12. Economia social i solidària i finances ètiques
- David Abril Hervàs
L’economia social roman estancada i amb un suport públic escàs, tot i el creixement del tercer sector d’acció social.
L’economia social és un conjunt de pràctiques econòmiques que, a diferència de l’economia convencional, no cerca el lucre, sinó generar activitat econòmica al servei de les persones, les comunitats i la sostenibilitat, basada en un funcionament democràtic i igualitari. Es tracta de pràctiques molt diverses, que abasten el conjunt dels sectors d’activitat de la nostra comunitat, i sota formes jurídiques també molt plurals.
Les empreses d’economia social suposen un 2,13 % (29) del conjunt de les empreses de les Illes Balears, una quantitat que seria molt més elevada si es comptassin també els productors de no mercat, com ara les entitats del tercer sector d’acció social.
El pes de l’economia social ha augmentat només en un 0,03 % en el darrer any, si bé hi ha un increment sostingut en nombres absoluts en els darrers anys, amb la qual cosa s’ha passat de 1.770 el nombre d’empreses de l’economia social el 2016 a 2.156 el 2022. Les cooperatives representen la modalitat amb més recorregut i implantació històrica i territorial. Destaquen les cooperatives de treball associat (215). També sobresurten les cooperatives agràries, 46 sobre un total de 330 cooperatives registrades. El sector agroecològic és un dels que ha registrat un creixement més gran el 2022. El sector agroecològic és un dels que major creixement ha registrat durant 2022.Tot i això, el pes de l’economia social ha augmentat només en un 0,03%. Les microcooperatives han estat una de les fórmules d’empresa que més han crescut en aquest context.
Destaca també per la seva importància el tercer sector d’acció social, que s’ha consolidat i ha crescut arran de l’aprovació de la Llei 3/2018 (30), que ha facilitat la concertació de serveis de cures de les persones i el treball d’assistència a persones vulnerables. En aquest sentit, les empreses d’inserció i els centres especials de treball han jugat un paper específic com a modalitats específiques.
Tot i el context politiconormatiu favorable, amb l’aprovació el 2022 d’un pla d’acció d’àmbit europeu per impulsar l’economia social en l’horitzó de 2030 (31), i el PERTE d’economia social i de les cures per part del Govern espanyol (32) el suport públic en l’àmbit autonòmic ha estat limitat.
Pel que fa a la compra pública ètica i les obligacions de les administracions en relació amb la normativa i la mateixa Llei de contractes del sector públic, en matèria de contractes reservats (33), REAS va presentar el 2022 un informe molt crític amb les administracions (34). En el cas del Govern autonòmic, l’informe assenyala que entre el juliol de 2017 i el març de 2022 s’havien adjudicat 77 contractes o lots reservats, el 0,48 % de la totalitat dels contractes adjudicats, quan l’obligació legal és de l’1 %. A més, en relació amb l’objectiu del 3 % de contractes reservats aprovat per Consell de Govern el 29 d’abril de 2016, només s’havia assolit un percentatge del 7,1 % sobre el previst.
- 30. Llei 3/2018, de 29 de maig, del tercer sector d'acció social. BOIB núm. 67, de 31 de maig de 2018.
- 33. Disposició addicional quarta de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/ UE, de 26 de febrer de 2014. BOE núm. 272, de 9 de novembre de 2017.