1. La població a les Illes Balears
- Ferran D. Lluch Dubon
- Diana Roberta Borràs Rhodes
La població empadronada a les Illes Balears a 1 de gener de 2025 és d’1.249.844 persones, la qual cosa suposa un augment de 18.076 persones en relació amb el mateix dia de 2023, és a dir, un increment anual de l’1,47 %. Mallorca ha absorbit el 74 % d’aquest creixement, tot i que el seu increment interanual percentual (1,39 %) enguany ha estat el més feble, després del de Formentera (1,80 %), Menorca (1,73 %) i Eivissa (1,72 %). El creixement demogràfic de les Illes continua sent dels més alts de l’Estat, només superat per la Comunitat Valenciana i Madrid.
Per il·lustrar aquest creixement superior, compararem les dades del cens de 2001 amb les del padró de l’1 de gener de 2025. La població espanyola ha passat dels 40.847.371 habitants als 49.128.297 i les Illes Balears dels 841.669 a 1.249.844. Mentre el creixement estatal ha estat important, de més del 20 %, el creixement de les Illes ha estat significativament més gran, gairebé del 50 %, cosa que explica la pressió actual sobre els serveis, els equipaments i béns com l’habitatge. L’increment de població es produeix, sobretot, per l’aportació positiva de la migració exterior i, en molta menys mesura, per l’increment vegetatiu que, actualment, és gairebé irrellevant (0,05 ‰).
La importància dels fluxos migratoris es reflecteix en la composició de la població. Les Illes presenten el percentatge més gran de població nascuda a l’estranger de tot l’Estat. Les persones nascudes a l’estranger suposen el 28,7 % dels residents a les Illes, mentre que aquest percentatge es redueix al 19 % en el conjunt de l’Estat; el 19,8 % han nascut en altres comunitats autònomes i poc més de la meitat (51 %) ho ha fet a les Balears. Cal esmentar que poc més d’una de cada tres persones que resideixen a les Pitiüses ha nascut a les Illes.
Si n’analitzam la nacionalitat, les persones estrangeres suposen el 21,7 % de la població actual de les Illes. Hi ha diferències importants entre illes, des del màxim registrat a Eivissa i Formentera (28 %) fins al mínim de Menorca (14,4 %). Mallorca, amb un 21,2 %, ocuparia una posició intermèdia, propera a la mitjana de l’arxipèlag. Aquestes dades estan molt per sobre de la mitjana estatal, que se situa al voltant del 14 %.
Segons les darreres dades, la població estrangera resident a les Illes Balears és de 270.891 persones. Mallorca concentra 206.338 persones estrangeres, Eivissa 46.481, Menorca 14.796 i Formentera 3.276. Entre els estrangers, els col·lectius principals procedeixen de la Unió Europea, els quals s’apropen als 125.000 i representen el 10 % de la població (46 % dels d’estrangers), en què destaquen els italians (28.561), alemanys (22.6329) i del Regne Unit (18.448); els d’Amèrica superen les 86.000 persones (gairebé el 32 % dels estrangers), amb una forta presència de colombians (29.034), argentins (12.076) i paraguaians (més de 6.000) i d’Àfrica, amb 42.377 persones residents (poc menys del 16 % d’estrangers), en què destaca sobretot la població marroquina (30.147 residents i 71 % de la població africana).
La taxa bruta de natalitat de les Illes Balears és la segona taxa de natalitat més alta de l’Estat espanyol, amb un 7,31 ‰ (2024). L’any 2024 van néixer 9.067 infants, 329 més que l’any anterior, tot i que la tendència general dels darrers anys, confirmada per les dades provisionals de 2025, és la de reducció de la xifra dels naixements. Els naixements actuals són un 25 % inferiors als registrats l’any 2008. Cal destacar la important aportació de les mares de nacionalitat estrangera als naixements registrats, que ja superen un de cada tres (34,63 %), tot i que hi ha diferències importants entre illes (43,24 % a Eivissa i 26,48 % a Menorca).
Les baixes xifres de naixements són conseqüència, a més, del descens del contingent de dones en edat fèrtil, del retard en l’edat de tenir el primer fill i el descens en el nombre mitjà de fills per dona. Les Balears presenten un dels valors més baixos de fecunditat de l’Estat, amb una taxa de fecunditat d’1,08 fills per dona (any 2024), molt per sota del valor de reemplaçament generacional (2,1 fills per dona).
Les defuncions registrades a les Illes Balears el 2024 van ser 9.001, molt properes a les xifres de naixements. Això fa que el creixement vegetatiu sigui extremadament feble i que l’evolució a l’alça de la població sigui, pràcticament, conseqüència del balanç migratori.
| Indicadors de població de les Balears per illes (cens anual de població a 1 de gener de 2025) | ||||||
| Illes Balears | Mallorca | Menorca | Eivissa | Formentera | ||
| Població total | 1.249.844 | 971.068 | 102.821 | 164.265 | 11.690 | |
| Variació anual de població | 1,5% | 1,4% | 1,7% | 1,7% | 1,8% | |
| Percentatge de població de menys de 16 anys | 14,3% | 14,6% | 13,2% | 13,8% | 12,4% | |
| Percentatge de població de 16-64 anys | 68,8% | 68,2% | 68,4% | 72,5% | 74,1% | |
| Percentatge de població de 65 anys i més | 16,8% | 17,2% | 18,4% | 13,7% | 13,5% | |
| Percentatge de població de 85 anys i més | 2,2% | 2,3% | 2,4% | 1,6% | 1,8% | |
| Població estrangera / població de l’illa (%) | 21,7 % | 21,20% | 14,40% | 28,30% | 28% | |
| Pobl. nascuda en una altra CA / Pobl. de l’illa (%) | 19,8% | 18,0% | 23,8% | 27,5% | 27,8% | |
| Pobl. nascuda a l’estranger / Pobl. de l’illa (%) | 28,7% | 28,4% | 21,3% | 34,7% | 35,6% | |
| Total pobl. nascuda fora de la CA / Pobl. de l’illa (%) | 48,5% | 46,3% | 45,0% | 62,2% | 63,4% | |
| Total pobl. nascuda a les Illes Balears / Pobl. de l’illa (%) | 51,5% | 53,7% | 55,0% | 37,8% | 36,6% | |
| Relació d’homes per cada dona (índex de masculinitat) | 0,99 | 0,98 | 0,99 | 1,04 | 1,06 | |
| Taxa de creixement 2024-2025 (%) | 1,5% | 1,4% | 1,7% | 1,7% | 1,8% | |
| Taxa de creixement de la població espanyola (%) | 0,8% | 0,7% | 1,2% | 1,1% | 1,7% | |
| Taxa de creixement de la població estrangera (%) | 3,9% | 3,9% | 5,1% | 3,5% | 2,1% | |
| Taxa de creixement de la població nascuda a les Balears (%) | 0,3% | 0,3% | 0,0% | 0,5% | 0,2% | |
| Taxa de creixement de la població nascuda en una altra CA (%) | -0,6% | -1,1% | 2,4% | -0,7% | -0,1% | |
| Taxa de creixement de la població nascuda a l’estranger (%) | 5,2% | 5,2% | 5,6% | 5,1% | 5,0% | |
| Índex d’envelliment (pobl. de 65 i més / pobl. <16 anys) | 117,37 | 118,2 | 139,51 | 99,46 | 108,76 | |
| Índex de longevitat o sobreenvelliment (pobl. 85 i més / pobl. 65 i més) | 13,15 | 13,36 | 13,18 | 11,52 | 13,38 | |
| Índex de dependència* (pobl. <16 + pobl. >64) / pobl. de 16 a 64) | 45,33 | 46,72 | 46,14 | 37,88 | 34,94 | |
| Índex de recanvi o ràtio de reemplaçament (pobl. de 60 a 64 / pobl. de 20 a 24) | 93,86 | 94,96 | 89,46 | 90,89 | 83,16 | |
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Ibestat. Cens anual de població.
El saldo migratori és la causa principal del creixement demogràfic a les Illes Balears, principalment de persones que provenen de l’estranger. L’any 2024 el balanç va ser de 17.118 persones, impulsat pel saldo exterior (15.735) i, en menys mesura, per l’interior (1.383).
El percentatge de població nascuda a l’estranger ha passat del 7,9 % el 2002 al 28,7 % el 2025, i adquireixen valors especialment elevats a Eivissa (34,71 %) i Formentera (35,65 %). Un 21,7 % de la població no té nacionalitat espanyola, amb percentatges més alts a les Pitiüses. Les Illes Balears són la comunitat autònoma amb un percentatge més elevat de població estrangera.
L’evolució demogràfica de les Illes Balears es caracteritza no només per un creixement importantíssim de la població resident, sinó també per una pressió humana encara més gran, fruit de la gran quantitat de població temporal suportada de tipus turístic i laboral temporal del sector serveis. L’any 2025 la pressió humana mitjana va ser d’1.577.505 persones, amb una punta màxima el mes d’agost superior als 2 milions de persones, una xifra que suposa un 64 % més que la població censada. Aquest percentatge se supera a les illes de Formentera (gairebé un 190 %) i Menorca (113 %) i, en menys mesura, Eivissa (81 %). Mallorca (50 %) és la que presenta un índex més baix, malgrat la sensació de saturació que s’hi detecta.
La migració transforma l’estructura social. L’any 2024, un de cada tres naixements (34,63 %) dels naixements a les Illes Balears són de mares estrangeres, amb una aportació majoritària de dones del continent Americà, seguides per les europees i les africanes, en tercer lloc, en caràcter general. Eivissa i Formentera presenten els percentatges superiors, amb més del 40 % dels naixements de mares no espanyoles(43,24 % i 41,10 %, respectivament).
A més, un altre canvi molt significatiu de l’estructura general de la població és la tendència a l’envelliment, és a dir, a incrementar l’edat mitjana de la població i, en particular, la dels grups de més edat. Aquesta situació és conseqüència de l’increment de l’esperança de vida, el descens de les taxes de natalitat i fecunditat i la reducció del grup de dones en edat fèrtil.
Les dades de 2025 registren l’índex d’envelliment més elevat de la història de les Illes, amb un 117,4 %, és a dir, per cada 100 persones de menys de 16 anys, n’hi ha 117 de més de 65 anys. Malgrat això, les Balears presenten una de les taxes d’envelliment més baixes de l’Estat, en què la mitjana nacional és de 148,05 %. Aquesta situació és conseqüència del flux migratori, que contribueix a rejovenir la piràmide poblacional, ja que la població autòctona presenta un envelliment més accentuat. Tot i així, cada vegada hi ha més persones en els grups d’edat superiors i, sobretot, es produeix un fenomen clar de sobreenvelliment, que fa que creixi el grup de persones amb més necessitats d’atenció social i sanitària. L’índex de sobreeenvelliment se situa en el 13,15 % (persones de 85 anys o més respecte al total de persones de més de 65 anys).