5. Formació professional i ensenyament universitari
- Francesca Salvà Mut
- María Tugores Ques
- Elena Quintana Murci
Aquest capítol analitza la situació de la formació professional (FP) i dels estudis universitaris a les Illes Balears, amb especial atenció a l’oferta formativa, la participació de l’alumnat i els resultats educatius, i també la seva evolució en relació amb el conjunt de l’Estat.
Les Illes Balears presenten una estructura dels ensenyaments postobligatoris diferenciada, amb un pes més elevat de l’FP (40,9 % davant el 31,6 % estatal) i inferior dels estudis universitaris de grau (24,3 % davant el 38,2 %). Aquesta configuració s’ha consolidat en la darrera dècada: creix l’FP i es redueixen els altres itineraris.
En l’àmbit de l’FP, l’oferta s’ha mantingut estable. La matriculació ha augmentat de manera significativa (44,5 % des del curs 2015-2016), especialment en els cicles de grau superior i entre les dones. Tot i això, les taxes d’escolarització en els nivells mitjà i superior es mantenen per sota la mitjana estatal. L’FP dual intensiva presenta una implantació reduïda (2,4 % de l’alumnat, davant el 5,3 % estatal).
L’alumnat es concentra en poques famílies professionals: sanitat (3.439 persones), administració i gestió (3.435), informàtica i telecomunicacions (2.843) i activitats físiques i esportives (2.018). Es detecten canvis en les preferències, amb increments en algunes famílies i una davallada en hoteleria i turisme des del curs 2020-2021. La segregació de gènere continua sent molt marcada i tendeix a intensificar-se.
Pel que fa als resultats educatius, les taxes de finalització de l’FP són inferiors a la mitjana estatal. La continuïtat dels estudis és moderada i varia segons el nivell: al voltant del 45 % en la formació professional bàsica i de grau mitjà, i el 28 % en el grau superior.
En el sistema universitari, l’oferta formativa de la UIB per al curs 2025-2026 inclou 39 estudis de grau (5 dobles titulacions) en centres propis i 7 en centres adscrits, 43 màsters oficials i 26 programes de doctorat. En els darrers anys, l’oferta ha crescut especialment en el màster (+21,2 %), mentre que l’increment en el grau (+8,8 %) i el doctorat (+4,2 %) ha estat més moderat.
La matrícula universitària ha crescut menys que en el conjunt de l’Estat (3,4 % a les Illes Balears davant el 18,0 %) i es concentra principalment en la branca de ciències socials i jurídiques (51,8 % de l’alumnat de grau). La participació femenina és majoritària (59,6 % en el grau), però disminueix a mesura que augmenta el nivell formatiu (57,4 % en el màster i 50 % en el doctorat), i es manté una distribució desigual per branques.
Finalment, tot i els bons resultats en rendiment acadèmic (percentatge de crèdits superats sobre crèdits matriculats) —amb taxes del 78,2 % en el grau i del 88,3 % en el màster—, les Illes Balears presenten taxes d’abandonament més elevades, especialment en el grau (35,1 % davant el 30,6 % a Espanya), així com la taxa d’escolarització universitària més baixa de l’Estat (10,2 % davant el 31,4 %).