RESUM EXECUTIU

3. Polítiques actives d’ocupació

L’actualització amb les dades del 2021 implica un lleuger empitjorament de la posició de les Illes Balears en relació amb la resta de comunitats autònomes

En les polítiques actives d’ocupació que desenvolupa la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball i, especialment, el Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB), la inversió es destina a diversos serveis i línies d’actuació:

  1. Orientació i intermediació professional a través de les oficines del SOIB.
  2. Formació i qualificació dels treballadors.
  3. Foment de l’ocupació i igualtat d’oportunitats.
  4. Emprenedoria i desenvolupament econòmic local.

Les polítiques actives d’ocupació inclouen un conjunt de programes i d’actuacions adreçats a facilitar l’accés al mercat de treball de les persones en atur mitjançant accions de millora de l’ocupabilitat i d’intermediació entre l’oferta i la demanda d’ocupació.

D’acord amb aquesta classificació del Pla Anual de Política d’Ocupació (PAPE) 2022 (12), es diferencien cinc tipus de programes: intermediació laboral; orientació laboral; formació professional per a l’ocupació; foment i creació d’ocupació, i suport a l’emprenedoria i el teixit empresarial.

Quadre II-2.1. Rànquing dels IQT de les comunitats autònomes segons les ponderacions establertes (2009-2021)

Escenari Base

Escenari Social

Escenari Estabilitat

2009

2011

2014

2018

2019

2020

2021

2009

2011

2014

2018

2019

2020

2021

2009

2011

2014

2018

2019

2020

2021

Andalusia

17

17

15

16

17

16

16

17

17

15

16

17

16

16

17

17

16

16

17

16

17

Aragó

4

4

5

6

7

6

6

4

4

4

6

8

7

6

4

5

4

6

8

7

5

Astúries

9

9

13

15

15

14

14

9

9

13

15

15

14

14

9

9

13

14

15

15

13

Illes Balears

6

6

4

5

3

3

4

6

6

5

5

1

4

4

5

6

5

4

2

2

3

Canàries

16

16

17

11

12

13

15

15

16

17

11

12

13

15

16

16

17

11

12

13

15

Cantàbria

11

13

10

9

8

7

7

11

15

10

9

7

8

8

12

13

10

8

7

6

7

Castella i Lleó

8

7

11

7

9

10

11

8

7

11

8

9

10

11

8

7

11

7

9

10

11

Castella-la Manxa

10

11

9

13

11

12

8

10

10

9

13

11

12

7

10

11

9

13

11

12

8

Catalunya

3

5

6

4

5

5

3

2

5

6

4

5

5

3

2

4

6

3

5

5

4

Com. Valenciana

13

14

12

14

13

15

12

13

14

12

14

13

15

12

13

14

12

12

13

14

12

Extremadura

15

12

16

17

16

17

17

16

12

14

17

16

17

17

15

12

15

17

16

17

16

Galícia

12

10

8

10

10

9

10

12

11

8

10

10

9

10

11

10

8

10

10

9

9

Madrid

2

3

2

2

4

2

2

3

3

2

2

4

2

1

3

3

2

2

4

3

2

Múrcia

14

15

14

12

14

11

13

14

13

16

12

14

11

13

14

15

14

15

14

11

14

Navarra

5

2

3

3

2

4

5

7

2

3

3

3

3

5

7

2

3

5

3

4

6

País Basc

1

1

1

1

1

1

1

1

1

1

1

2

1

2

1

1

1

1

1

1

1

La Rioja

7

8

7

8

6

8

9

5

8

7

7

6

6

9

6

8

7

9

6

8

10

Font: Actualització de l’IQT a partir de la metodologia de Garcia, G.; Parellada, M.; Puiggròs, A.; Ribas, M. La qualitat del treball a les Illes Balears, 2009- 2018. Consell Econòmic i Social Nota: La regió amb els resultats més bons ocupa el primer lloc en el rànquing, mentre que la darrera regió (la que obté els pitjors resultats) té el valor 17.

La inversió per persona aturada ha anat augmentant fins els 3.702€, gràcies, en part, als fons MRR mobilitzats

Sens dubte, l’increment de recursos provinents de les diferents conferències sectorials, així com els fons europeus d’ocupació provinents dels components 19, 20 i 23 dels MRR han de permetre continuar amb aquesta tendència. El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (13) (PRTR) és l’instrument que conté el conjunt de reformes estructurals i d’inversions dirigides al triple objectiu d’impulsar la recuperació de l’activitat econòmica i l’ocupació després de la crisi provocada per la pandèmia de la covid-19, accelerar la transformació del país i enfortir la resiliència per afrontar els reptes futurs.

Quadre II-3.1 Evolució dels pressuposts executats de les polítiques actives d’ocupació i despesa per persona aturada registrada (2019-2022)

2019

2020

2021

2022

Pressupost de les PAO

100.476.175,0 €

103.223.282,0 €

113.439.467,0 €

149.227.841,0 €

Despesa en en les PAO per persona aturada registrada en el SOIB

2.065,7 €

1.413,2 €

1.714,7 €

3.702,6 €

Font: Elaboració pròpia a partir dels informes de polítiques actives d’ocupació a les Illes Balears. Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball. Servei d’Ocupació de les Illes Balears. GOIB (14)

Per tant, en el nou escenari resulta cabdal la capacitat de formació de les persones desocupades i la d’intermediació laboral. Així, resulta estratègic desenvolupar actuacions que reforcin la inclusió de la gent amb més dificultats d’accés al mercat laboral a través d’accions específicament dissenyades per a elles i les seves circumstàncies en el camp de l’orientació, la intermediació laboral, la qualificació, la formació professional i l’adquisició d’experiència laboral. Al capdavall, un dels principis rectors de les polítiques actives d’ocupació és la igualtat d’oportunitats.

Pel que fa a l’origen d’aquest pressupost, a part dels fons propis, cal destacar les transferències finalistes de la distribució territorial que fa l’Estat (64,7 milions d’euros), el fons del mecanisme de recuperació i resiliència (MRR) (31 milions d’euros), el Ministeri d’Educació i Formació Professional (per a formació professional per a l’ocupació 23 milions d’euros), el Programa de Garantia Juvenil (6,9 milions d’euros), i el fons social europeu (6 milions d’euros).

Amb relació als participants segons el tipus de programes, les dades reflecteixen que un 32,8 % del total (211.380) ha participat en accions d’intermediació laboral. L’orientació laboral ha beneficiat 343.425 persones (59,6 % del total), mentre que a la formació professional per a l’ocupació n’hi han participat 39.044 (6,8 % del total). Han pres part d’accions de foment i creació de l’ocupació un total de 2.942 persones (0,5 % del total), i en accions de suport a l’emprenedoria i el teixit empresarial, 1.657 (0,3 % del total). Amb tot, estam parlant d’un total de 623.705 participants durant el 2022.