4. Educació

L’estudi amb dades de suport i comparatives de les xifres en educació a les Balears permet elaborar una anàlisi de les principals tendències de canvi que afecten la realitat escolar illenca. En un context de societat turística amb tradició d’alt abandonament educatiu, és especialment rellevant parar atenció a les dades i indicadors.

Pel que fa a l’alumnat matriculat en ensenyaments de règim general per nivells educatius, l’educació infantil de primer cicle ha augmentat en els dos darrers cursos, mentre que el segon cicle mostra una lleugera tendència a la baixa, possiblement per la caiguda de la natalitat. L’educació primària es manté estable, i l’ESO ha crescut en 6.222 alumnes en els últims sis cursos, atribuït sobretot a la incorporació de nouvinguts. També creix el batxillerat.

Un 63,1 % de l’alumnat està matriculat a centres públics, percentatge inferior en 3,7 punts a la mitjana estatal. En batxillerat, les dones són majoria (54,8 %), mentre que a l’ESO predominen els homes (52,7 %).

Els ensenyaments de règim especial, que inclouen estudis artístics, musicals, d’idiomes i esportius, han augmentat gairebé mil alumnes entre 2020-2021 i 2023-2024. Els estudis d’idiomes representen el 72 % del total i han crescut notablement. Les dones són majoria en aquest tipus d’ensenyaments, amb presència especialment alta en dansa (91,8 %), art dramàtic (80,6 %) i arts plàstiques i disseny (76 %), mentre que els homes dominen en els esportius (68,9 %).

L’educació d’adults, molt rellevant en un context turístic, mostra que l’educació secundària per a adults és el grup més nombrós amb 3.194 estudiants al curs 2023-2024, lleugerament inferior al curs anterior, però amb un increment del 14,7 % des de 2018-2019. L’ensenyament de llengua castellana per a immigrants ha disminuït un 46,5 % respecte a l’any anterior, mentre que el català compta amb 1.725 estudiants. En aquests estudis, els homes són majoria en l’educació secundària, mentre que les dones predominen en els estudis de llengua.

La presència d’alumnat estranger a les Balears és del 18,3 % el curs 2023-2024, molt superior a la mitjana estatal (12,2 %). Aquesta presència és lleugerament més alta als centres públics (19 %) que als privats (17 %). A més, la segregació escolar d’aquest alumnat és lleu, amb diferències més baixes que a la mitjana estatal.

La mitjana d’alumnat per professor ha baixat d’11 a 10,3 entre 2018-2019 i 2022-2023, de manera que s’ha millorat la qualitat docent. A les Balears hi ha menys alumnes per professor que a la mitjana estatal, tant en centres públics com privats, encara que aquests últims tenen més alumnes per professor.

L’esperança de vida escolar a les Balears és inferior a la mitjana estatal, amb 14,8 anys a les Balears i 17,7 a Espanya, un factor atribuït a la influència del mercat de treball turístic. Les dones tenen una esperança escolar superior als homes tant en l’àmbit balear com estatal. A més, l’esperança escolar universitària és especialment baixa a les Balears (1,3 anys), cosa que indica un abandonament universitari alt.

Les taxes d’escolarització en edats postobligatòries han millorat a les Balears, amb un augment a 16 anys fins al 91,4 % (superior a l’estatal), però encara molt per sota a 18 anys (52,1 % a les Balears vs. 80,5 % a Espanya), un efecte del mercat laboral turístic. Les dones mostren millors indicadors d’escolarització que els homes.