presentació

És per a mi una gran satisfacció poder presentar, un any més, la memòria del Consell Econòmic i Social corresponent a l’any 2025, fruit del treball de moltes persones que s’han esforçat per recopilar informació, sistematitzar dades i presentar amb gran detall aquest volum disponible d’una manera comprensible i coherent.

Vagi per davant el meu agraïment al president de la comissió de treball de la memòria del CES, el Dr. Carles Mulet, i a qui ha dirigit el treball ingent d’elaborar l’informe-memòria, el Dr. Jaume Rosselló, els quals han aconseguit, en un temps raonable, acoblar i donar sentit a aquest document.

També vull agrair l’esforç als autors de les quatre monografies que enriqueixen aquesta memòria: el Sr. Luis Ramis de Ayreflor, economista i membre del CES, pel seu treball sobre autonomia fiscal, tributs propis i cedits; la Sra. Maria Ángeles Aguiló i la Sra. Marta Barros, de CCOO, pel seu estudi sobre el salari de referència a les Illes Balears; la Sra. Catalina Barceló, pel seu treball sobre el centenari de la UGT a les Illes Balears, i el Sr. Miguel Ángel Benito, president d’ETICENTRE, que ens mostra en el seu treball la necessitat d’un canvi de paradigma per avançar de l’Homo econimicus a l’Homo felicis.

Durant l’exercici passat, el CES ha complert la seva missió principal d’emetre dictàmens referits a la normativa que emana del Govern autonòmic i els consells insulars. Al llarg de l’any 2025, s’han elaborat tretze dictàmens que abasten des de normativa educativa fins a qüestions tan crucials com el projecte d’ordenació i gestió del litoral, o el referit al decret regulador dels serveis de taxi i arrendament de vehicles amb conductor, entre altres matèries.

L’any 2025 ha estat un temps presidit pels grans temes que preocupen, i molt, el món econòmic i social representat al CES de les Illes Balears: l’escassetat i la carestia de l’habitatge en les seves múltiples facetes s’alça com un dels primers problemes per a la ciutadania de les Balears, juntament amb les dificultats de mobilitat i circulació, configuren un escenari que preocupa la ciutadania i els agents socials, una preocupació que pot deslluir les bones dades que conté l’informe que presentem avui. 

El creixement del PIB amb tendència a la moderació (3 %) després d’un avenç superior en anys anteriors, tot i que superior a la mitjana espanyola i per sobre del conjunt de la zona euro; la lleugera acceleració en el sector de la construcció; el creixement de la despesa turística, i un avenç destacable en l’anomenada societat del coneixement, amb un ús creixent entre empreses i particulars de les denominades tecnologies de la informació i comunicació, juntament amb un nou rècord d’afiliació de treballadors i treballadores a la Seguretat Social, són només alguns dels elements que jalonen l’informe que teniu a les mans. Espero que la quantitat ingent d’informació que conté aquesta memòria 2025 serveixi als estudiosos, investigadors i públic en general per tenir un millor coneixement de les nostres illes.

Naturalment, el CES continua embarcat en el macroprojecte investigador encarregat per la presidenta del Govern balear, la Sra. Margalida Prohens, sobre l’impacte social i laboral de la demografia balear; les perspectives de futur, que dirigeix el Dr. Rafael Crespí, i continua en el projecte de diversos CES components de l’Arc Mediterrani en l’avaluació ambiental i les seves conseqüències entorn del mar Mediterrani. Així mateix, durant l’any passat hem seguit en contacte amb la resta de CES de l’Estat espanyol participant en diverses trobades amb l’objectiu de compartir projectes i experiències amb les institucions anàlogues, i també hem mantingut un contacte estret amb el CES estatal.

Ja a la part final d’aquesta breu presentació, vull assenyalar que aquest ha estat un exercici de canvis notables en el CES, quant al seu component humà, i vull agrair als qui van deixar la institució, en particular a qui en va ser secretari general, el Dr. Antonio Alcover, i a la seva cap d’estudis, la Dra. Anna Grau, el seu interès i dedicació a aquesta institució, un agraïment que faig extensiu a la resta de funcionaris del CES que, per diversos motius, han sortit de la institució.

L’arribada de nous responsables servirà per renovar esforços i aconseguir que el CES compleixi la seva missió d’una manera adequada i d’acord amb les expectatives que tants hem posat en la seva tasca essencial.

Acabo amb el desig que la informació ingent que conté aquesta memòria, que també està disponible a la nostra pàgina web, contribueixi a millorar el coneixement de la nostra realitat econòmica i social i s’erigeixi, com ha fet any rere any, en testimoni real de l’evolució de les nostres illes, sense que perdem de vista que, a tota aquesta informació que ara s’aporta, subjau una societat dinàmica i emprenedora que alberga diversos projectes i grans il·lusions.