5. Educació

Els indicadors relatius als esforços públics han millorat, mentre que la pressió del mercat de treball del model economicoturístic i la trajectòria ascendent de l’alumnat estranger se situen entre els principals reptes per al sistema educatiu de les Balears

Els indicadors educatius a les Balears estan fortament impactats pel model social i econòmic, amb la qual cosa es configura amb unes característiques específiques respecte d’altres regions.

Hi ha un augment sostingut quant al total d’alumnes matriculats en els diferents nivells educatius del règim general i es pot observar en la sèrie dels darrers set cursos, des del curs 2015/16. Aquestes dades van en paral·lel al creixement demogràfic continuat de les Balears.

Pel que fa a la titularitat dels recintes, els centres privats són els que augmenten més en els darrers dos cursos (2020/21 i 2021/22). En concret, el creixement es produeix en el nombre de centres privats no concertats (creixement de 1.794 alumnes entre el 2020/21 i el 2021/22). Quant a balanç global de la distribució d’alumnes entre centres públics i privats (concertats i no concertats), la proporció és de 65,4 % en centres públics i un 34,6 % en centres privats (25).

Des d’una perspectiva de l’abandonament o fracàs escolar entès com un procés, no com un moment puntual, cal estudiar els processos de vinculació i desvinculació escolar a partir d’indicadors com l’esperança de vida escolar en el sistema educatiu als 6 anys. Les Illes Balears han augmentat l’esperança de vida escolar en 0,4 anys entre els cursos 2016/17 i 2020/21. Així i tot, es troba a 2,7 anys de la mitjana estatal, situada en els 17,8 anys.

Cal també fer l’anàlisi detallada per educació no universitària i educació universitària. En l’educació no universitària, les Balears creixen en 0,3 anys, amb la qual cosa se situen en 13,7 anys el curs 2020/21 i queden 0,9 dècimes per sota de la mitjana estatal. En l’educació universitària, les diferències són més sensibles, ja que les Balears estan a 2 punts de la mitjana estatal i escassament presenten una xifra d’1,3 anys d’esperança escolar en aquesta etapa educativa. Cal tenir present que, com que l’arxipèlag és una economia turística, la demanda del mercat de treball impacta sobre les trajectòries educatives.

Quan es fa l’anàlisi de gènere, les dones presenten una esperança de vida més llarga, tant a les Balears (1,6 anys de les dones per 1,1 anys els homes), com a Espanya (3,8 anys les dones per 2,9 anys els homes). Però, en una mirada comparativa, la distància de les dones balears i la mitjana de les dones espanyoles (a 2,2 anys de distància) és major que la dels homes (1,8 anys de distància). Això en part pot ser degut a la forta feminització del sector de serveis propi d’una economia turística.

En un sentit semblant, les taxes netes d’escolarització en edats posteriors a l’etapa d’escolarització obligatòria són més baixes que la mitjana estatal. En qualsevol cas, cal destacar que en els darrers anys ha pujat el nombre de joves entre 18 i 24 anys que, una vegada acabats els estudis obligatoris, continuen la trajectòria educativa. A l’edat de 16 anys, les Balears estan 6,6 punts per sota de la mitjana estatal (Balears 89,4 %, per Espanya 96 %). En la mirada per sexes, la distància dels homes balears és 6,8 punts per sota de la mitjana estatal; mentre que en el cas de les dones balears és de 6,5 punts, distància lleugerament menor. A l’edat de 18 anys, la distància esdevé molt gran, tot arribant als 23,8 punts. En aquesta edat és quan es fa més palès l’impacte del treball turístic en les trajectòries educatives dels joves balears. En el cas dels homes, la taxa d’escolarització a les Balears és del 59,1 i la distància respecte a l’Estat és de 19,5 punts. En el cas de les dones, les espanyoles presenten una taxa de 84,1, i les balears, una taxa de 55,7, la qual cosa representa 28,4 punts menys (26).

És important l’estudi i la comparació de la població de 18 a 24 anys que no ha completat cap etapa educativa postobligatòria. En termes de posició relativa de les xifres illenques en comparació amb les d’altres comunitats autònomes (i també les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla), cal analitzar les diferències entre el 2011 i el 2021. El 2011, les Balears (29,7 %) ocupaven la vuitena posició, just per davant de Castella i Lleó (27,5 %) i just per darrere d’Extremadura (30,1 %). En canvi, el 2021, les Balears (15,4 %) es troben 2,1 punts per sobre de la mitjana espanyola (13,3 %). En l’anàlisi per territoris, l’arxipèlag ocupa la quarta posició de comunitat autònoma amb percentatge més alt de joves sense estar cursant o sense haver cursat estudis postobligatoris, tot i que ha millorat aquesta xifra en 14,3 punts en relació amb el 2011. Presenten percentatges més alts que les Balears comunitats principalment agrícoles com Castella-la Manxa (15,5 %) i la Regió de Múrcia (17,3 %), i agrícoles i turístiques com Andalusia (17,7 %). A l’altra banda de la taula, els territoris amb percentatges més baixos són el País Basc (4,8 %) i Cantàbria (6,4 %).

La taxa bruta de població que es gradua per cada ensenyament i titulació aporta un diagnòstic del nivell de qualificació d’un territori. Aquí també és important establir la comparativa entre les xifres estatals i autonòmiques, tot tenint en compte les característiques del model econòmic illenc. En el cas dels graduats en ESO, les xifres de les Balears són inferiors a les estatals, també en el cas de les dones i els homes. En el cas d’ESO per a adults, quan es miren les xifres de les Balears es poden detectar lleugerament els itineraris educatius de retorn fruit d’incorporacions primerenques al mercat de treball. És l’únic cas en què les dades de l’arxipèlag són lleugerament superiors a les estatals: 7,1 per 6,7 el curs 2020/21. Aquesta distància es deu a la major incorporació de les dones balears a aquests estudis (en comparació amb les espanyoles), perquè presenten una mitjana superior a l’estatal d’1,3 punts. En canvi, els homes balears estan en una taxa bruta de 5,7, la qual cosa són 3 dècimes per sota de la mitjana estatal.

La taxa de graduats és la taxa bruta de població amb què es nota més l’impacte del treball turístic, perquè les Balears presenten una taxa gairebé 30 punts (29,8) per sota de la mitjana estatal. En l’anàlisi per sexes, els homes balears acrediten una taxa de 25,1 punts per sota de l’estatal, mentre que les illenques estan 34,6 punts per sota de la mitjana de les espanyoles.

És rellevant consultar també les taxes en els casos de tècnic superior (corresponent al cicle formatiu de grau superior) per indagar si la menor presència de graduats universitaris balears es compensa tímidament amb una major presència de tècnics superiors. Tenint en compte que les Balears són una societat turística, una taxa més alta en aquest nivell de cicle formatiu pot acreditar que una part de la mà d’obra del sector de serveis sí que disposa de titulació postobligatòria. En economies turístiques, cicles formatius ajustats a la demanda poden ser vies per augmentar les credencials escolars i formatives de la població jove.

La distància entre la mitjana de tècnics superiors espanyols i balears no és tan ampla com en el cas dels graduats. La mitjana espanyola es troba 14,2 punts per sobre de la illenca. En l’estudi detallat per sexes, els homes balears estan 12,8 punts per sota de la mitjana espanyola, mentre que les dones se situen a una mica més de distància, a 15,8 punts de la mitjana espanyola de dones.

La mitjana d’alumnes per professor en equivalents a temps complet és una dada que s’analitza com a indicador per estudiar la qualitat educativa. Entre els cursos 2016/17 i 2020/21, aquesta mitjana ha baixat tant a Espanya com a Balears. En el cas espanyol ha passat de 12,5 alumnes per professor (curs 2016/17) a 11,4 alumnes per professor (curs 2020/21), un descens d’1,1 punts. Les Balears presenten mitjanes inferiors en el període estudiat, tot passant d’11,4 alumnes per professor (curs 2016/17) a 10,5 alumnes (curs 2020/21), un descens de 0,9 punts. En el mateix període, tant Espanya com les Balears presenten mitjanes inferiors d’alumnes per professor en els centres públics, que encara és una mica inferior en el cas illenc. El curs 2020/21, Espanya té una mitjana de 10,4 alumnes per professor en centres públics, mentre que les Balears tenen una mitjana de 9,7 alumnes. Pel que fa als centres privats, Espanya presenta una mitjana més alta que les Balears: 14,2 alumnes pels 12,5 alumnes de les Balears.