10. L’estat del mediambient a partir de l’Indicador Sintètic Mediambiental de les Illes Balears

La mesura i disponibilitat de paràmetres, indicadors i índexs de sostenibilitat ambiental es clau per garantir que les polítiques ambientals que es dissenyen i apliquen assoleixen els objectius. Les Illes Balears disposen de diversos conjunts d’indicadors i dades ambientals procedents de les conselleries, els consells insulars i els centres de recerca de referencia. Moltes d’aquestes dades s’incorporaven i analitzaven en l’apartat de medi ambient de la Memòria del CES sobre l’economia, el treball i la societat de les Illes Balears.

Amb la voluntat de facilitar l’anàlisi, la comprensió i l’estudi de les tendències ambientals, el CES va impulsar la creació d’un índex sintètic mediambiental (ISM), que s’actualitza anualment i permet analitzar l’evolució del medi ambient a cada illa i al conjunt de l’arxipèlag.

L’índex es basa en sis dimensions i 23 indicadors parcials, amb pesos definits per tècnics i experts i aprovats pel Ple del CES: resiliència climàtica, qualitat de l’aire, transició energètica, consum i qualitat de l’aigua, gestió del territori i biodiversitat, i gestió i circularitat de residus.

L’evolució de l’índex des de 2019 mostra grans oscil·lacions. En una escala de 0 a 100, el valor inicial del conjunt de les Illes va ser de 44,9 punts. Menorca destacava amb 49,1 punts, mentre que Eivissa presentava el valor mes baix amb 35,3 punts. L’any 2020, en plena pandèmia, l’índex va pujar fins als 56,5 punts, degut a la caiguda del consum d’energia, la disminució de la generació de residus i la reducció d’emissions contaminants. Tanmateix, amb la reactivació econòmica, els valors tornen a caure: el 2022, l’ISM es situava en 43,6 punts, fins i tot per sota del nivell de 2019. Al 2023 es produeix una certa millora (52,1 punts), tot i que sense arribar a les dades de 2020. 

Cada illa segueix un patró similar anualment, amb Menorca mantenint els valors mes elevats (entre 43,5 i 58,9), seguida de Formentera i Mallorca. Eivissa, en canvi, presenta els valors mes baixos (entre 36,7 i 44,9). Cal tenir en compte que, per raons demogràfiques i d’escala, Mallorca te un pes molt superior sobre l’índex agregat.

Per dimensions, els resultats son els següents:

Resiliència climàtica: l’indicador mostra una tendència negativa fins al 2022, deguda a l’increment de les temperatures i de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. El component de sequera hidrològica empitjora notablement els anys 2024 i 2025. La situació es especialment preocupant a Mallorca i Menorca.

Qualitat de l’aire: l’índex es manté en valors bons i estables. Els principals punts crítics es troben en els nivells de NO₂ i PM10, mentre que els valors de SO₂ i ozó mostren una qualitat generalment bona. El 2020 destaca positivament pel descens del transit i, per tant, de les emissions de combustibles fòssils. Aquest índex varia poc i sempre es manté a un nivell bastant alt (uns 70 damunt 100).

Transició energètica: mostra oscil·lacions importants, amb els millors valors al 2020. Tot i això, el percentatge d’energia renovable continua sent molt baix: en el millor dels casos, nomes arriba al 5 % del total i arrossega tot l’índex.

Consum i qualitat de l’aigua: l’indicador es manté en una situació mitjana, amb problemàtiques recurrents pel que fa al consum d’aigua de proveïment urbà i les reserves hídriques. Formentera destaca positivament pel baix consum, mentre que Eivissa presenta deficiències notables en la qualitat de l’aigua tractada a les depuradores. 

Gestió del territori i biodiversitat: l’evolució es positiva, sense retrocessos, però molt condicionada per la declaració d’espais protegits. Tot i així, la proporció de territori protegit terrestre encara es inferior al 40 %, i la protecció marina no arriba al 10 %. La superfície forestal cremada continua sent molt baixa.

Gestió i circularitat de residus: tot i que a Mallorca i Eivissa la recollida selectiva millora, la generació de residus municipals continua sent alta. Menorca presenta millors dades pel que fa a generació i Formentera mostra una alta variabilitat d’any a any. Per anys, el 2019 va ser un any record en afluència turística, l’índex cau per davall dels 50 punts. Pitjors resultats en circularitat de residus (sobretot a Mallorca i Eivissa).

El 2020, any de confinament i restriccions, l’ISM millora 13,8 punts. Destaquen les millores en qualitat de l’aire i energia, però la resiliència climàtica es veu afectada negativament per factors climàtics. L’any 2021 va ser de transició amb recuperació parcial. L’ISM baixa 8,5 punts, sobretot per la caiguda de l’índex de transició energètica. La resta d’indicadors es mantenen en nivells semblants.

El 2022 es va caracteritzar per l’eliminació de restriccions i la represa econòmica. Torna a baixar l’ISM per la caiguda dels indicadors de resiliència climàtica, qualitat de l’aire i eficiència energètica. L’any 2023 i el 2024 mostren millores moderades en tots els índex calculats.