RII.1. El salari de referència de les Illes Balears

El sindicat Comissions Obreres de les Illes Balears va impulsar l’any 2024 un estudi pioner per establir una proposta de salari de referència per als diferents territoris de la comunitat autònoma, actualitzat el 2025. El treball partia del reconeixement de les particularitats socioeconòmiques de les Illes Balears respecte a la resta de l’Estat, així com de les diferències internes entre les quatre illes: Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. L’objectiu era estimar el pressupost necessari perquè la població resident a cada illa pogués cobrir adequadament les seves necessitats bàsiques.

Les Illes Balears viuen un moment econòmic aparentment favorable: l’ocupació es troba en màxims històrics, la negociació col·lectiva ha generat pujades salarials significatives i les temporades turístiques baten rècords. Malgrat això, la classe treballadora no percep aquestes millores en les seves condicions de vida quotidianes. Per donar resposta a aquesta paradoxa, CCOO va decidir calcular el Salari de Referència de les Illes Balears (SRIB), un indicador que mesura les necessitats monetàries reals d’una persona treballadora resident a l’arxipèlag.

Per al conjunt de la comunitat autònoma, el pressupost anual necessari ha crescut de 27.765 euros el 2024 a 31.646 euros el 2025, un increment de 3.881 euros, equivalent al 14%. Això implica que el salari mensual net necessari per a 14 pagues se situa en 2.260 euros. La partida d’habitatge és la que més pes té, representant el 57% del pressupost total, i la que més ha crescut en termes absoluts (+2.594 euros). En sentit contrari, tres partides han baixat: educació, oci i cultura, i especialment salut i higiene personal (−109 euros), la qual cosa pot indicar ajustaments forçats davant l’encariment d’altres necessitats bàsiques.

Els resultats per illa revelen desigualtats territorials. Eivissa és el territori on el cost de vida ha crescut de manera més intensa: un 21,3% en un sol any, gairebé el doble que Mallorca i Menorca (al voltant del 12%). Això ha ampliat la bretxa entre illes: el 2024, viure a Eivissa costava uns 7.500 euros més a l’any que a Mallorca; el 2025, aquesta diferència ja supera els 11.600 euros. Formentera, per la seva banda, presenta un cost de transport molt superior a la resta d’illes a causa de la seva dependència del transport marítim, i és l’única illa on el cost de l’alimentació se separa de la resta, reflex de l’encariment d’importar productes a un territori sense producció pròpia.

Davant d’aquesta situació, CCOO planteja dues línies d’actuació complementàries: d’una banda, continuar i reforçar la negociació col·lectiva per aconseguir pujades salarials que s’ajustin al cost de vida real; de l’altra, exigir polítiques públiques concretes orientades a contenir el preu de l’habitatge, l’alimentació i el transport, i a ampliar i millorar els serveis públics. Només combinant ambdues vies es pot avançar cap a un equilibri entre els salaris reals i el salari de referència, i garantir una vida digna i autònoma per a tota la ciutadania de les Illes Balears.