3. Salut, qualitat de vida i serveis sanitaris
- José María Vicens Gómez
- Eusebi Castaño Riera
- Maria Magdalena Salom Castell
- Gema Jiménez Jiménez
- Pere Ribas Mas
El capítol analitza l’estat del sistema sanitari de les Illes Balears l’any 2025 des d’una perspectiva integral que abasta els recursos estructurals, els professionals, l’activitat assistencial, el finançament, els resultats de salut i la percepció ciutadana.
Les Illes Balears disposen de 3.770 recursos sanitaris autoritzats, 25 hospitals —10 de públics i 15 de privats— i 3.885 llits hospitalaris, dels quals el 56,8 % són públics. Els hospitals disposen de 636 equips d’alta tecnologia, el 65,1 % en el sistema públic. La xarxa d’atenció especialitzada ocupa 20.101 professionals, el 70 % en el sector públic.
El 32,66 % de la població, uns 411.397 assegurats, disposa d’assegurança sanitària privada. El volum de primes ha assolit els 452,8 milions d’euros l’any 2025, amb un creixement format pel 5,89 % anual, superior al creixement del nombre d’assegurats. La modalitat d’assistència sanitària directa representa el 87,1 % dels assegurats.
Per primera vegada, la memòria incorpora un apartat monogràfic sobre el finançament i la despesa sanitària. El model de finançament autonòmic vigent des de 2009 distribueix els recursos sobre la base de la població ajustada i altres variables. La despesa sanitària pública per habitant se situa, l’any 2023, en 1.839 euros, en la posició 14a de 17 comunitats autònomes i 51 euros per sota la mitjana estatal. Canàries registra 1.962 euros per habitant. La dotació de metges vinculats al sistema públic és de 2,85 per 1.000 habitants, davant els 3,12 de la mitjana espanyola, una diferència estable al llarg de les dues darreres dècades.
Els indicadors clau del Sistema Nacional de Salut situen les Illes en una posició comparable a la mitjana estatal. Els problemes de salut mental constitueixen la segona causa de baixa laboral. L’estacionalitat turística incideix sobre la demanda d’atenció urgent de manera diferencial respecte a la resta de comunitats autònomes (Mateu Sbert, 2015).
L’any 2025, l’ecosistema d’R+D+I registra més de 1.250 investigadors, 58 grups de recerca i 539 estudis clínics actius. Destaca la posada en marxa de la Unitat Balear d’Investigació Clínica i Assaigs Clínics (UBICEC). El 29,7 % de les publicacions de l’IdISBa se situen en el primer decil de les revistes científiques internacionals.
El Baròmetre sanitari (sèrie 2014-2024) mostra que al voltant del 65 % de la població valora positivament el funcionament general del sistema sanitari, més de 10 punts per sobre la mitjana estatal. La satisfacció amb l’atenció primària (85,2 %), les urgències (77,1 %) i l’hospitalització (95,2 %) es recupera l’any 2024 i situa les Illes per sobre la mitjana estatal en els tres àmbits. El 33,9 % de la població considera que les llistes d’espera han empitjorat, mentre que prop del 60 % opina que es mantenen igual.