4. Educació

L’estudi de les dades educatives de les Balears permet aportar informacions de rigor per comprendre millor el fenomen educatiu a les Illes. S’estudien indicadors rellevants, com l’evolució de l’alumnat matriculat en ensenyaments de règim general i especial, la situació a l’educació d’adults, el percentatge d’alumnat estranger, les taxes d’escolarització, conceptes com l’esperança de vida escolar, les taxes brutes de graduació i els percentatges de població que no completen cap nivell d’educació postobligatòria, entre d’altres. 

L’alumnat matriculat en estudis de règim general presenta un lleuger ascens en els darrers anys. Específicament, l’educació infantil de primer cicle i l’etapa de l’ESO experimenten ascensos, mentre que l’educació infantil de segon cicle i l’educació primària baixen. En els ensenyaments de règim especial destaquen, pel seu volum, els ensenyaments d’idiomes.

En l’educació de persones adultes, les taxes d’escolarització són de les més altes de l’Estat, amb una matrícula que es concentra en l’educació secundària per a persones adultes, ensenyaments inicials, llengua castellana per a immigrants i ensenyament del català. La matrícula de dones en aquest ensenyament és predominant a la dels homes. 

El percentatge d’alumnat nouvingut al sistema escolar de les Illes supera la mitjana estatal i la matrícula és més elevada als centres públics, tot i que la distribució de la matrícula pública-privada és més equitativa que al conjunt estatal. 

La mitjana d’alumnat per professor continua la tendència descendent d’anys anteriors, i encara que les taxes dels centres privats superen les dels centres públics, l’anàlisi mostra una tendència descendent a tots. 

L’esperança de vida escolar a les Balears és inferior a la mitjana estatal i, malgrat la millora dels darrers anys, les taxes netes d’escolarització són notablement inferiors a les estatals, sobretot a partir dels 18 anys. Els homes es troben en una situació desfavorable, tant pel que fa a l’esperança de vida com en relació amb les taxes netes d’escolarització. Pel que fa a les taxes d’idoneïtat, aquestes es redueixen amb l’edat i són més altes entre els estudiants homes. 

Pel que fa a les taxes de graduació en l’ensenyament secundari obligatori, el nivell és inferior al de les estatals i les taxes femenines superen les masculines. Finalitzada l’escolarització obligatòria, la taxa de graduació és més alta en els estudis de batxillerat que en els cicles formatius de grau mitjà.

La població de 18 a 24 anys que no ha acabat estudis secundaris de segona etapa ha descendit en la darrera dècada, amb una millora de les Balears respecte a les mitjanes estatals. De manera similar, l’indicador sobre la població de 20 a 24 anys de les Balears que sí que ha acabat com a mínim l’etapa secundària de segona etapa ha augmentat entre 2014 i 2024 i redueix distàncies amb les mitjanes estatals. També s’analitza el nivell de formació de la població per grups d’edat; les Balears se situen 1,5 punts per sobre la mitjana espanyola en el percentatge de població amb un nivell inferior a la segona etapa de secundària. 

Finalment, tant a les Balears com a Espanya ha augmentat la inversió pública educativa en els darrers 10 anys estudiats.