8. Habitatge

RIII.2. Una aproximació a la qüestió de l’habitatge a Eivissa en xifres

Les Illes Balears, quinze anys després de l’esclat de la bombolla immobiliària, continuen immerses en una crisi d’habitatge profunda. Del conjunt de les Balears, Eivissa és l’illa on aquest conflicte es presenta amb més intensitat (41).

Pel que fa al règim de tinença, actualment el més comú a Eivissa és el de propietat (44 %), tot i que el règim de lloguer el segueix de prop (41 %) i va clarament en augment. I pel que fa al preu de l’habitatge de la ciutat més cara d’Espanya, es pot afirmar que el preu mitjà del lloguer està per sobre del preu mitjà de les hipoteques. Així, el preu de la hipoteca se situa en 674,06 euros/mes, mentre que el lloguer, a 956,54 euros/mes. Igualment, les xifres per euros/m2/mes mostren la mateixa relació: 11,72 euros/m2/mes en l’habitatge de lloguer i de 6,62 euros/m2/mes per als hipotecats.

Una aproximació als percentatges d’habitatges segons l’interval de cost deixa veure que la majoria de les hipoteques (un 54 %) se situen en l’interval 300-700 euros/mes; mentre que la majoria dels lloguers (el 36 %) ho fan al de 700-1.000 euros/mes, i la resta (el 26 %), al de 1.000-1.300 euros/mes. En canvi, el règim de lloguer és molt més comú que l’hipotecari.

En un escenari com el que s’ha descrit, de crisi social i alhora urbana i amb un mercat immobiliari caracteritzat per una profunda i creixent revaloració, la propietat o no de l’habitatge esdevé un element clau en la producció de desigualtats urbanes. Les dades mostren dos extrems ben diferenciats, per una banda, el 80 % dels titulars que, com a unipropietaris, ostenten el 62 % del parc i, a l’altre extret, els grans tenidors de Vila, en què 116 propietaris (0,54 %) posseeixen 2.344 habitatges (10,35 %).

També s’ha de destacar que en una altra posició de més privilegi respecte al context de financerització, s’hi situen els que capturen les rendes immobiliàries a través del lloguer de les seves propietats. L’Estudi de la situació de l’habitatge i les desigualtats socials al municipi d’Eivissa 2022 analitza la xifra del total del capital que mobilitzen aquests lloguers. Es tracta de 7,3 milions d’euros al mes durant la temporada alta, que es reparteixen (no a parts iguals) entre els propietaris que lloguen els seus habitatges.

Així mateix, el grup social de no propietaris és el 64,9 % dels residents al municipi d’Eivissa.

La situació de l’habitatge a la ciutat d’Eivissa ha creat una ciutat de contrastos, polaritzada entre els que són propietaris o rendistes immobiliaris —els que no tenen despeses de lloguer o, fins i tot, en treuen ingressos— i els que han de dedicar més del 30 % dels ingressos a pagar el lloguer, han de viure a un infrahabitatge o són persones sense sostre. En aquest sentit, els que tenen rendes són el 8 %, mentre que els que paguen més del 30 % són un 40 % dels residents.

Si bé les desigualtats socials que mostra la ciutat entre les persones està profundament polaritzada, Eivissa també és una població que presenta geografies desiguals entre barris, per diferents tipus de processos urbans. Sembla clar que ja hi ha una ciutat gentrificada, molt lligada amb l’activitat turística: el passeig Marítim, la Marina, Dalt Vila. En canvi, ses Figueretes representa l’epicentre cap a on s’estén la gentrificació de la ciutat i el barri on es percep una bretxa de renda més gran.