L’any 2025 ha començat amb l’aprovació de la Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia. Suposa el canvi més gran en l’estructura de l’Administració de Justícia des de la implantació de la democràcia, i segurament més enllà.
La reforma preveu modificacions a tres nivells. D’una banda, hi ha canvis de competències entre jutjats. Canvien les jurisdiccions que coneixien fins ara determinades matèries. D’altra banda, abans de plantejar una demanda, s’haurà d’haver intentat un mecanisme alternatiu de solució de conflictes (MASC). La reforma definitiva, i sens dubte més rellevant, és l’entrada dels Tribunals d’Instància. El concepte jutjat desapareix i dona pas a una nova estructura que canviarà totalment la fisonomia de l’Administració.
En l’àmbit intern hi ha un nou repartiment en qualcunes matèries que deixen de ser conegudes per jutges/esses d’un àmbit i passen a ser resoltes per uns altres. Tal vegada el més important en aquesta matèria sigui el que denominem violència sexual contra la dona. Els jutjats de violència sobre la dona coneixien dels delictes violents o contra les relacions familiars dins una parella o exparella, on la víctima és la dona. A partir d’octubre, s’amplia, i no caldrà que existeixi o hagi existit una relació afectiva, el determinant és que qui la pateixi sigui dona. Afecte a les agressions sexuals, assetjament sexual, mutilació genital femenina o la tracta amb la finalitat d’explotació sexual, delictes que fins a octubre eren investigats pels jutjats d’instrucció.
La segona reforma és una presa de posició a favor de mecanismes per donar resposta als conflictes abans d’anar als jutjats i reduir la litigiositat. Forçar a les parts a parlar, a negociar i mirar de trobar una solució per evitar que tot acabi amb una demanda judicial. S’admet des d’un intent de negociar mitjançant la remissió d’una carta a acudir a institucions com la conciliació, arbitratge o mediació. Per presentar una demanda serà requisit necessari i imprescindible justificar que s’hagi acudit primer a un MASC i s’haurà de documentar en els termes que s’exigeix legalment, a més, per reforçar la importància que es vol donar a aquesta qüestió, podrà tenir conseqüències determinants en el tema de les costes processals.
Finalment, es produeix un canvi total en l’estructura de l’Administració. Entren en funcionament els Tribunals d’Instància i desapareixen les oficines judicials i els jutjats. Els jutges i jutgesses passen a ser places judicials integrades dins seccions, segons ordres jurisdiccionals i totes formen part del Tribunal d’Instància. Ja no hi ha oficina per jutjat, sinó tres grans serveis comuns, tràmit, execució i general. Al capdavant de cadascun, un lletrat/ada de l’Administració de Justícia. Cada àrea es divideix en seccions i unitats que pretenen donar un tracte més especialitzat i uniforme a cada un dels tràmits pels quals passa una demanda. Cerca portar la Justícia al segle XXI, modernitzant les estructures i ser eficient, cercant una manera de fer feina més àgil i evitant les saturacions del sistema.