Aquest capítol analitza l’evolució dels principals indicadors financers de l’economia balear durant l’any 2025 i els posa en relació amb les xifres i tendències observades en el conjunt de l’Estat. L’exercici va estar marcat per la coincidència de dos factors favorables: d’una banda, la reducció dels tipus d’interès i, de l’altra, un entorn econòmic positiu, caracteritzat, entre altres elements, per un creixement econòmic sòlid i una despesa turística rècord.
Pel que fa al crèdit, a finals de 2025, el volum total que les entitats de dipòsit havien concedit a les Illes Balears va assolir els 32.557 milions d’euros, un 2,89 % més que l’any anterior. En el conjunt estatal, el crèdit també va créixer, concretament un 3,20 %, fins a 1.240.366 milions d’euros. Tot i aquest augment, la ràtio crèdit/PIB de les Illes Balears va descendir fins al 68,35 %, amb una reducció de 2,88 punts percentuals, i es manté per davall la mitjana estatal, situada en el 73,52 %, després d’una baixada d’1,67 punts. Aquesta evolució confirma la continuïtat del procés de despalanquejament relatiu de l’economia balear.
En relació amb el mercat hipotecari, malgrat el fort increment del preu de l’habitatge, que a les Illes va arribar als 3.644 euros per metre quadrat, amb una pujada del 14,1 %, clarament per damunt els 2.094 euros per metre quadrat i el 13,3 % registrat en el conjunt estatal, el nombre d’hipoteques constituïdes a les Illes Balears va augmentar un 14,0 % el 2025, fins a un total de 15.308 operacions, en un context de descens de l’euríbor, que va registrar una mitjana anual del 2,222 %, davant el 3,275 % observat el 2024. Les execucions hipotecàries es van reduir de manera notable, fins a 228 casos, un 39,2 % menys que l’any anterior, la xifra més baixa de la sèrie disponible.
Pel que fa al crèdit empresarial, la qualitat creditícia va mostrar una millora generalitzada. La ràtio de dubtosos de l’hostaleria, sector que concentra el 49,4 % del deute empresarial de les Illes Balears, es va reduir del 5,86 % al 4,46 %, mentre que en la construcció i promoció immobiliària va passar del 3,90 % al 2,99 %. Tot i aquesta millora, el nombre de concursos de creditors va augmentar fins a 99, un 41,4 % més que els 70 registrats el 2024, amb increments especialment intensos en l’hostaleria i la construcció.
En l’àmbit de les finances públiques, el deute de les administracions públiques de les Illes Balears va disminuir lleugerament fins als 8.615 milions d’euros, fet que representa una reducció del 0,53 %. Aquesta evolució contrasta amb l’augment de l’1,69 % registrat en el conjunt de comunitats autònomes. La ràtio deute/PIB es va reduir del 19,07 % al 18,05 %, i les Illes Balears van millorar la seva posició relativa dins el rànquing autonòmic, que va passar de la cinquena a la setena posició entre les comunitats amb més endeutament relatiu. El fons de liquiditat autonòmica continua sent la principal font de finançament del deute balear, amb un pes del 73,3 % del total, 6,0 punts percentuals més que l’any anterior.
Quant a l’estalvi, el volum total de dipòsits a les Illes Balears va arribar als 36.847 milions d’euros a finals de 2025, amb un increment interanual del 4,10 %. La ràtio dipòsits/PIB va disminuir fins a situar-se en el 77,4 %, 1,86 punts percentuals per davall el valor de l’any anterior. Pel que fa a la xarxa d’oficines bancàries, a finals de 2025 les Illes Balears disposaven de 403 oficines d’entitats de dipòsit, quinze menys que un any abans, la qual cosa suposa una reducció del 3,59 %. La densitat va baixar fins a 0,32 oficines per cada mil habitants, en un context d’augment de la població resident, que va créixer un 1,17 %. Si es compara amb el màxim que es va assolir l’any 2008, l’ajust acumulat de la xarxa a les Illes arriba al 67,9 %, és a dir, 5,5 punts percentuals més que la reducció registrada en el conjunt estatal.
Finalment, pel que fa a altres institucions i fonts de finançament alternatives, l’ISBA va aprovar avals per un import de 125,4 milions d’euros l’any 2024, un 6,71 % més que l’any anterior, i el risc viu total es va situar en 338,6 milions. Les ampliacions de capital van disminuir tant en nombre —amb 778 empreses i una caiguda del 5,47 %— com en volum —amb 543,5 milions d’euros i una reducció del 12,50 %—, en línia amb la contracció observada en el conjunt estatal.