10. Administracions públiques i càrrega fiscal

El sector públic administratiu incrementa el seu pressupost no financer en un 9,5 %, impulsat pels fons europeus de l’instrument Next Generation EU i la recuperació econòmica

Els ingressos del sistema de finançament autonòmic (SFA) es redueixen a causa de les liquidacions del 2020 i 2019, i són l’impost de transmissions patrimonials i l’impost d’estades turístiques els que impulsen els ingressos. Les despeses corrents augmenten per atendre les necessitats d’una població en constant creixement, i ho fan amb més força que els ingressos, amb la qual cosa es deteriora el marge corrent.

L’activitat inversora s’intensifica per la important entrada de recursos del mecanisme de recuperació i resiliència (MRR) i de REACT, ambdós programes de l’instrument Next Generation EU. La part d’inversions finançada amb recursos propis minva.

Les despeses financeres mantenen la tònica descendent d’exercicis anteriors. Malgrat això, els ingressos financers, que financen les anteriors, augmenten a causa de les creixents necessitats de finançament de les operacions no financeres.

En comparació amb la mitjana del G-5 (comunitats autònomes amb poblacions similars), el pes sobre el PIB dels ingressos i despeses corrents és inferior, i són destacables els diferencials a favor del G-5 en les polítiques de salut i educació. No obstant això, continua el procés de convergència d’abans del 2014 que redueix progressivament el diferencial. En tots els indicadors d’equilibri pressupostari i d’eficiència, les xifres de l’SFA són millors que les del G-5. Cas contrari són les d’impacte, en disposar l’SFA de menys recursos corrents per aplicar a polítiques.

La pressió fiscal que exerceix l’SPA es redueix en 2,0 punts percentuals, fins a l’11,8 % del PIB, per l’efecte denominador de l’indicador. En el grup del G-5, és el que té l’indicador més alt, a la vegada que és el que té menys recursos tributaris en relació amb el PIB per fer les seves polítiques. Aquesta paradoxa s’explica pel fons de solidaritat interterritorial, ja que del G-5, les Illes Balears són l’única comunitat autònoma contribuent neta. En concret, amb 888 milions d’euros, un 2,5 % del PIB (24).

Font: Elaboració pròpia

El deute en termes relatius al PIB continua el seu descens, no per una reducció del volum, sinó per l’increment de la grandària de l’economia. En termes comparatius, el deute sobre el PIB és superior a la mitjana del G-5 i això suposa que l’efecte desplaçament de recursos cap al pagament del deute sigui major. Això implica menys recursos per polítiques que son un servei directe al ciutadà.

El sector públic consolidat de les Illes Balears, que inclou l’SPI (sector públic instrumental) de l’SPA, i l’SPL (sector públic local), té un pressupost no financer de 7.056,6 milions d’euros, que equival a un 19,7 % del PIB. En aquest consolidat el pressupost de l’SPA representa el 73,4 %. La contribució de l’SPL és, en termes generals, positiva i produeix una millora en tots els indicadors.

La pressió fiscal global, que no només inclou els ens de l’SPIB, sinó també els tributs recaptats per l’Estat, representa un 28,3 % del PIB, del qual un 52,7 % correspon a les administracions autonòmiques i locals de les Illes Balears.