4. Salut, qualitat de vida i serveis sanitaris

La despesa sanitària per habitant és de 1.644 euros i s’ha triplicat en els darrers vint anys, encara que se situa per sota de la mitjana espanyola

Els recursos estructurals (centres i serveis sanitaris) avui registrats a la nostra comunitat autònoma són 3.443 —3.151 públics i 292 privats—, dels quals 2.232 són centres ambulatoris i 25 hospitals; d’aquests, 10 (40%) són de dependència pública i 15 (60%) de titularitat privada. És evident que tota aquesta xarxa de centres i serveis té un impacte en l’activitat econòmica i l’ocupació de les Illes.

El nombre d’hospitals públics no s’ha modificat en els darrers anys. L’IB-Salut gestiona actualment deu hospitals (set d’aguts, dos de mitjana i llarga estada i un psiquiàtric). La mútua d’accidents de treball gestiona una clínica de 40 llits.

La xarxa privada gestiona 1.416 llits i atén bàsicament pacients aguts. Els 14 hospitals privats suposen el 35,9 % de l’oferta de llits de les Balears.

Per illes, Mallorca concentra 19 hospitals, 12 dels quals són a la capital; Menorca té tres hospitals autoritzats; Eivissa en té dos, i Formentera té un hospital públic. La dotació dels equips d’alta tecnologia dels hospitals de les Illes Balears és de 479 equips, dels quals 354 (72,5 %) pertanyen al sistema públic i 134 (27,4 %) a la xarxa privada (19).

L’activitat dels centres de salut es comença a normalitzar i baixa a dades prepandèmia, tant en nombres absoluts com pel que fa a la freqüentació. En canvi, les urgències retornen a un increment percentual d’un 3 %, tant de medicina com d’infermeria (20).

L’any 2022 es comptabilitzaven 393.359 persones amb assegurança de salut privada a les Illes Balears, amb una penetració del 33,43 % de la població. En els darrers cinc anys l’assegurança privada presenta una taxa de creixement anual composta de l’1,42 % (21). Les Balears són una de les comunitats amb més penetració de l’assegurança privada per tradició històrica, ja que fa unes dècades l’arxipèlag patia un dèficit important d’infraestructures sanitàries públiques. Amb els anys, s’han corregit aquestes mancances, no obstant s’ha mantingut en el temps la forta prevalença de la doble assegurança a la nostra comunitat.

Aquestes dades d’assegurança i recursos privats expliquen les elevades taxes d’aquest sector. Per exemple, els hospitals privats, amb dades del 2021, van fer 772.391 primeres consultes, per sobre dels 432.681 del sistema públic (64,1% de les primeres consultes van ser privades). En el mateix sentit, més de la meitat d’intervencions quirúrgiques amb ingrés o CMA són privades.

Respecte als pressupostos inicials per comunitats autònomes (2022), les Illes Balears continuen la mateixa tendència dels darrers anys, ja que és una de les comunitats que ocupen les darreres posicions. La despesa sanitària pública consolidada del sector ha suposat 80.955 milions d’euros, que representen el 6,7% del PIB. La despesa per capita mitjana ha estat de 1.716 euros per habitant. Aquestes dades són de la darrera publicació de l’Estadística de despesa sanitària pública 2021, del Ministeri de Sanitat.

En relació amb la població, el 2021 les comunitats amb més despesa sanitària pública són el País Basc (2.073 euros per habitant), el Principat d’Astúries (1.965 euros per habitant) i la Comunitat Foral de Navarra (1.941 euros per habitant). Les comunitats amb menys despesa sanitària pública són Andalusia (1.486 euros per habitant), la Comunitat de Madrid (1.536 euros per habitant) i les Illes Balears (1.644 euros per habitant).

A les Illes Balears es pot apreciar que des del 2002 fins al 2021 hi ha hagut un augment considerable (de quasi el triple) de la despesa sanitària en els serveis hospitalaris i especialitats (3,4), als serveis primaris de salut (3,3) i als serveis col·lectius de salut (6,8), degut fonamentalment a la creació i posada en marxa de nous recursos estructurals i professionals a la xarxa sanitària (Son Llàtzer, Mateu Orfila, Inca, nous centres de salut, nou Son Espases, etc.). A l’àmbit de l’assistència sanitària, la funció amb més protagonisme és el dels serveis hospitalaris i especialitats, que representen un 65,12 % de la despesa total consolidada l’any 2021 (22).

Tot i aquest gran esforç per adequar els recursos amb les necessitats reals i pluriinsulars —s’ha triplicat la despesa sanitària—, les Illes encara se situen per sota de la mitjana d’Espanya per habitant. Això suposa uns 72 euros menys per habitant; és a dir, tenint en compte la població oficial, significa un total de quasi 90 milions d’euros anuals menys.

Així mateix, les Balears també tenen una taxa de metges per 100.000 habitants per sota de la mitjana.

La mortalitat general continua sent més alta en homes que en dones. Els tumors i les malalties del sistema circulatori continuen sent les causes de mort amb les taxes més altes. Per sexes, els tumors són més freqüents en homes i les malalties de l’aparell circulatori ho són en dones.

Pel que fa a la mortalitat per causes externes, és més freqüent en homes que en dones. La causa externa més freqüent en homes és el suïcidi i en dones és l’ofegament (23).

Les taxes d’avortament han disminuït en els darrers dos anys. També es pot veure com la taxa d’avortament en dones de 25-29 anys de mica en mica iguala i supera la del grup de 20 a 24 anys al llarg del temps.

L’alcohol és la droga més consumida per ambdós sexes i lleugerament superior en homes. Segueixen en freqüència, tabac, cànnabis i hipnosedants. La freqüència és superior en homes, excepte en hipnosedants. Respecte a l’evolució del consum d’alcohol, disminueix des de 2017. El consum de tabac també disminueix lleugerament. El consum de cànnabis es manté en els darrers cinc anys, encara que augmenta el nombre de persones que l’han consumit alguna vegada a la vida (24).

El grau de satisfacció dels ciutadans amb el funcionament del sistema sanitari públic, mesurat pel baròmetre sanitari, és de 6,22 punts sobre 10 a les Balears i de 6,26 punts a Espanya.