La pressió creixent al mercat de l’habitatge intensifica la vulnerabilitat social a les Illes Balears
L’habitatge és una de les principals problemàtiques socials a Espanya, i especialment a les Illes Balears, on els preus superen àmpliament la mitjana estatal. Segons el baròmetre del CIS de juny de 2024, la crisi econòmica afecta un 26 % de la població, seguida de la sanitat (23,1 %) i l’habitatge (17,1 %), que per primera vegada ocupa el tercer lloc entre les preocupacions personals. A escala general, els problemes polítics encapçalen la llista (23 %), amb l’habitatge en segon lloc (21,2 %).
Els preus de l’habitatge lliure a les Illes Balears es mantenen en nivells històrics. L’índex de preus de l’habitatge (IPH) va assolir 174,3 el 2024, amb un augment del 6,6 % respecte a l’any anterior. Els habitatges nous van experimentar un increment encara més pronunciat, de l’11,5 %, que dupliquen el seu cost des de 2015. Les Balears lideren l’estadística estatal en preus, amb pujades constants des del 2013 i un augment acumulat del 74,3 % des del 2015, per sobre del 59,7 % registrat a l’Estat.
El preu del sòl, factor clau en el cost final, va créixer un 9,2 % el 2024, i es va situar en 350,3 €/m², el més car de tot Espanya, que va condicionar negativament l’accessibilitat. El nombre de transaccions de sòl ha disminuït i ha passat de 693 el 2023 a 560 el 2024.
El mercat del lloguer ha crescut fins a representar el 30 % de la població balear el 2024, la taxa més alta de l’Estat. Aquest augment es deu, en gran part, a l’arribada massiva de nouvinguts i a la dificultat del jovent per accedir a la compra, degut als elevats preus i la dificultat per obtenir crèdits. L’índex de preus del lloguer balear és el més elevat d’Espanya, amb una pujada acumulada del 23,9 % des del 2015 i un augment del 3,2 % entre 2022 i 2023.
Les transaccions immobiliàries de compravenda van augmentar un 1,9 % el 2024, i van arribar a 15.485 operacions, majoritàriament d’habitatges lliures. Les transaccions d’habitatge protegit van disminuir un 60 %. Un 26 % de les compres van ser realitzades per no residents, fet que indica la importància de les segones residències a l’arxipèlag.
L’esforç per accedir a un habitatge és extremadament elevat: calen 60,8 anys de renda familiar destinada al 30 % per pagar un habitatge, gairebé el doble que la mitjana estatal (29,7 anys). Aquesta diferència es va intensificar després del 2020, any en què la renda familiar va caure un 10,2 %, mentre que els preus van pujar un 19,3 %.
Font: elaboració pròpia a partir de dades del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (2024), transaccions immobiliàries de compravenda i INE (2024), Enquesta de condicions de vida.
El sobreesforç econòmic en habitatge afecta el 14,5 % de les llars balears, la taxa més alta d’Espanya. Aquest impacte és més greu entre col·lectius vulnerables: joves (56,6 % viu de lloguer i un 35,2 % pateix sobreesforç), famílies monoparentals (41,3 % en sobreesforç), migrants europeus (37,8 %) i migrants extracomunitaris (42,5 %). La temporalitat laboral agreuja la situació, ja que el 45,7 % de les persones amb treballs temporals viuen de lloguer i pateixen sobreesforç.
Pel que fa a l’exclusió residencial, el 2022 hi havia 535 persones sense llar a les Balears (0,044 % de la població). Els desnonaments hipotecaris, tot i haver disminuït des de 2014, van registrar repunts el 2022 i 2024, amb 378 execucions el 2024. Els desnonaments per lloguer afecten barris empobrits de Palma, com Son Gotleu i Pere Garau, i van representar el 77 % dels casos.
Les ocupacions il·legals d’habitatges van augmentar un 48,7 % entre 2023 i 2024, i van arribar a 345 casos (0,52 per cada 1.000 habitatges), fet que reflecteix la pressió social per l’escassetat d’habitatge assequible.