitar la prestació estatal si en complien els requisits. Aquestes dificultats a abordar les situacions de pobresa sobrevinguda per part de l’IMV han portat l’AIREF a fer una sèrie de recomanacions, com que la concessió s’iniciï d’ofici, que es configuri com un import negatiu o establir un sistema de transferència immediata d’informació entre les persones beneficiàries de les rendes mínimes de les comunitats autònomes i l’IMV (6).

Des del juny de 2020 fins a juny de 2024, hi ha hagut un total de 9.521 expedients aprovats de l’IMV a les Balears. En un 59 % dels expedients aprovats, les dones en són titulars. El nombre total de persones beneficiàries ascendeix a 28.770, de les quals el 45,9 % són menors (7). Un informe de l’Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials, a principis del 2023, alertava que les Balears eren la comunitat autònoma amb una menor cobertura de l’IMV sobre les persones sota el llindar de la pobresa, només de l’11,4 % (8).

Els serveis socials comunitaris bàsics constitueixen el canal normal d’accés al sistema de serveis socials i garanteixen la universalitat del sistema i la seva proximitat als usuaris i als àmbits familiar i social. L’any 2022, darrer any amb dades disponibles (9), 78.521 persones van recórrer als serveis socials comunitaris bàsics. És un descens del 9 % en comparació amb el 2021 i molt pròxim al 2019, abans de la crisi social derivada de la covid-19, tot i destacar la corba ascendent que ja es produïa des del 2014 i, especialment, des del 2017.

El sistema per a l’autonomia i atenció a la dependència (SAAD) és el conjunt de serveis i prestacions econòmiques destinats a la promoció de l’autonomia personal, l’atenció i protecció a les persones en situació de dependència, a través de serveis públics i privats concertats. El SAAD es regula per la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. L’any 2023 la xifra de beneficiaris del SAAD amb dret a prestació a les Balears ha augmentat en 3.859 persones, la qual cosa és una diferència respecte de l’any anterior del 13,1 %, molt per sobre del 5,1 % espanyol. Igualment, el nombre de les persones ateses, 29.233, ha augmentat en un 11,6 %, mentre que en el conjunt de l’Estat l’augment ha estat del 7,5 %. Per contra, el nombre de persones desateses, que estan als llimbs, va augmentar en 824 persones (+25,0 %). Per tant, hi ha 4.117 persones als llimbs el 2023, amb una taxa del 12,3 %, superior a la mitjana nacional, del 9,9 %. Entre desembre de 2022 i novembre de 2023, 1.072 persones van morir a les Balears en llista d’espera sense poder ser ateses (10).

Donant compte de l’envelliment progressiu de la població, des de l’any 2013 han augmentat en un 12,2 % les persones que cobren pensió de jubilació, i en un 41,2 % des de 2005. Per trams, hi ha una proporció superior de pensionistes a les Illes Balears (52,5 %) que a Espanya (51,5 %) que cobren una pensió de jubilació inferior a l’SMI. També hi ha una proporció inferior en 1,4 p. p. de pensionistes que cobren la pensió màxima.