5. Formació professional i ensenyament universitari

Les Illes Balears presenten una realitat formativa diferenciada, amb un pes més gran de la formació professional (FP) respecte a la universitat dins dels estudis postobligatoris. En concret, durant el curs 2022-2023, el 41,2 % de l’alumnat postobligatori estudiava FP a les Balears, una xifra notablement superior a la mitjana estatal (31 %), mentre que només el 24,6 % cursava estudis universitaris de grau, molt per sota del 38,5 % estatal. Aquesta tendència reflecteix un augment de l’FP i una disminució relativa dels estudis universitaris en l’arxipèlag des del curs 2015-2016.

L’FP té un paper estratègic en la transició ecològica i digital, així com en l’elevació del nivell educatiu, en un context d’altes taxes d’abandonament escolar primerenc (20,1 % a les Balears, per sobre del 13 % estatal) i baixes taxes d’escolarització en edats postobligatòries (56 % als 18 anys, quan la mitjana estatal és del 81,5 %). L’oferta formativa d’FP a les Balears s’ha mantengut estable al llarg dels últims anys, amb 111 cicles autoritzats el 2024, que representen un 42,7 % de l’oferta estatal. La major part s’imparteix en centres públics, amb 103 cicles, mentre que la privada ofereix menys varietat i un nombre de cicles inferior.

Les taxes brutes d’escolarització mostren una presència relativa superior d’FP bàsica (8,1 % vs. 7,6 % estatal) i inferior en mitjà i superior respecte a la mitjana nacional. L’alumnat d’FP és majoritàriament masculí, amb diferències de fins a 9,5 punts percentuals a favor dels homes en alguns cicles. Entre 2015 i 2023, la matriculació a FP ha crescut un 43,5 %, amb un augment destacat de les dones, que han passat de representar el 41,2 % al 47,08 %, per aproximar-se a la paritat.

L’oferta formativa està concentrada en famílies professionals com administració i gestió, sanitat, informàtica i telecomunicacions, i activitats físiques i esportives. Aquesta última ha experimentat un creixement del 72,3 % des del 2015. Per contra, sectors com indústries alimentàries, fabricació mecànica i hostaleria i turisme han vist disminuir la matriculació, especialment aquesta última, malgrat la importància del turisme a les Illes Balears.

L’anàlisi de la segregació de gènere evidencia que algunes famílies professionals estan clarament feminitzades, com serveis socioculturals (89,5 % dones), sanitat (77 %) i administració i gestió (61,8 %), mentre que d’altres, com instal·lació i manteniment, energia i aigua, i transport i manteniment de vehicles, estan molt masculinitzades (homes per sobre del 90 %).

Les taxes de finalització d’estudis d’FP a les Balears són inferiors a la mitjana estatal (60,8 % vs. 64,7 % el 2022-2023), tot i que es detecta un augment després de la COVID-19. Els centres privats registren taxes de finalització molt superiors (83,7 %) respecte als públics (56,2 %). Les dones tendeixen a finalitzar amb més freqüència que els homes, especialment en centres privats.

Pel que fa a la formació universitària, la Universitat de les Illes Balears (UIB) ofereix una àmplia oferta formativa, tot i que la taxa neta d’escolarització és la més baixa d’Espanya (10,3 % davant el 31,2 % estatal). L’alumnat matriculat ha crescut menys que en l’àmbit nacional, amb un augment més destacat en els estudis de doctorat. La presència femenina és majoritària en la majoria de les branques, excepte a enginyeria i arquitectura, on representa menys del 20 %.

El nombre de titulats universitaris a les Balears ha disminuït lleugerament (-1,3 %), amb un descens més marcat en graus i màsters, sobretot entre les dones. No obstant això, la titulació de doctorat ha augmentat notablement, especialment en homes. En l’àmbit estatal, la titulació universitària creix de forma generalitzada.

Els indicadors acadèmics mostren que la taxa de rendiment i èxit és superior en màster que en grau, amb taxes d’abandonament més altes en grau (al voltant del 32 %) que en màster (al voltant del 16 %). A les Balears, les dones obtenen millors resultats acadèmics i menys abandonaments, encara que presenten alguns pics d’abandonament en ciències i serveis. La pandèmia va augmentar lleugerament les taxes d’abandonament en grau.