L’ús del català a la PAU del juny de 2025 ha davallat fins al 65,9 %, 2,2 punts menys que el 2024, fet que confirma la tendència descendent iniciada el 2018 i situa el percentatge en el nivell més baix registrat. Pel que fa al territori, Menorca és l’illa on més s’utilitza el català (90,4 %), seguida de Mallorca (65,5 %), tot i la gran diferència entre Palma (49,3 %) i la resta de l’illa (84,7 %). Eivissa i Formentera presenten els percentatges més baixos (46,9 %) i també una davallada destacada respecte de l’any anterior.
A més de la formació reglada, hi ha una oferta àmplia de cursos de català en diferents formats. A tall d’exemple, l’IEB va oferir 118 cursos i tallers amb 3.714 alumnes. El Servei d’Assessorament Lingüístic (SAL) del Consell Insular de Formentera també ofereix cursos presencials de diversos nivells; el 2025 s’hi varen formar 327 alumnes, xifra superior a la de 2024.
Diverses institucions, com les escoles oficials d’idiomes, la universitat i l’Administració (a través de la Direcció General de Cultura i l’Escola Balear d’Administració Pública), ofereixen proves per obtenir certificats. Entre 2024 i 2025, la Direcció General de Cultura i l’EBAP varen augmentar el nombre de certificats emesos.
La cinquena edició de l’Escola d’Estiu de Lingüística Catalana (EDELC) va tenir lloc el setembre de 2025 a Berlín, amb el suport de diverses universitats i institucions. L’EDELC ofereix formació a estudiants de grau i postgrau, amb especial atenció als qui estudien català fora del domini lingüístic. A aquesta edició hi varen assistir 23 alumnes, fet que confirma la continuïtat de l’interès per aquesta trobada.
L’11 de novembre de 2025 es va celebrar la IX Jornada de Dinamització Lingüística a Palma, centrada en el sector de l’empresa i el comerç. La jornada va comptar amb més de 150 participants i diverses ponències orientades a mostrar que el català no és només identitat i proximitat, sinó també competitivitat i valor corporatiu.
També es presenten dades preliminars sobre la influència dels factors socioeconòmics en l’adopció del català entre els joves de les Illes Balears. Segons aquesta primera exploració, el fet d’haver incorporat el català al repertori lingüístic no sempre comporta millores clares en la capacitat d’emancipació ni en la situació socioeconòmica de la llar actual respecte de la d’origen. En canvi, s’hi observa un efecte rellevant en l’àmbit educatiu i en l’ocupació. Aquesta limitació en la traducció d’aquests avantatges en mobilitat social posa de manifest la necessitat de desenvolupar polítiques de joventut i lingüístiques més integrades, que tenguin en compte no només la promoció simbòlica de la llengua, sinó també les condicions materials que en faciliten o en dificulten l’aprenentatge i l’ús.
Finalment, el programa de dinamitzadors lingüístics del Servei de Normalització Lingüística i Participació Educativa ha experimentat un creixement sostingut (de 85 centres el 2023-2024 a 132 el 2025-2026), amb una implantació principal a Mallorca però en expansió a totes les illes i amb una presència destacada a l’educació primària.