1. El panorama mediambiental a partir de l’Indicador Sintètic Mediambiental
- Lluís Vallcaneras Nebot
RI-1. L’índex sintètic mediambiental de les Illes Balears: definició i metodologia d’elaboració i de c àlcul
Les Illes Balears tenen diversos conjunts d’indicadors i dades ambientals que procedeixen de conselleries, consells insulars i centres de recerca de referència. Es disposa de registres de dades de consum de recursos (energètics i d’aigua), de qualitat de l’aire, qualitat de l’aigua, qualitat dels ecosistemes (superfície d’espais protegits, estat de les praderies de posidònia, estat de conservació de les espècies endèmiques), així com informació sobre la pressió de les persones i de les activitats econòmiques (com l’índex de pressió humana, IPH), entre molts d’altres.
No obstant això, atenent la gran complexitat del territori balear, el ple del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, a proposta de la Comissió per a l’elaboració de la Memòria, va proposar crear un índex o indicador que sigui capaç d’informar de manera global de l’estat del medi ambient a les Illes Balears i que serveixi per alimentar la informació de la memòria.
Per al desenvolupament del projecte (1), es van analitzar diferents índexs, conjunts d’indicadors i certificacions ambientals internacionals i d’àmbit autonòmic i local per identificar estratègies i metodologies útils per a la definició dels índexs i els indicadors ambientals de les Illes Balears.
Els indicadors ambientals parcials que conformen l’índex sintètic mediambiental de les Illes Balears parteixen d’indicadors i paràmetres existents per a les Illes Balears (idealment regionalitzats per illes, amb una freqüència alta d’actualització, amb dades accessibles i disponibles).
L’índex ambiental de les Illes Balears s’ha elaborat mitjançant un procés participatiu doble: de representants de l’Administració pública, d’entitats socials expertes amb la temàtica, de les direccions generals i institucions —per una banda—, i del Consell Econòmic i Social en una segona fase. La participació s’ha centrat en la definició de les dimensions ambientals, la selecció dels indicadors i el repartiment del pes específic tant de les dimensions com dels indicadors (2).
Les ponderacions assignades a les dimensions i als indicadors es detallen en el quadre següent:
1. L’estat del medi ambient a les Illes Balears a partir de l’indicador sintètic mediambiental
En una escala de 0 a 100, el valor de partida de l’indicador l’any 2019 per a les Illes Balears és de 42,9. Menorca està en una situació comparativament més bona (49,1), mentre que Eivissa és l’illa amb una posició de partida més desfavorable (35,3), seguida de Formentera (41,9) i Mallorca (39,9).
En aquell moment, el 2019 va ser, rècord en quantitat de turistes, amb la qual cosa resulta un índex sintètic per sota dels 50 punts. El que arrossega l’índex van ser els mals resultats en matèria de circularitat de residus (sobretot a Mallorca i Eivissa) i d’optimització energètica, en aquest cas a causa de les xifres elevades de consum de combustibles fòssils dels sectors de transport i serveis. Aquell any es van obtenir uns resultats millors pel que fa als GEH que el 2018 i la climatologia va acompanyar amb temperatures i pluges lleugerament superiors a la mitjana, la qual cosa explica el valor de l’índex de resiliència climàtica. Els resultats per al 2019 es representen al gràfic I.2.55.
L’any 2020 es produeix una millora considerable en l’índex, de quasi 20 punts (passa de 42,9 a 60,8), a causa, entre altres coses, de la caiguda del consum d’energia, la disminució de la generació de residus i la reducció dels gasos d’efecte hivernacle. Tots aquests són efectes derivats de la disminució de l’activitat econòmica i turística durant la pandèmia de la covid-19. Cal recordar que el PIB de les Illes cau un 23 % l’any 2020. Així mateix, fem notar la correlació inversa entre les dades de l’índex i l’activitat productiva en aquest any.
La millora del 2020 respecte de 2019 és causada per diversos factors, tots, a conseqüència de les limitacions de mobilitat decretades arran de la pandèmia. Així, l’índex de qualitat de l’aire es va veure afavorit per un descens significatiu del transport. Aquest fet es va traduir en una baixada important del funcionament de motors alimentats per combustibles fòssils i també es reflecteix en l’índex de transició energètica, ja que baixa la quantitat d’energia consumida per habitant i, de retruc, augmenta la proporció de les energies renovables. Això no és perquè hi hagi un augment significatiu d’aquestes, sinó perquè en disminuir el consum d’energies d’origen fòssil, la proporció augmenta sensiblement. En canvi, en altres índexs, com el de resiliència climàtica, s’observa un retrocés, ja que hi influeixen factors naturals que poc tenen a veure amb la mobilitat humana.
|
Quadre I-S2.2. Resultats de l’índex sintètic mediambiental de les Illes Balears |
||||
|
2019 |
2020 |
2021 |
2022 |
|
|
Índex de resiliència climàtica |
76,1 |
57,6 |
65,4 |
s. d. |
|
Índex de qualitat de l’aire |
67,8 |
72,4 |
70 |
72,2 |
|
Índex de transició energètica |
38 |
94,9 |
48,3 |
s. d. |
|
Índex de consum i qualitat de l’aigua |
45,3 |
55,9 |
48,8 |
s. d. |
|
Índex de gestió del territori i biodiversitat |
42,8 |
42 |
42 |
42,7 |
|
Índex de gestió i circularitat de residus |
23,8 |
32,8 |
34,4 |
35,3 |
|
Índex ambiental |
48,5 |
59,8 |
51 |
s. d. |
Font: Elaboració pròpia a partir de la metodologia de l’ISM del CES IB
L’aturada de l’activitat produïda en la pandèmia va provocar una millora de l’estat del medi ambient. Aquesta s’ha revertit entre els anys 2020 i 2022, tot i que les dades encara estan per sobre de les de 2019
L’evolució de l’ÍSM des de 2020 fins a 2022, almenys quan es disposa de dades, és de lleugera millora. Si bé en tots els casos aquesta no és gaire destacable (en el darrer any l’índex de gestió del territori i biodiversitat millora 0,7 punts; el de qualitat de l’aire, 2,2 punts, i el de gestió i circularitat de residus millora 0,9 punts), cal remarcar l’evolució dels dos darrers, ja que, malgrat el progressiu augment d’activitat econòmica, aquest fet no s’ha traduït en un empitjorament de la qualitat atmosfèrica ni de la circularitat en matèria de residus.
El 2021 és l’any de la recuperació econòmica amb restriccions. Queda lluny de l’afluència turística de 2019, però augmenta respecte del 2020. L’ÍSM va baixar 8,5 punts, una disminució en què influeix sobretot l’empitjorament de l’índex de transició energètica, que baixa 46,6 punts respecte de l’any anterior a causa de la recuperació parcial del transport i dels serveis. La resta dels índexs es mouen en valors semblants als de l’any anterior, ja que, malgrat que es produeix un augment de l’activitat econòmica, aquest no és de la magnitud que hi havia en anys anteriors a la pandèmia. D’aquesta manera, la influència humana sobre factors mediambientals és moderada.
El 2022 s’eliminen la majoria de les restriccions existents per lluitar contra la covid, la qual cosa es tradueix en un augment significatiu de l’activitat econòmica respecte de 2021. No disposam de prou dades per elaborar tres dels sis índexs parcials; per tant, no figura valor per a l’índex sintètic. Tot i això, cal destacar que en els tres que sí que hi ha dades es registra una millora respecte del 2021.
De tota manera, caldrà veure la influència dels índexs que hi falten per dues raons. La primera és que el 2022 va ser un any sec i calorós, per la qual cosa és previsible un empitjorament de l’índex de resiliència climàtica. La segona és que l’activitat econòmica va ser sensiblement superior a la de 2021, raó per la qual també és d’esperar un empitjorament en els índexs de transició energètica i consum i qualitat de l’aigua, dos àmbits en què tradicionalment juga en contra una afluència massiva de turistes.