2. Pobresa, exclusió i protecció social
- Anna Grau Casajust
Després de la pandèmia, els indicadors socials a les Illes Balears han experimentat una recuperació significativa, i han retornat a nivells d’atur, renda i pobresa similars als anteriors a la crisi sanitària, tot i que persisteixen dificultats materials, especialment en l’habitatge, i una alta proporció de persones amb escassa capacitat per afrontar despeses imprevistes. L’envelliment poblacional accentua la pressió sobre el sistema de seguretat social i posa en relleu mancances estructurals en l’atenció a la dependència.
Segons l’Enquesta de condicions de vida (ECV) de 2024, referida al 2023, la renda mitjana neta a les Illes Balears és de 15.926 euros per persona, 23.689 euros per unitat de consum i 42.232 euros per llar, de manera que supera la mitjana espanyola un 7,6 %, 8,9 % i 14,2 %, respectivament. Les Balears ocupen la sisena posició entre comunitats autònomes en aquestes tres mesures. L’increment anual de la renda per persona ha estat del 12,6 %, més del doble que el 5,1 % estatal, amb increments similars per unitat de consum (12 %) i per llar (14,4 %). Després d’una caiguda el 2020, la renda ha recuperat la tendència alcista i manté nivells superiors a la mitjana estatal.
La renda varia notablement segons l’edat —els menors de 16 anys tenen una mitjana de 9.583 euros i els majors de 65, gairebé el doble, amb 18.718 euros—, el sexe —les dones perceben un 3 % menys que els homes (15.670 vs. 16.183 euros)—, el nivell d’estudis —de 14.993 euros en educació secundària incompleta a 19.846 euros en estudis superiors—, la situació laboral —persones ocupades, amb 17.816 euros i jubilades, amb 22.199 euros, mentre que les aturades reben 12.898 euros—, i la nacionalitat —18.283 euros per a les persones espanyoles i 12.083 euros per als estrangers.
L’índex de Gini a les Balears és del 28,7 el 2024, lleugerament superior al 28,5 de l’any anterior, però inferior al 31,2 estatal i al 29,3 europeu, i la situa com la cinquena comunitat amb menys desigualtat. La ràtio 80/20, que mesura la desigualtat entre el 20 % més ric i el 20 % més pobre, és de 4,6, inferior al 5,1 estatal i gairebé igual al 4,7 europeu.
En termes de pobresa econòmica, el llindar establert per a les Balears és de 12.777,4 euros per llar d’una persona i 26.832,5 euros per una de dos adults amb dos infants. Això situa la taxa de pobresa al 14,5 %, inferior al 18,8 % de l’any anterior i per sota de la mitjana estatal (19,7 %). L’indicador AROPE, que mesura el risc de pobresa i exclusió social, indica un 16,2 % a les Balears amb el llindar espanyol i un 18,4 % amb el llindar balear, la segona taxa més baixa entre comunitats. La carència material extrema afecta només el 4,3 % de la població, gairebé la meitat que la mitjana estatal (8,3 %), i la taxa de llars amb baixa intensitat laboral és del 4,2 %, la més baixa a Espanya. El 40,1 % té dificultats per arribar a final de mes, la xifra més baixa des del 2004.
Pel que fa a la mancança material, les Balears estan millor que Espanya en set de nou indicadors, tot i que hi ha dificultats en el pagament de despeses d’habitatge, compres a terminis i l’accés a un ordinador personal. El 30,9 % no pot afrontar despeses imprevistes, i un 4 % no pot permetre’s un automòbil. Tot i un augment de les dificultats el 2023, el 2024 s’observa una millora lleugera.
La despesa en protecció social del Govern balear va representar el 7,8 % del pressupost el 2024, superior al 5 % de l’any anterior, tot i una reducció global del 12,8 % en despesa total. Un terç es va destinar a l’atenció a la dependència. Els consells insulars van incrementar la despesa, amb grans diferències entre illes: Menorca va arribar als 358,9 € per habitant, i Eivissa, als 147,2 €. Les transferències a famílies van créixer un 6 % el 2023.
El sistema de garantia d’ingressos combina la renda social garantida (RESOGA) i l’ingrés mínim vital (IMV). La RESOGA compta amb una mitjana de 3.616 titulars des del 2020, amb una forta disminució després de l’entrada de l’IMV, que ha suposat reavaluacions i ajustos. Entre juny de 2020 i desembre de 2024, es van aprovar 11.380 expedients d’IMV, amb un 59,5 % de dones i 33.302 beneficiaris, gairebé la meitat menors. Els perfils més comuns són llars d’un adult o amb dos adults i diversos menors.
Hi ha millores en renda i reducció de la pobresa, però persisteixen desafiaments en dependència i exclusió social
Els serveis socials bàsics van atendre 76.103 persones el 2023. La diversitat funcional afecta 5.217 persones a les Balears, majoritàriament dones (64,8 %) i amb predominança de discapacitat física (36,5 %). Hi ha 53.731 persones amb discapacitat reconeguda del 33 % o més, amb una taxa de 46,4 per cada 1.000 habitants, més alta a Menorca. La participació laboral d’aquest col·lectiu ha disminuït i és inferior a la mitjana estatal.
L’atenció a la dependència va créixer un 8,9 % el 2024, amb 2.616 persones més i una reducció del 14,8 % de la llista d’espera, tot i que encara hi havia 5.944 pendents i 1.037 morts esperant atenció. El temps mitjà de tramitació és de 248 dies. Les prestacions noves van ser 4.891, principalment teleassistència i cures familiars, amb una compensació mensual baixa (247,25 €). La despesa pública en dependència va ser de 189 milions, finançada majoritàriament per la CAIB (56,6 %). Les Balears són la tercera comunitat amb menys inversió per habitant (118,1 €) i presenta la pitjor taxa d’ocupació del sector.
El 50 % dels dependents tenen grau 1 i han augmentat les places en residències (+6,2 %), centres de dia (+10 %) i hores d’ajuda domiciliària (+30,5 %).
Pel que fa a la Seguretat Social, la base mitjana de cotització és de 2.178,7 €, un 1 % inferior a la mitjana estatal, amb una bretxa de gènere del 7 %. Les pensions mitjanes són inferiors a la mitjana estatal, amb la pensió de jubilació un 6,4 % més baixa. El nombre de pensionistes ha crescut un 12,2 % des del 2013 i un 41,2 % des del 2005. El 52,5 % percep una pensió inferior al salari mínim, sobretot dones, que superen els homes en gairebé un 20 %.