1. L’economia de les Illes Balears
- Miquel Salvà Garví
Les Balears fan una altra passa de gegant en la recuperació econòmica impulsades pel sector de serveis i, especialment, el dinamisme del sector turístic.
Durant el 2022, l’economia de les Illes Balears va accelerar la senda creixent després de la crisi de la covid-19 i assoleix nivells propers a l’activitat registrada el 2019. Tot i que algunes fonts apunten que encara no s’han adquirit els nivells agregats previs a la pandèmia, les Balears allunyen els fantasmes d’una possible recuperació lenta o en forma de L, just dos anys després de la caiguda més gran des que es tenen registres fiables, i se situen a la casella de sortida amb la majoria dels reptes i incerteses que havien quedat eclipsats per la urgència de la conjuntura mundial.
Així, d’acord amb les dades de la Direcció General de Model Econòmic i Ocupació (1)., les Illes Balears tanquen el 2022 amb un creixement en termes reals del 14,2 %, un repunt vigorós que accelera el de l’any anterior (10,9 %) i prossegueix la recuperació experimentada. L’increment està clarament determinat pel del sector de serveis, que repunta un 16,5 %, marcat pel dinamisme del sector turístic i el retorn a la normalitat dels fluxos de viatgers. L’agricultura també perllonga el moment dolç que viu des que s’inicià 2020 i registra un increment del 7 %. L’altra cara de la moneda la mostren la construcció i la indústria, que, amb creixements exigus (1,2 % i 1 %, respectivament), són els únics sectors que clarament no han recuperat els valors previs a la pandèmia(2).
En la desagregació territorial per illes, Mallorca és la que més ha impulsat el creixement regional en termes reals, no només pel seu pes a l’agregat, sinó perquè, amb un total de 22.334,1 milions d’euros, ha augmentat un 15,6 % i ha estat l’única que ha accelerat el creixement de l’any anterior (10,9 %). Les Pitiüses (3.993,9 milions) i Menorca (2.351,3 milions) han transitat cap a la normalitat a un ritme més lent que Mallorca, amb un 11,9 % i un 6,7 %, respectivament, i també lleugerament més lent que l’any anterior (12,2 % i 8,4 %, respectivament). No debades, l’impuls de l’illa major es deu en bona part a l’efecte rebot, ja que és la que va patir la caiguda més forta el 2020.
Per altra banda, les dades de Funcas(3). confirmen el mateix patró i estimen un creixement regional del 12 % per al 2022, tot i que, segons aquesta font, encara no s’ha recuperat tota la caiguda. En qualsevol cas, es tracta del creixement més intens de l’Estat (5,5 %), només equiparable al de les Illes Canàries (10 %) i que replica el patró sectorial i intrarregional: aquelles activitats o àrees que patiren una caiguda més gran són les que s’han recuperat amb més força. Per a l’any 2023, Funcas preveu la continuïtat d’aquest esquema i atribueix a les Illes Balears la pujada més important de totes les comunitats, amb un 3,3 %, seguida de les Canàries (2,2 %), i a molta distància de la previsió per al conjunt nacional (1,3 %).
Empès pels vents de recuperació, el nombre d’empreses actives a les Illes Balears supera la xifra màgica de les 100.000 i se situà en 101.236, una dada que representa un 3,2 % d’increment interanual i suposa un nou màxim de la sèrie històrica. Aquest increment en el teixit empresarial refà la destrucció a les dades publicades l’any anterior, en què el retrocés de 1.902 empreses (-1,9 %) havia situat el comptador total per sota de les 100.000 (98.120).
El dinamisme de la demanda, tant interna (mesurada a través de les importacions) com externa (de les exportacions), es reflecteix en les bones xifres del comerç exterior(4). Un dinamisme afectat per l’encariment general de preus tant a escala nacional com internacional i que intensifica els percentatges de creixement respecte al 2021, tant de les importacions com de les exportacions.
En aquest sentit, el nombre d’exportacions creix un 42 %, fins a registrar els 2.604,5 milions d’euros, una de les quantitats més elevades de la sèrie. D’altra banda, les importacions augmenten un 61 %, fins als 2.256,5 milions d’euros, una altra xifra rècord. En conseqüència, el saldo comercial és positiu (347,9 milions d’euros). El valor de les exportacions, de nou, és superior al de les importacions el 2022. Aquest fet s’ha repetit de manera consecutiva els darrers tres anys, però és inusual en una economia tan dependent de l’exterior a conseqüència de la insularitat, on la població s’abasteix majoritàriament de productes de fora i de la limitada producció industrial. Només s’han trobat xifres similars el 2009. No obstant això, sembla que l’excés d’exportacions del 2022 s’està reduint respecte als dos anys anteriors.
A més, a part de la inversió dins del territori, la inversió bruta estrangera sense entitats de tinença de valors estrangers (ETVE) per comunitats autònomes per a l’any 2022 a les Illes Balears ha estat de 455,3 milions d’euros, una xifra que suposa un augment del 83,9 % i representa una variació absoluta positiva de 207,76 milions d’euros provinents de l’exterior(5).
La recuperació mostra la cara més obscura en un repunt de la inflació inèdit en les darreres quatre dècades. Es tracta d’un fenomen global del qual no hi ha un consens unívoc sobre els motius, si bé les principals teories apunten a un abús de les polítiques monetàries expansives reiterades durant l’última dècada. A més, hi ha els colls de botella provocats en el transport per la pandèmia, el sobreescalfament de l’economia després de la letargia de 2020 i l’encariment de les matèries primeres a causa de la guerra d’Ucraïna. Aquests factors, en diferent grau, han generat un increment de preus no vist a Europa des de les dècades del setanta i vuitanta amb la crisi del petroli.
L’índex general de preus (IPC) per al 2022 escala fins a una mitjana anual de 8,1 %, una dada lleugerament inferior a l’experimentada a l’àmbit nacional (8,4 %) i troba en els preus de l’energia i els aliments els millor aliats. A aquests factors, cal afegir-hi els preus sensiblement més elevats de l’habitatge a les Balears i els costos derivats de la insularitat, dos elements que potser no destaquen en el curt termini però que de manera sostinguda incrementen la pèrdua de capacitat de poder adquisitiu i agreugen el fenomen inflacionari en el cas concret de les Illes. De fet, la inflació subjacent, que exclou els components més volàtils de la cistella (i, per tant, més conjunturals) també ha repuntat amb força fins al 5,3 %, la qual cosa podria fer que els preus a l’alça es mantinguessin més del desitjable.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INE (2023), IPC
En termes per capita, les Balears continuen perdent terreny respecte a la mitjana nacional i no es preveu que es capgiri la tendència
Sigui com sigui, l’excepcionalitat de les taxes de variació dels tres darrers anys no pot ocultar els fenòmens estructurals que es gesten des de fa dècades a les Balears. Un és el declivi progressiu del PIB per capita, que, d’acord amb les estimacions de Funcas, va quedar per sota de la mitjana nacional (98, 100=Espanya), tot i el fort creixement dels dos darrers anys, i empitjora la situació de 2019 (104,3). Les Illes Balears continuen la dinàmica observada des de l’inici de segle, en què presenten el comportament més pobre respecte del conjunt de l’Estat als principals cicles macroeconòmics: durant l’expansió entre el 2001 i el 2007 (un -0,7 % per un 1,8 % d’Espanya), en la gran crisi del període 2008-2013 (-2,3 % per -1,8 % d’Espanya) i en el període posterior de recuperació (2 % per 2,4 % d’Espanya).
Des d’una perspectiva història, el descens del PIB per capita està afectat clarament per la productivitat, l’evolució de la qual ha estat més associada a les crisis per la necessitat de mantenir nivells de producció amb retallada de l’ocupació, que per un increment del valor afegit de la mà d’obra en temps d’expansió. Així ho demostra el fet que l’únic període en què la productivitat va créixer per sobre de la mitjana nacional va ser el període 2008-2013 (1,9 % per 1,6 % d’Espanya), símptoma que es tracta d’un increment de productivitat més feble i temporal, subjecte a la conjuntura econòmica. S’estima que el 2022 la productivitat va augmentar un 4,6 %, un percentatge prou inferior al creixement registrat en termes de PIB.
Finalment, de la producció generada el 2022, el pes de la remuneració a les persones assalariades es xifra en el 44,8 %, després del màxim assolit l’any anterior (48,5 %) fruit de les polítiques instrumentades excepcionals per al manteniment de l’ocupació en el període recessiu més intens de les darreres dècades. La participació dels salaris en la renda regional és la segona més baixa de totes les comunitats autònomes, només per davant de la Rioja (43,3 %), en un llistat que encapçalen les ciutats autonòmiques de Ceuta (57,9 %) i Melilla (57,7 %) (6).
- 1. Les dades són provisionals en data de maig de 2023 i estan subjectes a revisions posteriors.