L’alumnat de Menorca és el que usa més el català a la selectivitat, i el d’Eivissa, el que l’empra menys
Les Illes Balears són el territori del domini lingüístic amb un percentatge més elevat de persones nascudes a l’estranger, però també una de les comunitats de l’Estat espanyol amb un nombre més alt de població nouvinguda. Per fer front a aquesta realitat, cal dissenyar bones estratègies d’acolliment lingüístic i cultural tant des de l’ensenyament reglat com des d’altres programes formatius.
Com a part de la formació reglada, la llengua catalana s’ensenya com a assignatura, però també és la llengua vehicular d’altres assignatures juntament amb el castellà. Com a formació complementària a la que s’ofereix des de la formació lingüística reglada, hi ha tota una sèrie de facilitats perquè els alumnes nouvinguts puguin arribar a ser competents en la llengua pròpia de les Illes Balears.
L’ús del català en les proves de selectivitat confirma l’assoliment de les competències lingüístiques en català en la formació reglada. A les proves de selectivitat del mes de juny del 2022, un 75,2 dels exàmens es van contestar en llengua catalana, cosa que suposa un augment de 0,7 punts respecte dels resultats del curs anterior. Cal destacar que d’ençà del 2009 els valors oscil·len al voltant del 80 % i va ser el 2014 l’any en què van arribar a un valor més elevat, un 82,6 %. Els alumnes de Menorca són els qui usen més el català en els exàmens (92,2 %) i des del 2009 es mantenen en un ús que supera el 90 %, a excepció del 2018, que va ser del 89,8 %. A Mallorca aquest valor és del 74,8 %, tot i que hi ha una diferència considerable entre els resultats dels centres de Palma (62,7 %) i de la resta de Mallorca (90,8 %). També hi ha una diferència important entre Eivissa (62,0 %) i Formentera (100 %).
L’oferta de formació en llengua catalana es recupera de mica en mica dels efectes de la crisi del coronavirus. També s’han ofert més tallers per a col·lectius concrets i alguns que treballen habilitats lingüístiques específiques. Aquesta recuperació la veim també en els certificats de coneixements de català emesos pels diferents organismes. El 2022, per primera vegada, s’ha superat el nivell dels certificats emesos abans de la pandèmia.
El 2022 la II Escola d’Estiu de Lingüística Catalana (EDELC) s’ha dut a terme en format presencial a la Universitat d’Oxford. L’objectiu d’aquest esdeveniment és oferir formació en lingüística catalana a estudiants de grau i de postgrau que vulguin completar el seu coneixement en aquest camp, amb atenció especial a estudiants d’universitats de fora del domini lingüístic català. S’hi han inscrit 27 persones, prop d’un 40 % de les quals provenen d’universitats de fora del domini lingüístic català. El premi Aina Moll l’ha obtingut Tristan Lee, de la Universitat de Cambridge, amb un treball sobre el català de l’Alguer.
Durant el 2022, la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears ha organitzat tota una sèrie d’esdeveniments per promoure l’ús del català, com per exemple la VI Jornada de Dinamització Lingüística, i ha publicat la memòria de l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics a les Illes Balears (44) i el cinquè Informe de compliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (45).
La Direcció Insular de Política Lingüística del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell Insular de Mallorca ha impulsat un treball de camp per estudiar la situació i l’ús del català al petit comerç de Palma i també una campanya per fomentar-ne l’ús. La mostra recollida és de més de 1.100 petits comerços.